Degotall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un degotall és el lloc per on un líquid degota[1] o en geologia un estalactita o un altre lloc per on es filtra aigua a poc a poc en una cova o una roca.[2] A l'Empordà es fa servir com sinònim de llàgrimes.[3] L'imatge es fa servir per allò que es dóna o es rep en petites quantitats i de manera intermitent[4] o per als efectes a llarg termini de causes fluixes: «El degotall ha acabat fent un clot a la pedra.» Hi ha sinònims com ara degotim, gotimall, salic i degotís.[5]

« Aprofitant les actuals façanes constitucionals i parlamentàries, el règim de Putin sembla disposat a culminar una inevitable metamorfosi cap a formes d'autoritarisme neosoviètic, i un degotall de decrets restrictius semblen confirmar-ho. »
Llibert Ferri i Mateo, 2002[6]

En la toponímia[modifica]

En les arts[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Degotall». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Degotall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Degotall». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. «degotall». RodaMots. [Consulta: 23 març 2022].
  5. «Consultes lingüístiques». Optimot. [Consulta: 24 març 2022].
  6. Ferri, Llibert «"Ells" i "nosaltres"». El Temps, núm. 960, 05-11-2002, pàg. 17.
  7. Sariñena, Esther Ramón «L'assentament ibèric del Degotall, Alcover (Alt Camp)». Butlletí. Centre d'Estudis Alcoverencs, 68, 1994, pàg. 13–27. ISSN: 2385-3158.
  8. «Degotall Morro del Xai». 1000 Punts d'Aigua - L'inventari. Paisatges vius. [Consulta: 23 març 2022].
  9. «De Sant Martí a Santa Maria de Montnegre». Ajuntament de Sant Celoni. [Consulta: 23 març 2022].
  10. «Camí dels Degotalls». Patronat de la Muntanya de Montserrat - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 març 2022].
  11. Raspall, Joana. Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997. ISBN 84-246-8224-6.