Dorfmanita

Dorfmanita
Fórmula química	Na₂HPO₄·2H₂O
Localitat tipus	Material'naya adit (en) i Koashva open pit (en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CJ.60
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CJ.60
Dana	39.1.8.1
Heys	19.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 10,34Å; b = 16,82Å; c = 6,6Å;
Color	blanc
Duresa	1 a 1,5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,454 nβ = 1,461 nγ = 1,471
Birefringència	δ = 0,017
Angle 2V	mesurat: 65°, calculat: 82°
Dispersió òptica	molt feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-053
Any d'aprovació	1979
Símbol	Dfm
Referències

La dorfmanita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Moisei Davidovich Dorfman (Моисея Давыдовича Дорфмана) (2 de febrer de 1908 - 11 de novembre de 2006), mineralogista rus del Museu Mineralògic A.E. Fersman (Moscou). Va ser investigador dels minerals de Jibiny i va anunciar per primera vegada un fosfat de sodi l'any 1963. Va ajudar a descriure moltes espècies minerals.

Característiques

La dorfmanita és un fosfat de fórmula química Na₂HPO₄·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979, i la primera publicació data del 1980. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dorfmanita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.

Formació i jaciments

Va ser descrita gràcies a les mostres obtingudes en dues muntanyes del massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia): els monts Iukspor i Koaixva. Encara a Rússia també ha estat descrita al mont Kukisvumtxorr (Jibiny), així com en altres muntanyes del proper massís de Lovozero. Fora del país euroasiàtic també ha estat trobada a Àustria, Canadà i Groenlàndia.