Concert per a violí (Nielsen)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióConcert per a violí

Casa de Troldhaugen, a Bergen Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalconcert per a violí Modifica el valor a Wikidata
CompositorCarl Nielsen Modifica el valor a Wikidata
Creaciódesembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1911 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióD.F.61 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aEmil Telmányi Modifica el valor a Wikidata
Opus33 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióviolí Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 febrer 1912 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: b7e417ed-0979-4a0f-9559-1e4340b3787f IMSLP: Violin_Concerto,_Op.33_(Nielsen,_Carl) Modifica el valor a Wikidata
Emil Telmányi, per a qui es va escriure el concert

El Concert per a violí i orquestra de Carl Nielsen, op. 33 [DF61] va ser escrit per al violinista hongarès Emil Telmányi, gendre de Nielsen, l'any 1911. Inusualment, el concert té dos moviments, tots dos s'obren amb un preludi més lent.

Moviments[modifica]

  • I. Præludium (Largo) - Allegro cavalleresco
  • II. Poco adagio - Rondo (Allegretto scherzando)

Història[modifica]

El Concert per a violí no va ser una tasca fàcil per a Nielsen. Va començar a escriure'l l'estiu de 1911 a Bergen, Noruega, on va estar un temps convidat per Nina Grieg, la vídua del compositor noruec Edvard Grieg, a la seva casa de Troldhaugen.[1] Va avançar amb certa dificultat, ja que Nielsen, ara de tornada a la seva Dinamarca natal, va comentar que el concert "ha de ser una bona música, però sempre tenir en compte l'activitat de l'instrument solista en la millor llum, que sigui rica en contingut, popular i enlluernadora sense arribar a ser superficial". De fet, no el va completar fins a mitjans de desembre.

Recepció[modifica]

La primera actuació va seguir el 28 de febrer de 1912, la mateixa nit que la primera actuació de la seva Tercera Simfonia. El mateix Carl Nielsen va dirigir la Royal Danish Orchestra a l'⁣Odd Fellows Mansion de Copenhaguen amb Peder Møller, el virtuós preferit de Nielsen, com a solista. Nielsen va parlar del "gran entusiasme" amb què es va rebre el concert però de fet la premsa va comentar sobretot la magistral interpretació de Møller. Robert Henriques, en la seva crítica molt positiva, va assenyalar: "El Concert per a violí és una obra molt significativa que guanyarà cada vegada que s'escolta, perquè, per descomptat, només se n'adona gradualment de tots els detalls brillants". Va veure el concert, que també havia inclòs la tercera simfonia de Nielsen, com una demostració del "rar talent" del compositor, i va comentar que estava "en el veritable camí cap als grans objectius que s'ha marcat". Es va convertir en una fita per a Nielsen, que va escriure sobre el seu aclaparador "Erfolg" (èxit). El concert va continuar sent rebut amb entusiasme, ja que es va interpretar en diverses ocasions durant els anys següents, no només a Dinamarca sinó també a Göteborg i Estocolm, sempre amb Møller com a solista.[2]

Música[modifica]

A diferència de les obres posteriors de Nielsen, el concert té una estructura neoclàssica clara i orientada a la melodia. Inusualment, hi ha dos moviments. El tranquil Praeludium és seguit d'una melodia enganxosa per a l'orquestra que ofereix oportunitats per a trucs del violí. El llarg i lent Adagio condueix a l'Scherzo final que, com va comentar Nielsen, "renuncia a tot allò que pugui enlluernar o impressionar".[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ «NIELSEN, CARL - Concierto para violín y orquesta, Op. 33». Orquesta Filarmónica de la Ciudad de México. [Consulta: 13 febrer 2023].
  2. ↑ Elly Bruunshuus Petersen, "Carl Nielsen: Concertos," Carl Nielsen Edition Arxivat 9 April 2010 a Wayback Machine., Royal Danish Library. Retrieved 19 October 2010.
  3. ↑ "Carl Nielsen: Violin Concerto, FS61, Op.33", Classical Archives. Retrieved 19 October 2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Concert_per_a_violí_(Nielsen)&oldid=33251391»