Cuberes
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Baix Pallars  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.477,6 m | |||
Cuberes és un antic poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén i està situat a l'extrem sud-est del municipi, molt a prop del termenal amb l'antic municipi de Taús, actualment de les Valls d'Aguilar.
Tenia l'església vella de Sant Sadurní i una de més moderna dedicada a Santa Magdalena. En els entorns del poble hi havia algunes masies i bordes, com Casa Miró, actual Refugi de Cuberes i la Borda de Jironi.
Actualment (2013) està del tot despoblat,[1] amb les cases en ruïnes.
Etimologia[modifica]
Es tracta d'un derivat de cupa (cuba), amb el sufix col·lectivitzador -era en plural, segons Joan Coromines; per tant, es tracta d'un topònim romànic medieval.[2]
Les cases del poble[modifica]
Malgrat que ara sigui un despoblat, es conserva memòria de les seves cases:[3]
|
|
|
Història[modifica]
Edat contemporània[modifica]
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Cuberes (Cuberes ó Bordas del mismo nombre). S'hi pot llegir que el poble està situat en el centre d'una plana i bosc del mateix nom, oberta de nord a sud. El clima hi és saludable, malgrat el fred que hi fa. Hi ha fonts de gran qualitat, sobretot una denominada la Tosca.[4]
El terreny no és de gaire qualitat, però hi ha un bosc excel·lent. S'hi produïa ordi i patates, i s'hi criaven ovelles i vaques. Hi havia caça de llebres, perdius i altres animals. No hi havia població permanent, ja que només hi vivien en el temps de la collita.[4]
La tradició diu que el poble fou destruït durant la Guerra de Successió. Cal Sauquet de Cuberes fou habitat de forma permanent fins a finals del 1941. Abans, durant la guerra civil varen evacuar la casa, a causa del perill que suposava tenir el front a escassos metres.
Comunicacions[modifica]
L'accés a Cuberes és difícil. Existeixen pistes de muntanya, però no sempre estan en bon estat, a causa de l'abandonament extrem a què ha arribat aquest racó de la comarca del Pallars Sobirà. Hi mena la pista de Cuberes, que arrenca de la pista d'Esplà a l'extrem nord-oest de la Serra de Cuberes, a Coll Pan, i també s'hi arriba des de Taús, a través del camí que a prop de Cuberes s'anomena camí de Taús.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Coromines, Joan. «Cubelles». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0.
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. VII, pàgs. 194-195. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs[modifica]
- Cuberes en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- Web de l'Ajuntament de Baix Pallars Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine..