Dos sonats i molts revolts
The Dukes of Hazzard  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Jay Chandrasekhar |
| Protagonistes | Johnny Knoxville Seann William Scott Jessica Simpson Burt Reynolds Willie Nelson David Koechner M.C. Gainey Michael Weston Lynda Carter Alice Greczyn Andrew Prine James Roday Joe Don Baker Nikki Griffin Paul Soter Steve Lemme Michael Roof Heather Hemmens Kevin Heffernan Jay Chandrasekhar Erik Stolhanske David Leitch Lara Grice Barry Corbin
|
| Producció | Bill Gerber |
| Guió | John O'Brien |
| Música | Nathan Barr |
| Fotografia | Lawrence Sher |
| Muntatge | Lee Haxall |
| Productora | Warner Bros. |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Austràlia |
| Estrena | 27 juliol 2005 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Nova Orleans |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | pel·lícula d'acció còmica i comèdia |
| Tema | automòbil |
| Lloc de la narració | Geòrgia |
| Lloc web | promo.warnerbros.com… |
         | |
Dos sonats i molts revolts (títol original:The Dukes of Hazzard) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jay Chandrasekhar el 2005, i protagonitzada per Seann William Scott, James Roday, Willie Nelson, Jessica Simpson, Joe Don Baker, Burt Reynolds, Lynda Carter i Johnny Knoxville.
Burt Reynolds (Raven) i Willie Nelson també tenen un paper en aquesta producció sobre carreteres secundàries, licors, baralles i grangeres atractives. La sèrie "The Dukes of Hazzard" es va emetre en la televisió estatunidenca a principis dels vuitanta amb gran èxit a causa de la seva peculiar combinació de sabor meridional, acció i trepidants persecucions. La pel·lícula ha sabut recollir aquest sabor típicament nord-americà. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
La família Duke es dedica a la destil·lació il·legal de licor, que arriba als clients gràcies als viatges a tota pastilla dels cosins Bo i Luke. La cosina Daisy treballa en el Boar's Nest, el millor bar del comtat, i, encara que no ho sembli, és dura com una Duke. En aquesta ocasió, Bo, Luke i Daisy estan en la carretera conduint a tota velocitat en un intent de protegir la seva ciutat, en la qual el deshonest comissionat Boss Hogg està confiscant terres de forma il·legal.[2]
Repartiment[modifica]
- Seann William Scott: Beauregard "Bo" Duke.
- Johnny Knoxville: Lucas "Luke" Duke.
- Jessica Simpson: Daisy Duke
- Burt Reynolds: Jefferson Davis "Boss JD" Hogg.
- Willie Nelson: L'Oncle Jesse Duke
- David Koechner: Cooter Davenport
- MC Gainey: Xèrif Rosco P. Coltrane
- Lynda Carter: Pauline
- James Roday: Billy Prickett
- Michael Weston: Enos Xèrif Adjunt de Strate
- Kevin Heffernan: Derek "Sheev" Sheevington.
- Nikki Griffin -Lynn Johnson: Katie
- Jacqui Maxwell: Annette
- Alice Greczyn: Laurie Pullman
- Junyr Brown (narrador).
- Rip Taylor: ell mateix (cameo)
Rebuda[modifica]
- Taquilla: La pel·lícula va ser número 1 en la taquilla el seu primer cap de setmana i va recaptar 30,7 milions de dòlars en 3.785 pantalles. La pel·lícula finalment va aconseguir recaptar 110,5 milions dòlars a tot el món, encara que va no va funcionar massa bé als EUA.
- Premis 2005: Razzie: 7 nominacions, incloent pitjor pel·lícula, director i guió
- Crítica: "Proposta de encefalograma pla, amb menys gràcia que un gelat d'ortigues i amb un parell d'imbècils com a protagonistes" [3]
Música[modifica]
Jessica Simpson va gravar la seva pròpia versió de These Boots Are Made for Walkin (i va agregar les seves pròpies lletres) per a la banda sonora de la pel·lícula. Dirigida des del punt de vista del seu personatge en la pel·lícula, va ser llançat com a primer single de la banda sonora el 2005. Aquesta cançó es va convertir en el cinquè top 20 de les llista musicals dels Estats Units a Billboard i el seu video musical va tenir certa controvèrsia a causa de les seves imatges sexuals.
Referències[modifica]
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules >Dos sonats i molts revolts». [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ «The Dukes of Hazzard» (en anglès). The New York Times.
- ↑ Torreiro, M. «The Dukes of Hazzard». El País.