Cubilot
Un cubilot en metal·lúrgia és un forn rotund utilitzat en foneries que té per objecte passar el ferro brut de l'estat sòlid a l'estat líquid i fer-lo apte per a la colada.[1] És més petit que un alt forn i no funciona en continu.[2] A més del procediment tradicional, existeixen també forns elèctrics a inducció, que són menys pol·luents, però energèticament menys eficaços que els cubilots.[3]
Esquema d'un cubilot[modifica]
- Sistema de neteja de la fum i recuperació de calor
- Xemeneia, antiga molt alta, per dispersar la pol·lució, des de la instal·lació de sistemes de neteja, més curta
- Boca, on es carrega el metal i el combustible
- Càrrega: amb vagonetes
- Regatge: amb aigua per refredar la part exterior i evitar que es fongui, sobretot quan la folradura de material refractari s'ha fet malbé
- Folradura de maons refractaris fixada amb tàpia.
- Columna en xapa al tungstè
- Càrrega de metal o ferralla
- Càrrega de carbó de coc i castina
- Alimentació d'aire
- Ventalló de control
- Toveres per injectar aire i activar la combustió
- Escòria la brutícia del dipòsit que es forma per sobre de la capa de ferro líquid.
- Forat de colada, que s'obre per colar la fosa cap al forn de manteniment
- Canal de colada, damunt del forn de manteniment
- Solera
- Forat per evacuar l'escòria abans de procedir a la colada
- Gresol amb fosa i coc
- Porta d'encesa
- Canal per recuperar l'aigua de refredament
- Recipient d'escòria i residus
- Portes de desenfornament, per netejar el cubilot fred o per reemplaçar la folradura refractària
- Temperatures
- (A) al gresol de fosa líquida: 1400 à 1500°,
- (B) damunt les toveres: 1600 à 1700°,
- (C) a la boca:700 à 800°.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cubilot |
- ↑ Ferrer i Figueras, Joaquim «L'energia calorífica en el cubilot actual» (pdf). Ciència, Vol. 3, Núm. 24, 1928. «Actes del Primer Congrés Internacional de la Foneria»
- ↑ «Cubilot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tartera, Jordi. Eficiència energètica en el subsector de la transformació de metalls i Situació a Catalunya. Universitat Politècnica de Catalunya & Institut Català d'Energia, maig 2005, p. 2.[Enllaç no actiu]