El Papus
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|El Papus}}--~~~~ |
El Papus és el nom d'una revista d' humor vitriòlic i corrosiu editada a Barcelona durant la transició espanyola, que aparegué setmanalment entre 1972 i 1987.[1]
El seu subtítol era "Revista satírica y neurasténica", i s'hi practicava un humor agressiu i d'estètica lletgista, molt inspirada en la premsa satírica francesa de l'època, amb publicacions com Hara Kiri, o Charlie Hebdo, i dibuixants com Siné, Reiser i Wolinski.
Sota la direcció de Xavier de Echarri, i formant part de l'editorial que editava també la revista Barrabás, una revista satírica dedicada a l'esport), El Papus comptà amb la col·laboració de periodistes com Antonio Franco, Joan de Sagarra, Manuel Vázquez Montalbán i Maruja Torres, i dibuixants com Óscar Nebreda, Ivà, Já, García Lorente, Gin, Vives, L'Avi, Fer, Manel, Carlos Giménez, Ventura y Nieto, Joma, Rafael Ramos o Manuel Vázquez Gallego (qui en aquesta publicació signava amb el pseudònim de Sappo) entre d'altres.[2]
Amenaçats per la dreta espanyola, el 20 de setembre de 1977 el grup feixista anomenat "Triple A", envià una bomba a la redacció, que matà al que era el conserge ja no només de la revista, sinó de tot l'edifici. La revista va rebre el suport de la professió (s'edità un àlbum de suport), i no va deixar d'editar-se fins a 1987, quan les vendes havien baixat molt. És, en certa manera, la instigadora d'"El Jueves".
Referències [modifica]
- ↑ Tubau, Ivan El humor gráfico en la prensa del franquismo. Barcelona: Mitre, 1987, p. 186-197
- ↑ Marine Lopata Le journal humoristique El Papus (1973-1986). Contre-culture et transgression pendant la transition démocratique espagnole. Comicalités
IRANZO, M. (2010). “Un golpe de risa. La gracia de un golpe. Análisis del golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 por la revista El Papus”. A: BORDERIA, E.; MARTÍNEZ, F.A.; GÓMEZ, J.LL. (ed.). La risa periodística. Teoría, metodología e investigación en comunicación satírica. Valencia: Tirant Lo Blanch. p. 183-213.
