L'Igualadí
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Lloc de publicació | Igualada |
| Estat | Espanya |
L'Igualadí va ser un setmanari republicà autonomista d'Igualada que es va publicar, amb interrupcions i en diversos períodes, entre els anys 1893 i 1934[1]
El va fundar Joan Serra Constansó l'any 1893 sota el títol El Igualadino.[2] Va sortir en dos períodes, en castellà, fins al 1909 i després en diverses etapes, en català, fins a l'any 1934.[1] La informació general i històrica d'aquest periòdic està sota el títol que va perdurar més anys, L'Igualadí (1893-1934). En la seva darrera època (1933-1934) va ser el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya.[3]
Entre els seus col·laboradors consta la pensadora i escriptora Maria Trulls.[4]
El Igualadino (7-5-1893 – 28-4-1895)[modifica]
Portava els subtítols: Semanario político i Órgano del Círculo de la Unión Republicana. Se’n van publicar 104 números. Editat per la Unió Republicana, va començar amb la redacció i l'administració a la rambla de Sant Isidre, 12; a partir del núm. 25 (22-10-1893) es va traslladar a la Rambla Nova, 44; i des del núm. 47 (25-3- 1894) a la Rambla Nova, 41. S'imprimia als tallers de Marian Abadal, amb un format de 44 x 32 cm, i tenia 4 pàgines a 3 columnes.
El va fundar i dirigir Joan Serra Constansó. Hi col·laboraven: Jaume Serra Iglesias, F. Martí Bech, Joseph Puiggarí, Jaume Boloix i Canela, Jeremías Gras Elías i Maria Trulls Algué, però la majoria d'articles estaven signats amb inicials i pseudònims.
Hi ha articles d'economia i política, des de les idees republicanes i “dins l'àmbit local, el seu objectiu és la lluita contra l'hegemonia política de la casa Godó”.[5] Va publicar alguns números extraordinaris com el 13 (29 juliol 1893), amb motiu de la inauguració oficial del Ferrocarril Central Català a la ciutat, el 57 (3-6-1894), en record de la batalla del Bruc, i els de la Festa Major.
El Igualadino, 2a època (12-6-1904 – 23-5-1909)[modifica]
Portava els subtítols: Semanario político i Órgano de la Fraternidad Republicana. A partir del núm. 259 (28-3-1909) el subtítol va ser Semanario Republicano Autonomista. Se’n van publicar 259 números. La redacció i l'administració estava a la Rambla Nova, núm. 41 i l'imprimia la viuda de Marian Abadal, amb el mateix format de l'època anterior.
El director, durant els dos primers números, va ser Emeteri Villamur Serra; després Joan Serra Constansó i, a partir de 1906, Amadeu Biosca i Busqué. Entre els col·laboradors hi havia Maria Trulls Algué, Ignasi Bo i Singla, Josep Costa Pomés, Esteve Poch Mora, A. Costa Sendra, Francesc Torrents i Emili Graells Castells. És com a “republicanos a secas, sin adjetivos inútiles, somos librepensadores convencidos sin sectarismos que nos impidan respetar las creencias ajenas”.[6] Hi ha força espai dedicat a la política municipal i a comentar les sessions de l'Ajuntament i en els períodes electorals aquest tema és el principal. A causa d'alguns articles antireligiosos, el bisbe de Vic Josep Torras i Bages va prohibir la lectura d'aquest periòdic als fidels de la seva jurisdicció.[7]
L'Igualadí, 3a època (17-12-1911 – 18-8-1912)[modifica]
Portava el subtítol: Setmanari Republicà Autonomista. Se’n van publicar 36 números. Editat pel Centre Republicà, la redacció, l'administració, la impremta i el format no va variar respecte a l'època anterior, però s'editava en català, llengua que va mantenir durant la resta de la seva història.
El director era Joan Serra Constansó i entre els col·laboradors hi havia Lleó Gras, R. De Mas Solanes i R. Gabarró. Diuen que escriuran “accentuant les nostres idees republicanes vers un sentit resoltament socialista”.[8] Hi ha més articles d'informació local que en les èpoques anteriors.
L'Igualadí, [3a època, 2n període] (24-8-1912 – 25-12-1914)[modifica]
Portava el subtítol: Setmanari Republicà Autonomista, portaveu d'Igualada y sa comarca. Se’n van publicar 123 números. Les dades tècniques eren les mateixes que en el període anterior, però va canviar l'adreça de la redacció i l'administració: carrer Major, núm. 49, de Vilanova del Camí. “L'hostatge que tan desinteressadament ens han donat els amics de Vilanova del Camí per a poguer refugir les persecucions de què hem sigut objecte”.[9] La periodicitat del periòdic no es va interrompre respecte a la tercera època, però va començar nova numeració.
El director era Joan Serra Constansó. Entre els col·laboradors hi havia Joaquim Riera, Josep Costa Pomés, Jaume Boloix i Canela i Joan Serra Mercader. Durant els períodes electorals, hi ha forts atacs al caciquisme representat a Igualada per la família Godó.
L'Igualadí, 4a època (3-1-1915 – 31-12-1916)[modifica]
El subtítol era: Setmanari Republicà Autonomista. En van sortir 105 números. El format, les pàgines i les columnes eren iguals que en les èpoques anteriors, però la redacció i l'administració van tornar a Igualada. S'imprimia primer als tallers de la viuda de Marian Abadal i, a partir del núm. 55 (16-1-1916) a la Impremta Moderna de Codorniu i Miranda.
Hi havia articles d'Emili Graells Castells, Josep Costa Pomés, Frederic Prat i Josep Alemany i Borràs i algun de Francesc Pi i Margall. L'article editorial del primer número, titulat “Nostra tasca”, fa un resum de la història del periòdic i de les seves diverses etapes interrompudes pel caciquisme i reafirma els seus ideals: “Catalunya'' i "llibertat”.[10] En l'últim número, es van acomiadar amb un “Fins a reveurer”, que deia: vensuda la fera caciquista que’ns donava alè per a la lluita, necessàriament teniem de sentir fadiga... prometent tornar a la brega periodística, sempre que les circumstàncies ho demanin, sempre que pretenguin els enemics de la democracia trepitjar els drets del poble.[11]
L'Igualadí, 5a època (1-5-1918 – 19-2-1921)[modifica]
Portava el subtítol “Setmanari Republicà Autonomista” i a partir del núm. 131 (9-1-1921) “Portaveu del Partit Republicà d'Igualada i el seu districte”. Va continuar amb el mateix format i les quatre pàgines de les èpoques anteriors, excepte entre els números 95 (1-5-1920) i 124 (21-11-1920), que en va tenir sis. La redacció i l'administració eren a la rambla de Canalejas, núm. 41 i es publicava a la Impremta Moderna de Codorniu i Miranda.
N'eren redactors: Joan Serra i Constansó, Emili Graells Castells, Josep Costa Pomés i Ramon Vidal. Hi col·laboraven d'una manera més esporàdica: P. Ferrer Balcells, S. Freixas i Òscar Lliró. L'article editorial del primer número deia: “La mala herba mai mort, i aquesta vegada ha aixecat el cap sota el nom de regionalisme demanant d'una manera vergonyosa ajuda a l'antic cacic... Venim a reprendre nostra campanya republicana, orientant-la francament cap al socialisme...”.[12] També hi havia articles sobre fets locals: la indústria, l'epidèmia de 1918, l'urbanisme, etc.
L'Igualadí, 6a època (3-8 – 12-11-1921)[modifica]
Portava el subtítol “Porta-veu del Partit Republicà d'Igualada i el seu Districte”. Només en van sortir 11 números. Tenia el mateix format i les quatre pàgines de les èpoques anteriors. La redacció i l'administració eren a la rambla de Canalejas, núm. 41 i es publicava a la impremta de Codorniu i Miranda. En aquesta època el periòdic era bilingüe i va tornar a introduir el castellà, sobretot en els articles editorials.
Els redactors eren: Joan Camps, R. De Mas Solanes, R. Gabarró i Isidre Corbinos. Entre els col·laboradors hi havia Mateo Santos i Josep Costa Pomés. La seva ideologia “está condensada en la doctrina federal de don Francisco Pi y Margall y en el plan de reconstitución nacional de don Joaquín Costa”. En l'àmbit ciutadà, “defenderemos la industria local..., cultivaremos la crítica literaria, teatral y artística como medio de educación estética, publicaremos una sección de deportes...”.[13] Donava àmplia informació sobre les activitats organitzades per l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, al qual els redactors de la publicació estaven molt vinculats.[14]
L'Igualadí, 7a època (21-4-1923 – 27-4-1923)[modifica]
Portava el subtítol “Porta-veu del Partit Republicà d'Igualada i el seu Districte”. Només en van sortir 2 números. Va continuar amb el mateix format i les quatre pàgines de les èpoques anteriors, però va canviar les típiques lletres amb influències modernistes anteriors de la capçalera, que van passar a ser de pal. La redacció i l'administració eren a la rambla de Canalejas, núm. 41, i es publicava a la Impremta Moderna, de la rambla de Sant Pere Màrtir, núm. 19. Tot el periòdic va tornar a sortir en català.
Els dos números que van sortir eren de propaganda electoral. Es van publicar amb motiu de les eleccions dels representants a les Corts per donar suport a la candidatura de Manuel M. Girona.[15]
L'Igualadí, 8a època (14-4-1933 – 29-9-1934)[modifica]
Portava el subtítol “Portantveu setmanal d'Esquerra Republicana” i, a partir del núm. 40 (27-1-1934) “Setmanari d'Esquerra”. En van sortir 80 números. Seguia tenint el mateix format i les quatre pàgines tradicionals, però en aquesta època va tenir el text distribuït en quatre columnes. La tipografia es va modernitzar. La redacció i l'administració era al passeig de Mn. Jacint Verdaguer i sortia de la impremta Codorniu, situada a la rambla del General Vives, núm. 25.
El director inicial va ser Joan Roca Puig i el redactor en cap, Josep Riu Navés. També formaven part de la redacció: Josep Torrents Brunet, Joan Camps, Antoni Borràs Quadres, Joan Díaz Rojas, Josep Morera, Bartomeu Torner Prat i Salvador Riba i Gumà. A la primera pàgina hi acostumava a haver un acudit dibuixat per Abir o per Gum. Aquesta etapa va començar en el segon aniversari de la proclamació de la República. En les eleccions municipals de gener de 1934 va guanyar la Coalició Republicana d'Esquerres i van canviar el subtítol perquè és “hora de col·laboració i defensa conjunta, hora de fructificar i organitzar”.[16]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Miret Solé, M. Teresa. La premsa a Igualada (1808?-1982). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983, p. 2 vol..
- ↑ Bisbal, M. Antònia; M. Teresa Miret. Diccionari biogràfic d'igualadins. Barcelona: Rafael Dalmeu, 1986, p. 189-190.
- ↑ «Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 26 setembre 2014].
- ↑ «Maria Trulls, un exemple de fortalesa que la història a amagat» (en catalan). Arxivat de l'original el 2022-02-10. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ Carner Borràs, Antoni. Un cop d'ull a la història de la premsa igualadina. Igualada: Gràfiques Anoia, 1977, p. 34.
- ↑ «Editorial». El Igualadino, núm. 1, 12-06-1904.
- ↑ Torras i Bages., Josep. Obres completes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984, p. vol. 7, p. 235.
- ↑ «Tornemhi». L'Igualadí, núm. 1, 17-12-1911.
- ↑ «Cròniques igualadines». L'Igualadí, núm. 123, 25-12-1914.
- ↑ «Nostra tasca». L'Igualadí, núm. 1, 03-01-1915.
- ↑ «Fins a reveurer». L'Igualadí, 31-12-1916, pàg. 105.
- ↑ «Història». L'Igualadí, núm. 1, 01-05-1918.
- ↑ «Nuestro propósito». L'Igualadí, núm. 1, 03-08-1921.
- ↑ Miret Solé, M. Teresa. La premsa a Igualada (1808?-1982), 1983, p. vol. 1, p. 322.
- ↑ Miret Solé, M. Teresa. La premsa a Igualada (1808?-1982). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983, p. vol. 1, p. 338.
- ↑ «Nova etapa». L'Igualadí, núm. 40, 27-01-1934.
Localització[modifica]
Biblioteca Central d'Igualada. Plaça de Cal Font. Igualada (col·lecció completa i relligada)