Estercorita
 Estercorita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na(NH₄)HPO₄·4H₂O |
| Epònim | dung (en)   |
| Localitat tipus | Illa d'Ichaboe, Districte de Lüderitz, Regió de Karas, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.23 |
| Dana | 39.3.1.1 |
| Heys | 19.1.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,92Å; b = 10,61Å; c = 6,43Å; α = 98,29°; β = 90,42°; γ = 71,16° |
| Color | incolor (material artificial); blanc, groc clar, marronós |
| Macles | sí |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa | 2 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,615 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,439 nβ = 1,442 nγ = 1,469 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Angle 2V | mesurat: 35°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | no observada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Stc |
| Referències | [1] |
L'estercorita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del llatí stercus, fems, en al·lusió al seu descobriment en el guano.
Característiques[modifica]
L'estercorita és un fosfat de fórmula química Na(NH₄)HPO₄·4H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma cristal·lina, nodular i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estercorita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en dipòsits de guano d'aus i ratpenats. Va ser descoberta a l'Illa d'Ichaboe, al districte de Lüderitz, a la regió de Karas (Namíbia), on sol trobar-se associada a la struvita. També ha estat descrita al Perú, a Xile, a Austràlia (associada a l'archerita i a la bifosfamita) i a l'Antàrtida.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Stercorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 setembre 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Stercorite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 setembre 2011].