Daniel Johns

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Daniel Johns
Daniel Johns en el festival Big Day Out del 2008.
Daniel Johns en el festival Big Day Out del 2008.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Daniel Paul Johns
Altres noms Young Modern
Naixement 22 d'abril de 1979 (1979-04-22) (34 anys)
Lloc d'origen Newcastle, Nova Gal·les del Sud (Austràlia Austràlia)
Gènere(s) Rock alternatiu, Post-grunge
Ocupació Músic, Cantant, Compositor
Instruments Guitarra, Piano, Bateria, Baix
Anys en actiu Des de 1995
Discogràfiques Atlantic, Eleven
Artistes relacionats Silverchair
The Dissociatives
Lloc web oficial http://www.daniel-johns.com/

Daniel Paul Johns (nascut el 22 d'abril de 1979) és un cantant, compositor, guitarrista i pianista australià, més conegut per ser el líder del grup de rock Silverchair. Paral·lelament també ha treballat amb The Dissociatives. L'any 2007, la revista Rolling Stone el va situar en la posició divuitena de la llista dels millors guitarristes més infravalorats (The Twenty-Five Most Underrated Guitarists).[1] Formant part del grup Silverchair ha rebut nombrosos reconeixements i actualment és l'únic que ha estat guardonat tres cops com a millor compositor dels APRA Awards.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Daniel Johns va néixer i estudiar a la ciutat de Newcastle. Té un germà i una germana més petits, Heath i Chelsea. Les gravacions dels dos primers àlbums del grup van coincidir que encara estudiava a l'institut, amb la qual cosa va tenir forces problemes per graduar-se.

Durant la gira de presentació del segon àlbum, Freak Show, va començar a mostrar símptomes físics de depressió a causa de la fama que havien obtingut. Cada vegada apareixia més prim i va començar a visitar alguns terapeutes. Els especialistes li van recomanar tornar a viure amb els seus pares per recuperar-se de l'estrès, però l'efecte va ser el contrari, ja que cada vegada sortia menys de casa i estava més retret i aïllat.

Amb la publicació del tercer àlbum, Neon Ballroom, el 1999, John estava perillosament prim i van aparèixer molts rumors sobre una possible addicció a les drogues. Johns, visiblement afectat pels rumors, va decidir aclarir en una entrevista que havia desenvolupat una anorèxia nerviosa i també va afirmar que pesava menys de 50 kg.[2] La premsa va elogiar la seva honestedat, i molta gent va donar-li el seu suport. Un dels senzill de l'àlbum, "Ana's Song (Open Fire)", explicava la lluita de Johns per superar la malaltia i dels seus sentiments. Posteriorment va confirmar que havia considerat el suïcidi.[3]

Pel llançament del següent àlbum, el 2004, Johns estava totalment recuperat dels seus problemes alimentaris i depressius, però durant la gira va patir una altra malaltia greu, un cas estrany d'artritis reactiva. Les articulacions se li van començar a inflamar i cada moviment li suposava un fort dolor. Després de patir molts problemes per tocar la guitarra, el grup va decidir suspendre la gira definitivament i ell es va quedar a casa per descansar. La recuperació va durar molts mesos i durant aquest temps de descans només va actuar en comptades ocasions, canviant algunes partitures de la guitarra per facilitar l'actuació de Johns.

Anteriorment havia estat relacionat amb la cantant Fiona Apple però l'any 2002 va anunciar que s'havia promès amb la seva amiga Natalie Imbruglia, actriu, model i també cantant australiana. Finalment es van casar la nit de cap d'any de 2003, però el 4 de gener de 2008 van anunciar el seu divorci al·legant que a causa de les respectives feines no podien estar mai junts.[4] El juliol de 2008, The Daily Telegraph va anunciar que Johns tenia una relació amb la model australiana Louise Van der Vorst, i el 2009 es van traslladar a Nova York per tal que ella pogués desenvolupar la seva carrera com a model, però a l'abril de 2012 va anunciar que s'havien separat mesos abans.[5][6]

Carrera[modifica | modifica el codi]

Silverchair durant la gira Across the Great Divide Tour del 2007.
Daniel Johns en un concert de la gira Across the Great Divide Tour.

El seu interès per la música va començar quan tenia vuit anys juntament amb el seu amic de la infància Ben Gillies, bateria del grup. Ja a l'institut van conèixer a Chris Joannou i van formar la banda anomenada Innocent Criminals. La seva carrera va començar amb només catorze anys sota el segell Murmur Records, l'any 1994. Aquell mateix any van guanyar el concurs de la SBS anomenat Nomad amb la seva "demo" "Tomorrow" i van canviar el nom de la banda per Silverchair. Ràpidament van aconseguir l'èxit i es van convertir en una de les bandes més importants del món quan encara no havien arribat a la majoria d'edat.[7][8]

Des de llavors han publicat cinc àlbums: Frogstomp (1995), Freak Show (1997), Neon Ballroom (1999), Diorama (2002) i Young Modern (2007). Amb el pas dels anys, Johns s'ha anat convertint en líder indiscutible del grup, encarregant-se de les lletres i de la composició la majoria de les cançons. Entre els dos últims treballs, la banda es dissoldre indefinidament per poder descansar i treballar en altres projectes paral·lels. Daniel Johns va participar en nombrosos projectes de composició o producció, dels quals el més important és la formació de The Dissociatives amb Paul Mac. En el grup, Johns s'encarregava de les lletres i les melodies mentre Mac realitzava la música. Aquest projecte es va acabar definitivament amb la reagrupació de Silverchair. Paral·lelament també es va encarregar de la producció de l'àlbum Counting Down the Days de Natalie Imbruglia, que llavors era la seva esposa. Segons es comenta a la pàgina web del grup, Johns està treballant en un nou projecte alternatiu amb Luke Steele, però no s'han detallats les dates de publicació d'aquest àlbum acústic.[9]

Amb la publicació de l'últim àlbum, el grup va realitzar la reeixida gira anomenada Across The Great Divide juntament amb Powderfinger, i així poder satisfer a milions de seguidors que no els van poder veure després de la suspensió de l'anterior gira a causa dels seus greus problemes de salud.

Tots els seus àlbums han estat reconeguts tant per la crítica com pel públic. Prova d'això és la gran quantitat de premis i nominacions que han obtingut al llarg de la seva trajectòria destacant en àlbums i senzills. Silverchair és actualment el grup amb més guardons de la indústria discogràfica australiana (ARIA).[10] A més, Daniel Johns ha destacat per la qualitat de les seves composicions amb tres guardons com a millor compositor de l'any.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Twenty-Five Most Underrated Guitarists.» (en anglès). Rolling Stone, 10/01/2007. [Consulta: 08/10/2008].
  2. Fischer, Blair R. «Silverchair Frontman Reveals Battle with Anorexia» (en anglès). Rolling Stone, 11/06/1999. [Consulta: 08/10/2008].
  3. Sams, Christine. «Anorexia almost killed me: Daniel Johns» (en anglès). Sydney Morning Herald, 06/06/2004. [Consulta: 08/10/2008].
  4. AAP. «Imbruglia and Johns call it quits» (en anglès). NineMSN, 04/01/2008. [Consulta: 08/10/2008].
  5. «Daniel Johns and Louise Van De Vorst in model affair» (en anglès). The Daily Telegraph, 16/06/2008. [Consulta: 01/07/2011].
  6. «Shock split for Daniel Johns and model Louise Van der Vors» (en anglès). News.com.au, 24/04/2012. [Consulta: 03/08/2012].
  7. «Band: Silverchair» (en anglès). ABC. [Consulta: 08/10/2008].
  8. «Biography» (en anglès). Official Silverchair Website. [Consulta: 08/10/2008].
  9. «Music news» (en anglès). Official Silverchair Website, 13/06/2008. [Consulta: 16/11/2008].
  10. «ARIA Awards > History > Winners by Artist > Silverchair» (en anglès). ARIA Music Awards. [Consulta: 07/10/2008].
  11. Adams, Cameron. «Silverchair's Straight Lines wins top APRA award» (en anglès). Herald Sun, 17/06/2008. [Consulta: 07/10/2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]