Diotima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Diotima de Mantinea és un caràcter que apareix en l'obra de Plató. Atès que l'única font que en consta és l'escrit de Plató, no podem estar segurs de si fou un personatge real o bé una creació literària. No obstant això, s'ha d'observar que gairebé tots els personatges que apareixen en els diàlegs de Plató eren persones reals que vivien a l'antiga Atenes.

En el Simposi de Plató, Sòcrates diu que Diotima era una sacerdotessa que li havia ensenyat "la filosofia de l'amor". Sòcrates també afirma que ella va convèncer els déus perquè posposaren la pestilència que va assolar Atenes durant deu anys.

La major part dels estudiosos del segle XX pensaven que Plató havia basat Diotima en Aspàsia de Milet, la donzella de Pèricles, de tant impressionat que estava per la seua intel·ligència. Encara que no n'hi ha indicis clars, altres estudiosos afirmen que era una figura històrica.