Dolçamara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dulcamara
SolanumDulcamara-bloem-sm.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Solanales
Família: Solanaceae
Subfamília: Solanoideae
Tribu: Solaneae
Gènere: Solanum
Subgènere: Solanum
Secció: Dulcamara
Espècie: S. dulcamara
Nom binomial
Solanum dulcamara
L. 1753

La dolçamara, dulcamara o morella amargant (Solanum dulcamara) és una planta enfiladissa (pot mesurar fins a 3 metres), perenne del gènere Solanum i que floreix a principis d'estiu. És nativa d'Europa i Àsia però s'ha estes per tot el món. A Amèrica del nord és considerada un problema, ja que és una herba invasora que es desenvolupa en tot tipus de terrenys.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Distribució mundial[modifica | modifica el codi]

És nativa d'Europa i Àsia, però es troba arreu del món

Habitat[modifica | modifica el codi]

Es troba en salzedes, boscs de ribera poc densos, bardisses humides. Zona fitogeogràfica i bioclimàtca: Estatge muntà o muntanya humida o subhumida, més o menys plujoses.

Descripció botànica[modifica | modifica el codi]

Planta

És una planta sarmentosa, sufructicosa a la base, glabrescent o pubescent; fulles alternes, peciolades, amb limbe de 4-9 cm (mida variable); cimes extraaxil·lars amb 10-25 flors o més de color violeta profund amb 5 pètals i 5 anteres; El fruit és una baia de color vermell brillant i de forma ovoide que primer té un gust amarg i després un gust dolç desagradable (d'aquí ve el nom de dolçamara).

Propietats[modifica | modifica el codi]

La dolçamara es fa servir com a planta medicinal per afeccions de la pell i al·lèrgies de l'herpes.

La tija o la rel es la utilitzada per a infusions, les fulles es digereixen pures, no es pot posar en aigua calenta perquè hi perd tot el valor curatiu.

En tintura mare, l'extracte total de dulcamara es fa servir en fitomedicina per al tractament d'al·lèrgies; sola o associada a d'altres plantes. S'ha de tenir cura de la dosi perquè en excés és tòxica.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Components actius[modifica | modifica el codi]

Saponòsids, àcid dulcamarètic (glucòsid), glucoalcaloides heteròxids (solanina, dulcamarina).

Acció farmacològica[modifica | modifica el codi]

  • Tija, escorça: En us intern té un efecte diürètic uricosúric i laxant, per la qual cosa és considerada un "depuratiu". Tòpicament té efectes analgèsics en aplicació tòpica.
  • Baies fresques: Aplicats a la pell tenen un intens efecte calmant i analgèsic.

Indicacions i Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

Indicacions[modifica | modifica el codi]

  • La tija, l'escorça i eventualment les fulles: es fan servir popularment per al restrenyiment, diarrea, estats en què calgui un augment de la diüresi, com ara les afeccions genitourinàries (cistitis, ureteritis, uretritis, oligúria, urolitiasi), hiperazotèmia, hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobrepès acompanyat de retenció de líquids. Èczemes, urticària, psoriasi, crosta làctia, blefaroconjuntivitis, ulceracions cutànies, bronquitis, berrugues i càncer.
  • Baies fresques (ús tòpic): Inflamacions osteoarticulars, miàlgies, contractures musculars.

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

  • Tija, escorça: Embaràs, lactància, nens.
  • Les baies fresques no es deuen aplicar sobre les mucoses ni en zones cutànies alterades (ferides, úlceres, cremades, èczemes).


Precaució / Intoxicacions[modifica | modifica el codi]

És una planta poc segura, la informació terapèutica quant a dosis i descripcions pot portar problemes i/o efectes secundaris si una persona es tracta sense tenir els coneixements suficients per interpretar-la:

  • Es recomana evitar la seva prescripció per a ser administrada per via oral, ja que la planta conte alcaloides que poden provocar una intoxicació caracteritzada per: vertigen, midriasi, trastorns gastrointestinals en forma de vòmits i diarrea, convulsions, col·lapse cardiorespiratori i fins i tot la mort en casos molt extrems.
  • El seu poder rebufant és intens: netejar be les mans després de la seva aplicació i evitar el contacte amb les mucoses.
  • Cal tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]