El Corte Inglés de la plaça de Catalunya

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
El Corte Inglés de la plaça de Catalunya
Imatge de l'interior
Cafeteria panoràmica
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplaça de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.38762733°N,2.17111722°E / 41.38762733; 2.17111722

El Corte Inglés de la plaça de Catalunya és un gran magatzem del grup empresarial El Corte Inglés, situat a la plaça de Catalunya de Barcelona. Té una superfície de prop de 66.000 m², amb 1.716 treballadors, i rep unes 50.000 persones al dia.[1] Amb 2 soterranis, planta baixa i 9 plantes pis, el segon soterrani està destinat a aparcament, del primer soterrani a la planta vuitena estan destinats a venda, i la planta novena a restaurant i cafeteria panoràmica.[2]

Història[modifica]

Casa Vicenç Ferrer (desapareguda)
Tribuna de la Casa Sicart

Projectat per l'arquitecte Llorenç Garcia-Barbón,[3] va ser inaugurat el 20 de setembre del 1962, coincidint amb les festes de la Mercè,[1] i fou el segon centre d'aquesta empresa, després del que tenia al carrer de Preciados de Madrid.[4] Inicialment, ocupava una parcel·la amb façana a la plaça de Catalunya, al costat del Casino Militar, i estava connectat amb un altre edifici de la ronda de Sant Pere, amb una superfície total de 15.865 m², i 425 treballadors.[1]

Va tenir successives ampliacions a costa dels edificis adjacents, com ara la casa Vicenç Ferrer, projectada entre el 1912 i 1915 per l'arquitecte Salvador Vinyals al xamfrà de la Ronda de Sant Pere amb la plaça de Catalunya.[5][6]

La darrera ampliació (1991), obra de MBM arquitectes (Mackay, Bohigas i Martorell), va suposar l'enderroc de la casa Sicart, situada a la cantonada amb el carrer de Fontanella. Els arquitectes en van reproduir a la nova façana una còpia en pedra artificial de la tribuna modernista, obra de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà.[7][8]

Referències[modifica]