Comtat de Saint Pol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de Franca, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes. El seu nom deriva de la capital, Saint-Pol-sur-Ternoise, inicialment una fortalesa amb dos castells.

Comtes merivingis i carolingis [1][modifica | modifica el codi]

  • 543 : Leodegund, casat amb la filla de Rodolf, comte de Boulogne
  •  ??? : Leodegunda, filla de Leodegund, casada amb Agneri, comte de Borgonya i d'Arques
  •  ??? : Walbert, fill de Leodegunda
  •  ??? : retorna a Boulogne
  • 858 : Florència, filla segona d'Helgot de Boulogne, casada amb Pipí Florenci, fils de Lluís I
  •  ??? : Hug de Ponthieu, casat amb una filla de Florència

Comtes hereditaris[modifica | modifica el codi]

Casa de Ponthieu[modifica | modifica el codi]

  •  ??? : Helgot, fils d'Hug de Ponthieu
  •  ??? : Herluí, fill
  •  ??? : Roger, fill
  • 964 : Guillem, fill
  •  ??? : Hugu, fill
  •  ??? : Arnolf
  • 1031-1067 : Roger, d'origen incert, primer titular comte de Saint Pol en una carta de donació a l'abadia de Fécamp (li donava l'abadia de Blangies). L'onomàstica (els noms Roger i Manassès) li atribueix un origen xampanyès.[2] Casat amb Hadwida o Hadwigis, van tenir dos fills: Manassès i Robert. Hadwigis i el fill Robert eren morts abans del 1051. Manassès va morir entre 1051 i 1067. Roger va morir el 13 de juny de 1067.

Casa de Campdavaine[modifica | modifica el codi]

  • 1067-†1070 : Hug I de Campdavaine, de malnom Candavena (Candens avena) o Camp d'avena (Campus avenae), d'existència incerta, citat només per Lambert d'Ardres.[3] Casat amb Clemència el 1060 va tenir tres fills: Guiu, que segueix; Hug i Eustaqui. Clemència es creu que es va tornar a casar amb Arnold d'Ardres, que hauria assegurat la regència dels fills menors de la seva esposa. Clemència seria la filla de Roger o del seu fill Manassès, i per tant Hug de Campdavaine seria no un fill de Roger sinó el gendre, i membre de la família de Ponthieu (la simetria dels noms en les dues famílies és notable).[4] El 25 de novembre de 1078, el papa Gregori VII dona als tres fills d'Hug I de Campdavaine : Guiu, Hug i Eustaqui, el títol de «comtes de Saint-Pol».
  • 1070-†1083 : Guiu I de Campdavaine, fill. El pare va morir quan era un infant i el seu padrastre Arnold d'Ardres va exercir la regència. El 1071 va estar a la primera bataille de Cassel que fou una victòria de Robert el Frisó contra la comtessa Riquilda d'Hainaut i el rei Felip I de França, lliurada prop de de Bavinche, sota la muntanya. El jove comte de Flandes i Hainaut Arnold III del Desgraciat va morir a la batalla. Clemència va morir el 1078 i llavors ASrnold va deixar el govern al seu fillastre Guiu; aquest va morir el 1083 encara solter. El va succeir el seu germà Hug II de Campdavaine.
  • 1083-†1118 o 1130 : Hug II de Campdavaine, germà, casat amb Elisenda de Ponthieu i després amb Margarida de Clermont.
  • 1118 o 1130-1141 : Hug III, fill. Casat amb Beatriu.
  • 1141-1150 : Enguerrand o Ingelram, fill. Va morir poc després de casar-se amb la filla de Nicolas d'Avesne, i uns dies abans havia mort el seu germà Hug, pujant al tron el tercer fill Anselm.
  • 1150-1165 : Anselm de Campdavaine, germà. Casat amb Eustàquia de Xampanya, van tenir com a fills a Hug IV, Ingelram, Guiu, Beatriu (casada amn Joan comte de Ponthieu.
  • 1165-1205 : Hug IV de Campdavaine, fill. Casat amb Iolanda d'Hainaut, filla de Balduí IV d'Hainaut

Casa de Châtillon[modifica | modifica el codi]

Casa de Châtillon

Casa de Luxemburg[modifica | modifica el codi]

Casa de Berg

Casa de Borbó[modifica | modifica el codi]

Casada en primeres noces amb Francesc de Clèveris (1516 - † 1561), comte de Nevers
Casada en segones noces amb Joan d'Enghien, fill de Carles de Vendôme, nét de Maria de Luxemburg
casat en terceres noces amb Leonori d'Orleans, duc de Longueville en 1563

Casa d'Orleans[modifica | modifica el codi]

Casa dels Melun i de Rohan-Soubise[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 'Histoire de Saint-Pol de G. E. Sauvage, 1834 (web)
  2. Jean-François Nieus, Un pouvoir comtal entre Flandre et France : Saint-Pol, 2005, pàg. 44
  3. Jean-François Nieus, Un pouvoir comtal entre Flandre et France : Saint-Pol 2005, pàg. 56
  4. Jean-François Nieus, Un pouvoir comtal entre Flandre et France : Saint-Pol 2005, pàgina 57

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Histoire de Saint-Pol par G. E. Sauvage
  • L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens ... per Maur-François Dantine, Charles Clémencet, Saint-Allais (Nicolas Viton), Ursin Durand, François Clément.
  • Recueil d'actes des XIIe. et XIIIe. siècles en langue romane wallonne du Nord de la France per Eugène François Joseph Tailliar.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]