Comunitat d'Oneida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióComunitat d'Oneida
lang=ca
La Comunitat d'Oneida entre 1865 i 1875 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusassentament humà
comunitat intencional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1848, Putney Modifica el valor a Wikidata
FundadorJohn Humphrey Noyes Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1881 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map

La Comunitat d'Oneida fou una societat comunal de caràcter religiós perfeccionista, fundada per John Humphrey Noyes al 1848 a Oneida, Nova York. La comunitat creia que Jesús de Natzaret havia tornat l'any 70, i això els permetia considerar present el regne mil·lenari de Jesús, estar lliures de pecat i poder ser perfectes en aquest món, i no sols en el cel (una creença anomenada perfeccionisme). La Comunitat d'Oneida practicava el comunalisme (en la propietat i possessions comunals), el matrimoni en grup, la continència sexual masculina i la crítica mútua. Hi havia comunitats semblants més petites a Wallingford (Connecticut), Newark (Nova Jersey), Putney i Cambridge (Vermont).[1] Els 87 membres originaris augmentaren a 172 al febrer de 1850, 208 al 1852 i 306 al 1878. Les sucursals es tancaren al 1854, tret de la de Wallingford, que funcionà fins que fou devastada per un tornado al 1878. La Comunitat d'Oneida es dissolgué al 1881, i en acabant es va convertir en la companyia Oneida Limited, un gegant de la fabricació de coberteries d'argent.[2]

John Humphrey Noyes (1811-1886), dirigent de la comunitat

Estructura comunitària[modifica]

Tot i que la comunitat només assolí una població màxima d'uns 300 habitants, tenia una burocràcia complexa de 27 comités permanents i 48 seccions administratives.[3]

La fabricació de coberts, l'única indústria que sobrevisqué a la dissolució de la comunitat, començà al 1877, en una etapa tardana, i encara existeix.[2] Les indústries secundàries incloïen la fabricació de bosses de viatge de cuir, el teixit dels barrets de fulles de palma, o la fabricació de mobles de jardí rústics.

Tots els membres de la comunitat treballaven, cadascú segons les seues habilitats. Les dones tendien a fer moltes tasques domèstiques.[4] Malgrat que les ocupacions més qualificades tendien a romandre en mans del mateix membre (el gerent financer, per exemple, exercí el seu càrrec tota la vida de la comunitat), els membres de la comunitat rodaven en les ocupacions menys qualificades, treballant a casa, als camps o en les indústries. A mesura que Oneida prosperava, començà a contractar personal extern per treballar també en aquestes tasques. La comunitat esdevingué un important ocupador local, amb uns 200 treballadors externs contractats al 1870.

Matrimoni grupal[modifica]

La Comunitat d'Oneida creia en un sistema d'amor lliure (un terme que s'atribueix haver encunyat a Noyes), conegut com a matrimoni grupal, en què qualsevol membre era lliure de tenir relacions sexuals amb qualsevol altre que ho volgués.[5][6] La possessió i les relacions exclusives estaven mal vistes.[7] A diferència dels moviments socials del segle xx, com la revolució sexual de la dècada dels 1960, els oneidans no cercaven sexe sense conseqüències per plaer, però creien que, com que el resultat natural de les relacions sexuals era l'embaràs, criar els fills hauria de ser una responsabilitat comunitària. Les dones majors de 40 anys havien d'actuar com a "mentores" sexuals dels homes adolescents, perquè aquestes relacions tenien una mínima possibilitat de concebre. A més a més, aquestes dones esdevenien models religiosos per als joves. I els homes grans sovint introduïen les dones joves al sexe. Noyes emprava el seu propi judici per a determinar les associacions que es formaven i encoratjava les relacions entre els no-devots i els devots de la comunitat, esperant que les actituds i els comportaments dels devots influïssen en els no-devots.[8]

Al 1993, els arxius de la comunitat es posaren a disposició dels acadèmics per primera vegada. Dins d'aquests arxius es trobava el diari de Tirzah Miller, neboda de Noyes, que escrigué extensament sobre les seues relacions afectives i sexuals amb altres membres d'Oneida.[1][9]

Crítica mútua[modifica]

Tots els membres de la comunitat eren objecte de crítiques per part del comité o la comunitat en general, durant una assemblea general.[10] L'objectiu n'era eliminar els trets de caràcter indesitjables.[11] Algunes fonts contemporànies sostenen que el mateix Noyes fou criticat, tot i que menys sovint i amb crítiques menys severes que la resta de la comunitat. Charles Nordhoff va dir que havia presenciat les crítiques d'un membre al qual es referia com "Charles":  

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a [[Q:Charles es quedà mut, mirant al seu davant; però a mesura que es multiplicaven les acusacions,se li posà el rostre més pàl·lid i li queien gotes de suor del front. Els comentaris que he relatat duraren una mitja hora. Llavors, havent parlat cadascú en el cercle, en feu un resum el Sr. Noyes. Digué que Charles tenia algunes faltes serioses; que l'havia observat amb cura; i que pensava que el jove s'estava tractant de cobrir. Parlà en general lloant-li la capacitat, bon caràcter i certes tentacions que havia resistit en la seua vida. Cregué veure senyals que Charles estava fent un intent real i seriós de superar les faltes; i com una evidència d'açò, comentà que Charles havia acudit a ell darrerament per consultar-lo sobre un cas difícil en què havia tingut una lluita severa, però que al final havia tingut èxit fent-hi el que calia. "En el curs del que anomenem estirpecultura", digué Noyes, "Charles, com sabeu, es troba en la situació d'algú que serà pare. En aquestes circumstàncies, ha caigut en la temptació massa comuna de l'amor egoista i del desid d'esperar i cultivar una intimitat exclusiva amb la dona que tindria un fill amb ell. És una temptació insidiosa, molt apta per atacar les persones en aquestes circumstàncies; però s'ha de combatre". Charles, continuà dient, havia acudit a ell per demanar-li consell en aquest cas, i ell (Noyes) al principio s'hi havia negat, però li havia demanat què pensava que hi havia de fer; que després d'una conversa, Charles havia decidit, i ell hi estava d'acord, que havia d'aïllar-se de la dona i deixar que un altre home ocupara el seu lloc al seu costat; i això ho havia fet Charles, amb el més digne elogi d'autosacrifici. Charles havia pres encara més la seua creu, com havia copsat amb plaer, per anar a dormir amb els xiquets més menuts, per fer-se'n càrrec de nit. Tenint tot açò en compte, pensà que Charles era un bon home per esdevenir un home millor i que havia manifestat un desig sincer de millorar i de deslliurar-se de totes les faltes egoistes.[12]|Comunitat d'Oneida]]

Continència masculina[modifica]

Per controlar la reproducció dins la Comunitat d'Oneida, s'hi introduí un sistema de continència masculina o coitus reservatus.[13] John Humprey Noyes pensava que les relacions sexuals tenien dos objectius diferents. En Male Continence, Noyes sosté que el mètode simplement "proposa la subordinació de la carn a l'esperit, ensenyant als homes a cercar sobretot els elevats plaers espirituals del contacte sexual".[14] L'objectiu principal de la continència masculina era la satisfacció social, "permetre que els sexes es comuniquen i expressen afecte l'un per l'altre".[15] El segon objectiu era la procreació. Dels si fa no fa dos-cents adults que usaren la continència masculina com a mètode anticonceptiu, hi hagué dotze naixements no planificats dins d'Oneida entre 1848 i 1868, cosa que indica un mètode anticonceptiu prou efectiu.:18 Els homes joves eren introduïts a la continència masculina per dones postmenopàusiques, i les dones joves eren introduïdes per homes majors i amb experiència.[16]

Noyes creia que l'ejaculació "drenava la vitalitat dels homes i conduïa a la malaltia" i l'embaràs i el part "imposaven un fort impost a la vitalitat de les dones".[17] Noyes estableix la continència masculina per evitar a la seua esposa, Harriet, parts més difícils després de cinc naixements traumàtics, i la mort de quatre nadons.[16] Afavoriren aquest mètode de continència masculina sobre altres de control de la natalitat perquè els semblava que era natural, saludable i favorable per a les relacions íntimes.:17:743 Les dones trobaven més satisfacció sexual en la pràctica, i Oneida es considera altament inusual pel valor que se li donava a la satisfacció sexual de les dones.:19 Si un home fallava, s'enfrontava a la desaprovació pública o al rebuig privat.:743

No és clar si la pràctica de la continència masculina dugué problemes significatius. El sociòleg Lawrence Foster veu indicis en les cartes de Noyes que indiquen que la masturbació i el retir antisocial de la vida comunitària podrien haver sigut alguns d'aquests problemes.[16]

Estirpecultura[modifica]

La comunitat introduí un programa d'eugenèsia, llavors conegut com a estirpecultura, el 1869.[18][19] Era un programa de reproducció selectiva dissenyat per crear xiquets més perfectes.[20] Els comunitaristes que desitjaven ser pares acudien a un comité per ser examinats en funció de les seues qualitats espirituals i morals. 53 dones i 38 homes participaren en aquest programa, que va requerir la construcció d'una nova ala de la mansió comunitària d'Oneida. L'experiment feu procrear 58 xiquets, nou dels quals foren engendrats per Noyes.

Quan els xiquets eren deslletats (al voltant de l'edat d'un any), es criaven de manera comunitària en l'Ala dels Nens, o Ala Sud.[21] Als pares se'ls permetia visitar-los, però el departament de nens governava la criança dels fills. Si el departament sospitava que un pare o mare i un fill o filla estaven molt units, la comunitat imposava un període de separació perquè el grup volia limitar-los l'afecte.[22][23]

El departament de Xiquets tenia un supervisor masculí i una altra de femenina per cuidar els xiquets i xiquetes entre l'edat de dos i dotze anys. Els supervisors s'asseguraven que els xiquets seguissen la rutina: vestir-se, resar, desdejunar, treballar, anar a escola, esmorzar, treballar, jugar, sopar, resar i estudiar, que s'"ajustaven segons l'edat i capacitat".[24]

Paper de les dones[modifica]

Oneida encarnà un dels esforços més radicals i institucionals per canviar el paper de les dones i millorar l'estatus femení al s. XIX als Estats Units. Les dones tenien algunes llibertats en la comuna que no podien obtenir fora. Alguns d'aquests privilegis incloïen no haver de cuidar els seus propis fills, ja que Oneida tenia un sistema de cura infantil comunitària, així com l'absència d'embarassos no desitjats amb la pràctica de la continència masculina. A més a més, podien usar roba funcional com bombatxos i dur els cabells curts. Les dones podien participar en pràcticament tots els treballs comunitaris. Si bé les tasques domèstiques seguien sent una responsabilitat sobretot femenina, les dones tenien llibertat per provar posicions en negocis i vendes, o com a artesanes, i moltes ho feren, en especial a partir de finals de la dècada de 1860.[4] Les dones exerciren un paper actiu en la configuració de la política de la comuna, participant en les reunions religioses i els negocis diaris.:260

El matrimoni grupal i els sistemes d'amor lliure practicats a Oneida reconegueren encara més l'estatus de la dona. Amb un complex arranjament matrimonial, dones i homes tenien igual llibertat en l'expressió sexual i en el compromís.[25] De fet, les pràctiques sexuals a Oneida acceptaven la sexualitat femenina. Es reconeixia el dret d'una dona a satisfer les seues experiències sexuals i s'encoratjava les dones a tenir orgasmes.[4] El dret d'una dona, però, a rebutjar una sol·licitud sexual estava limitat depenent de l'estat de l'home que ho demanava.:224, 232:241

Ellen Wayland-Smith, autora de L'estatus i la autopercepció de les dones en la Comunitat d'Oneida, afirma que els homes i les dones tenien un estatus més o menys igual en la comuna. Remarca que si bé tots dos sexes estaven subjectes a la visió i voluntat de Noyes, les dones no sofriren cap opressió indeguda.[26]

Interaccions amb la resta de la societat[modifica]

La comuna experimentà la llibertat de la societat en general. Les pràctiques matrimonials, sexuals i religioses no ortodoxes provocaren que s'enfrontassen a algunes crítiques. Des de l'inici de la comunitat en la dècada de 1850 fins a la dècada de 1870, les seues interaccions amb la societat en general foren favorables.

Crítica exterior[modifica]

Al 1870, un "crític cultural del s. XIX", el doctor John B. Ellis, escrigué un llibre contra les comunitats d'amor lliure que Noyes havia inspirat, incloses entre "els sobirans individuals (anarquistes), els amants lliures de Berlin Heights, els espiritualistes, els sufragistes o els amics del divorci lliure".[27] Considerava que l'objectiu de la comuna era eliminar el matrimoni. El Dr. Ellis descrigué aquesta actitud com un atac a l'ordre moral prevalent. L'historiador Gayle Fischer esmenta que el Dr. Ellis també criticava la roba de les dones d'Oneida, els uniformes "sanitaris" de les quals no les lliurava d'un "estrany aire mòrbid", conseqüència dels seus "excessos sexuals".

Noyes respongué a les crítiques d'Ellis quatre anys després en un pamflet titulat Dixon i els seus copistes, en què deia que el "Dr. John B. Ellis" era un pseudònim d'un "cavaller literat que viu a la part alta de la ciutat."[28] Noyes argumentava que la premsa utilitzà l'escriptor després de llegir un article publicat a Filadèlfia sobre la comunitat i veiessen una possibilitat de beneficiar-se del contingut sensacionalista dels seus escrits.

La batalla legal de Tryphena Hubbard[modifica]

En Oneida Utopia, d'Anthony Wonderly, es parla de l'afer Hubbard de 1848-1851 com un moment en què un conflicte legal quasi destrueix el grup, que en aquest moment sols era una mera "associació". Tryphena Hubbard, de 21 anys, va aprendre les idees de Noyes sobre el matrimoni i el sexe pel seu manuscrit Argument bíblic del 1848. Entrà a la comuna i esdevingué la primera conversa del grup. Tryphena Hubbard aviat es casà amb Henry Seymour, un jove de la comunitat.[29]

A la primeria de 1849, el pare de Tryphena, Noahdiah Hubbard, s'assabentà dels matrimonis oberts de l'associació i va exigir el retorn de la filla. Tryphena s'hi negà i durant dos anys Noahdiah "es convertí en un molest afer en la mansió de la comunitat".[29]

Una crítica de 1850 a Tryphena esmentava la seua "insubordinació a l'església" així com "un excés d'egoisme que equival a la bogeria".[29] Es permeté el matrimoni abans que la comunitat intentàs el perfeccionisme i la supervisió del marit de Tryphena sobre ella augmentàs juntament amb les "normes disciplinàries del dia, el càstig físic".[29]

El setembre del 1851, Tryphena començà a mostrar signes de malaltia mental, "plorant a la nit, parlant incoherentment i fent voltes".[29] Seymour anà a la família Hubbard per denunciar la bogeria de la seua filla i els pares estaven horroritzats per la violència física de Seymour.

El 27 de setembre de 1851, Noahdiah Hubbard presenta una denúncia per agressió en nom de la seua filla.[30] Seymour en fou acusat i altres membres de la comunitat reberen ordres d'arrest com a encobridors.[29]

El cas es resolgué el 26 de novembre de 1851.[30] La comunitat acceptà pagar les despeses de Tryphena mentre romangués en l'asil i, després d'eixir-ne, 125 dòlars a l'any si estava bé i 200 si no es trobava bé.[30]

Els Hubbard en acabant acceptaren un acord de 350 dòlars en comptes de pagaments a llarg termini.[30] Tryphena Hubbard més tard tornà amb Henry Seymour i va tenir un fill seu. Va morir amb 49 anys al 1877.

Declivi[modifica]

La comunitat va durar fins que John Humphrey Noyes intentà passar el lideratge al seu fill, Theodore Noyes. No hi va tenir èxit perquè Theodore era agnòstic i mancava del talent del pare per a la direcció.[31] Aquesta acció va dividir a la comunitat, ja que John Tower, un membre de la comunitat, intentà fer-se'n amb el control per a ell mateix.[3]

Dins la comuna, hi hagué un debat sobre quan han de ser iniciats els xiquets i xiquetes en el sexe i per qui. També hi hagué molt de debat sobre les seues pràctiques en conjunt. Els membres fundadors estaven envellint o havien mort, i molts dels joves membres desitjaven contraure matrimonis exclusius i tradicionals.[32]

La pedra angular de totes aquestes pressions fou la campanya del professor del Hamilton College John Mears contra la comunitat. Demanà una reunió de protesta contra la Comunitat d'Oneida: hi assistiren quaranta-set clergues.[33] John Humphrey Noyes fou informat per un assessor de confiança, Myron Kinsley, que era imminent una ordre d'arrest per càrrecs de violació estatutària. Noyes fugí de la mansió d'Oneida i del país durant una nit de juny de 1879 i no tornà mai als Estats Units. Poc després, escrigué als seus seguidors de Niagara Falls, Ontario, recomanant-los que s'abandonassen la pràctica del matrimoni grupal.

Aquesta pràctica s'abandonà al 1879 després d'una sèrie de pressions externes, i la comunitat ràpidament es va separar; alguns dels membres es reorganitzaren com a societat anònima. Les parelles conjugals normalitzaren el seu estat amb les parelles amb què convivien en el moment de la reorganització. Més de 70 membres de la comuna contragueren un matrimoni tradicional l'any següent.

A la primeria del segle xx, la nova companyia, Oneida Community Limited, es reduí a la fabricació de peces d'argent. El negoci de paranys per a animals es vengué al 1912, el negoci de la seda al 1916 i l'enllaunat deixà de ser rendible al 1915.

La societat anònima encara existeix i és un important productor de coberteria amb el nom de marca "Oneida Limited". Al setembre del 2004, Oneida Limited anuncià que aturaria les operacions de fabricació als Estats Units a principis de 2005, posant fi a una tradició de 124 anys. La companyia continua dissenyant i comercialitzant productes que es fabriquen a l'estranger, i ha venut les seues instal·lacions de fàbrica.

La darrera membre originària de la comunitat, Ella Florence Underwood (1850–1950), va morir el 25 de juny del 1950 a Kenwood (Nova York), prop d'Oneida.[34][35]

Llegat[modifica]

D'una postal de 1907

Moltes històries i relats en primera persona de la Comunitat d'Oneida s'han publicat des que la comuna es dissolgué. Entre aquests hi ha: The Oneida Community: An Autobiography, 1851–1876 i The Oneida Community: The Breakup, 1876–1881, tots dos de Constance Noyes Robertson; Desire and Duty at Oneida: Tirzah Miller's Intimate Memoir i Love/Special Sex: An Oneida Community Diary, tots dos per Robert S. Fogarty; Without Sin de Spencer Klaw; Oneida, From Free Love Utopia to the Well-Set Table per Ellen Wayland-Smith; i relats biogràfics i autobiogràfics per membres de la comuna, com ara Jessie Catherine Kinsley, Corinna Ackley Noyes, George Wallingford Noyes i Pierrepont B. Noyes.

Una ressenya de la Comunitat d'Oneida es troba en Assassination Vacation de Sarah Vowell. Analitza la comunitat i l'activitat de Charles Guiteau durant més de cinc anys en la comunitat (Guiteau posteriorment assassinaria el president James A. Garfield). La comuna perfeccionista en la novel·la Paguen House (2007) de David Flusfeder està inspirada en la Comunitat d'Oneida. La comunitat rep homenatge en Twin Oaks, una comunitat intencional contemporània de 100 membres de Virgínia. Tots els edificis de Twin Oaks duen el nom de comunes que ja no funcionen, i "Oneida" és el nom d'una de les residències.

L'Oneida Community Mansion House fou catalogada com a Monument Històric al 1965, i la principal cultura material supervivent de la Comunitat d'Oneida són alguns edificis emblemàtics, col·leccions d'objectes i paisatges. Els cinc edificis de la Mansion House, dissenyats per Erastus Hamilton, Lewis W. Leeds i Theodore Skinner, comprenen 8.640 m². Aquest lloc ha estat ocupat contínuament des de l'establiment de la comuna al 1848 i la casa de la mansió existent ha estat habitada des del 1862. Hui, l'Oneida Community Mansion House és una organització educativa sense afany de lucre administrada per l'estat de Nova York i rep visitants tot l'any. Preserva, recopila i interpreta la cultura intangible i material de la Comunitat Oneida i de temes relacionats dels s. XIX i XX.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Chmielewski, Wendy E. «Review of Desire and Duty at Oneida: Tirzah Miller's Intimate Memoir». Utopian Studies, 12, 1, 2001, pàg. 176–178.
  2. ↑ 2,0 2,1 "Why the Keepers of Oneida Don't Care to Share the Table", The New York Times, June 20, 1999.
  3. ↑ 3,0 3,1 Cults and Terrorism. 3rd, 2009, p. 57. ISBN 978-0-557-04459-7. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Kern, Louis J. (1981). An Ordered Love: Sex Roles and Sexuality in Victorian Utopias: The Shakers, the Mormons, and the Oneida Community. Chapel Hill: University of North Carolina Press.
  5. ↑ Foster, Lawrence (2010). "Free Love and Community: John Humphrey Noyes and the Oneida Perfectionists". In: Donald E. Pitzer (ed.), America's Communal Utopias. Chapel Hill, NC: University of North Carolina Press, pp. 253–278.
  6. ↑ Stoehr, Taylor (1979). Free Love in America: A Documentary History. New York: AMS Press, Inc.
  7. ↑ DeMaria, Richard (1978). Communal Love at Oneida: A Perfectionist Vision of Authority, Property and Sexual Order. New York: The Edwin Mellen Press, p. 83.
  8. ↑ My Father's House: An Oneida Boyhood. Farrar & Rinehart, 1937. 
  9. ↑ Miller, Tirzah (2000). Desire and Duty at Oneida: Tirzah Miller's Intimate Memoir. Ed. Robert Fogarty. Indianapolis: Indiana University Press.
  10. ↑ Mutual Criticism. Oneida, N.Y.: Office of the American Socialist, 1876.
  11. ↑ Parker, Robert Allerton (1935). "Mutual Criticism". In: A Yankee Saint: John Humphrey Noyes and the Oneida Community. New York: G.P. Putnam's Sons, p. 215.
  12. ↑ Nordhoff, Charles (1875). "The Perfectionists of Oneida and Wallingford". In: The Communistic Societies of the United States from Personal Visit and Observation. London: John Murray, pp. 292–293.
  13. ↑ Sandeen, Ernest R. «John Humphrey Noyes as the New Adam». Church History, 40, 1, March 1971, pàg. 82–90. DOI: 10.2307/3163109.
  14. ↑ Male Continence. Oneida Community, 1872, p. 13. 
  15. ↑ Van Wormer, Heather M. «The Ties That Bind: Ideology, Material Culture, and the Utopian Ideal». Historical Archaeology, 40, 1, March 2006, pàg. 37–56. DOI: 10.1007/BF03376714.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Foster, Lawrence «The Psychology of Free Love in the Oneida Community». Australasian Journal of American Studies, 5, 2, December 1986, pàg. 18–19.
  17. ↑ Mandelker, Ira L. «Religion, Sex, and Utopia in Nineteenth-Century America». Social Research, 49, 3, Autumn 1982, pàg. 742–3.
  18. ↑ Anita Newcomb McGee. «An Experiment in Human Stirpiculture».
  19. ↑ Error en el títol o la url.Victoria Woodhull. «». The Victoria Woodhull reader, Weston. M & S Press, 1888.
  20. ↑ Richards, Martin (2004). "Perfecting People: Selective Breeding at the Oneida Community (1869–1879) and the Eugenics Movement", New Genetics and Society 23 (1), pp. 47–71.
  21. ↑ Youcha, Geraldine (2005). "The Oneida Community". In: Minding the Children: Child Care in America from Colonial Times to the Present.. Boston: Da Capo Press, pp. 110–114.
  22. ↑ Matarese, Susan M. & Paul G. Salmon (1893). "Heirs to the Promise Land: The Children of Oneida", International Journal of Sociology of the Family 13 (2), pp. 35–43.
  23. ↑ Katerine Heim, “Oneida’s Utopia: A Religious and Scientific Experiment” California State University, Sacramento Master of Arts Thesis (2009): 59.
  24. ↑ My Father's House: An Oneida Boyhood. Quinn and Boden Company, 1937, p. 11. 
  25. ↑ Foster. Women, Family, and Utopia: Communal Experiments of the Shakers, the Oneida Community, and the Mormons. Syracuse University Press, 1991, p. 91–102. 
  26. ↑ Wayland-Smith, Ellen «The Status and Self-Perception of Women in the Oneida Community». Communal Societies, 8, 1988, pàg. 49.
  27. ↑ Pantaloons in Private Health and Religious Dress Reform before Freedom Dresses. The Kent State University Press, 2001, p. 58. ISBN 978-0873386821. 
  28. ↑ «Dixon and His Copytists». A: Male Continence. AMS Press, 1872, p. 37–39. 
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 «Creating a Community». A: Oneida Utopia: A Community Searching for Human Happiness and Prosperity. Cornell University Press, 2017, p. 72–74, 137. ISBN 978-1-5017-0980-7. 
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Foster, George Wallingford. Free Love in Utopia: John Humphrey Noyes and the Origin of the Oneida Community (en anglès). University of Illinois Press, 2001. ISBN 9780252026706. 
  31. ↑ Hillebrand, Randall (2003). "The Oneida Community", New York History Net.
  32. ↑ Roach, Monique Patenaude «The Loss of Religious Allegiance Among the Youth of the Oneida Community». The Historian, 63, 4, June 2001, pàg. 787–806. DOI: 10.1111/j.1540-6563.2001.tb01946.x.
  33. ↑ «The Oneida Community Collection in the Syracuse University Library». syr.edu. Arxivat de l'original el 9 de juliol de 2016. [Consulta: 3 octubre 2016].
  34. ↑ «Upstate Centenarian is Dead». , 27-06-1950.
  35. ↑ Time (revista); July 3, 1950; Died. Ella Florence Underwood, 100, last surviving member of the Oneida Community, a financially successful communal settlement (Oneida Silver) that practiced both promiscuity within its own group and stirpiculture; of a heart attack; near Oneida, N.Y.

Bibliografia[modifica]

  • Barkun, Michael (1996). Crucible of the Millennium: The Burned-Over District of New York in the 1840s. Syracuse: Syracuse University Press.
  • Bernstein, Leonard (1953). "The Ideas of John Humphrey Noyes, Perfectionist", American Quarterly 5 (2), pp. 157–165.
  • Carden, Maren Lockwood (1869). Oneida: Utopian Community to Modern Corporation. Baltimore: The Johns Hopkins Press.
  • Foster, Lawrence (1981). "Free Love and Feminism: John Humphrey Noyes and the Oneida Community", Journal of the Early Republic 1 (2), pp. 165–183.
  • Foster, Lawrence (1984). Religion and Sexuality. University of Illinois Press.
  • Foster, Lawrence (1986). "The Psychology of Free Love in the Oneida Community", Australasian Journal of American Studies 5 (2), pp. 14–26.
  • Foster, Lawrence (1991). Women, Family, and Utopia: Communal Experiments of the Shakers, the Oneida Community, and the Mormons. Syracuse University Press.
  • Hinds, William Alfred (1908). "The Perfectionists and their Communities". In: American Communities and Co-operative Colonies. Chicago: C.H. Kerr & Co., pp. 152–231.
  • Kephart, William M. (1963). "Experimental Family Organization: An Historico-Cultural Report on the Oneida Community", Marriage and Family Living 25 (3), pp. 261–271.
  • Klaw, Spencer (1993). Without Sin: The Life and Death of the Oneida Community. New York: Allen Lane, Penguin Press.
  • Lowenthal, Esther (1927). "The Labor Policy of the Oneida Community Ltd.", Journal of Political Economy 35 (1), pp. 114–126.
  • Meyer, William B. (2002). "The Perfectionists and the Weather: The Oneida Community's Quest for Meteorological Utopia, 1848–1879", Environmental History 7 (4), pp. 589–610.
  • Noyes, Pierpoint B. (1958). A Goodly Heritage. New York: Rinehart Press ISBN 0-01-646722-1
  • Olin, Spencer C. Jr. (1980). "The Oneida Community and the Instability of Charismatic Authority", The Journal of American History 16 (2) pp. 285–300.
  • Robertson, Constance (1972). Oneida Community; The Breakup, 1876–1881. Syracuse University Press ISBN 0-8156-0086-0
  • Robertson, Constance (1981). Oneida Community; An Autobiography 1851–1876. Syracuse University Press ISBN 0-8156-0166-2
  • Ryan, Mary P. (1981). Cradle of the Middle Class: The Family in Oneida County, New York, 1790–1865. Nova York: Cambridge University Press.
  • Smith, Goldwin (1893). "The Oneida Community and American Socialism". In: Essays on Questions of the Day, Political and Social. Nova York: Macmillan & Co., pp. 337–360.
  • Spears, Timothy B. (1989). "Circles of Grace: Passion and Control in the Thought of John Humphrey Noyes", New York History 70 (1), pp. 79–103.
  • Spurlock, John C. (1988). Free Love: Marriage and Middle-Class Radicalism in America, 1825–1860. New York: New York University Press.
  • Thomas, Robert David (1977). The Man Who Would Be Perfect: John Humphrey Noyes and the Utopian Impulse. Philadelphia, PA: University of Pennsylvania Press.
  • Warfield, Benjamin B. (1921). "John Humphrey Noyes and his 'Bible Communists,'" Bibliotheca Sacra, Vol. 78, No. 309, pp. 37–72.
  • Wayland-Smith, Ellen (1988). "The Status and Self-Perception of Women in the Oneida Community", Communal Societies 8, pp. 18–53.
  • White, Janet R. (1996). "Designed for Perfection: Intersections between Architecture and Social Program at the Oneida Community", Utopian Studies 7 (2), pp. 113–138.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comunitat_d%27Oneida&oldid=33260813»