Cova de Bacho Kiro
| ||||
| Tipus | Cova, cova turística i atracció turística  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | 100 Tourist Sites of Bulgaria (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dryanovo (en) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 504 m 335 m | |||
| Profunditat | 0 m | |||
| Mida | 3.600 ( ) m | |||
| Història | ||||
| Data de descobriment o invenció | 1937 | |||
La cova de Bacho Kiro (en búlgar: пещера Бачо Киро) és un jaciment arqueològic en una sèrie de galeries i passadissos subterranis descoberts el 1890. És a 5 km a l'oest de la ciutat de Drianovo, Bulgària, i a només 300 m del monestir de Drianovo. Al jaciment es feren excavacions a partir del 1970, que van permetre des de 1982 trobar les restes d'homo sapiens més antigues del paleolític superior d'Europa.[1]
Característiques de la cova[modifica]
La cova és un laberint de quatre pisos de galeries i passadissos amb una longitud total de 3.600 m. Un riu subterrani ha llaurat les galeries que contenen moltes formacions d'espeleotemes, com estalactites i estalagmites de gran bellesa. Algunes formacions han estat anomenades com: Tron de Bacho Kiro, Els Nans, La Princesa dorment, El Saló del tron, El Saló de recepcions, El Lloc de trobada Haidouti, La Font i l'Altar de sacrificis, etc.[2][3]
Jaciment arqueològic[modifica]
Es van recuperar restes òssies de cinc humans: un queixal molar inferior trobat a la part superior de la capa J i quatre fragments d'os, associats a un conjunt d'artefactes, datats directament per radiocarboni entre 45930 i 42580 anys ae; un fragment d'os trobat en la capa B i un altre trobat en les excavacions en la dècada del 1970 en una posició corresponent a la interfície de les capes B i C. Els dos últims fragments d'os es dataren del 36320 a 35600 i 35290–34610 ae, respectivament.[4]
Hi ha hagut debat sobre si aquests primers humans eren sapiens o neandertals, fins que l'anàlisi morfològica de la dent i la identificació de l'ADN mitocondrial d'aquest i de fragments ossis establí que les restes eren d'H. sapiens.[1] L'anàlisi genètica identificà els haplogrups d'ADN mitocondrial humà de cinc mostres: el molar i un dels fragments més antics s'identificaren amb l'haplogrup M, en dos fragments se'n determinà el N, en una mostra s'identificà l'haplogrup R (ADNmt) i en una altra l'U8.[1] Quant als haplogrups del cromosoma Y humà, el molar té un llinatge basal de l'haplogrup F, mentre que dos fragments en porten el C1, estranys en els humans actuals i s'han trobat en baixes freqüències en habitants d'Àsia sud-oriental continental i el Japó.[4]
A més a més, la seqüenciació del genoma establí que l'individu al qual pertangué el molar tenia avantpassats neandertals menys de sis generacions enrere, i altres dos individus set generacions abans, la qual cosa confirma que els primers humans moderns europeus es barrejaren amb els neandertals.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hublin, Jean-Jaques et al. «Initial Upper Palaeolithic Homo sapiens from Bacho Kiro Cave, Bulgaria». Nature, 581, 2020, pàg. 299–302. DOI: 10.1038/s41586-020-2259-z.
- ↑ «Bacho Kiro Cave Bulgaria - Travel Guide, Tours, Hotels and Photos». Picturesofbulgaria.com. [Consulta: 24 juny 2017].
- ↑ «Spelunking Bulgaria: The Great Caves - GMTours». Gmtours. [Consulta: 24 juny 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hajdinjak, Mateja et al. «Initial Upper Palaeolithic humans in Europe had recent Neanderthal ancestry». Nature, 592, 2021, pàg. 253–258. DOI: 10.1038/s41586-021-03335-3.