El clan dels marsellesos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl clan dels marsellesos
La Scoumoune
Fitxa
DireccióJosé Giovanni
Protagonistes
Jean-Paul Belmondo
Claudia Cardinale
Director artísticJean-Jacques Caziot
ProduccióRaymond Danon
GuióJosé Giovanni
adaptació de la seva novel·la L'Excommunié (1958)
MúsicaFrançois de Roubaix
Dissenyador de soChristian Forget
FotografiaAndréas Winding
MuntatgeFrançoise Javet
VestuariJacqueline Moreau
ProductoraFox-Lira
Praesidens
DistribuïdorStudio Canal
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1972
Durada105 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
RodatgeCòrsega i Castell de Bellaguarda Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepolicíac
Lloc de la narracióMarsella Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0069237 Filmaffinity: 228842 Allocine: 30438 Rottentomatoes: m/la-scoumoune-hit-manmafia-warfarethe-pariah Letterboxd: the-pariah Allmovie: v43231 TCM: 481423 TMDB.org: 57539 Modifica el valor a Wikidata

El clan dels marsellesos (títol original en francès: La Scoumoune) és una pel·lícula franco-italiana estrenada el 1972, dirigida per José Giovanni. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Marsella, 1934. Xavier Saratov és a la presó per a un homicidi que Jeannot Villanova,[2] el patró de la màfia marsellesa, li ha fet assumir posant un cadàver al seu cotxe. Geneviève, la seva germana, i el seu amic Roberto Borgo, anomenat la Scoumoune perquè porta desgràcia als seus enemics desembeinant i tirant més de pressa que ells, intenten provar la seva innocència. Xavier és condemnat a vint anys de presó.

Roberto elimina diversos assassins de la màfia i acaba fins i tot abatent Villanova, del qual pren de seguida el lloc al cap del crim organitzat francès. De resultes d'una baralla on és ferit, Roberto és condemnat a quinze anys i es troba a la mateixa presó que Xavier.

Després de temptatives infructuoses d'evasions arriba la guerra. Tots dos demanen ser allistats en l'exèrcit, però sense èxit. En canvi, en l'alliberament de França, se'ls proposa contra una rebaixa de pena, un treball de desactivació de mines a les platges que els alemanys havien trufat de mines i on es troben també bombes americanes. Xavier, intentant retirar una d'aquestes bombes, hi perd un braç.

Quan l'alliberen, Xavier no aconsegueix que se'l reintegri a la vida civil. El mataran en un enfrontament amb joves truans que volien segrestar la seva germana. Roberto promet a aquesta venjar-se.[3]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La novel·la de José Giovanni, L'excommunié, ja havia estat adaptada al cinema per Jean Becker el 1961 sota el títol Un anomenat La Rocca (ja amb Jean-Paul Belmondo al paper de «Roberto») així com Michel Constantin però al paper d'un dels truans americans. José Giovanni, no va quedar satisfet de la pel·lícula encara que n'hagi estat el dialogista, ha va rodar llavors la seva pròpia adaptació, tornar a comptar amb Jean-Paul Belmondo en el paper principal.
  • A les dues pel·lícules adaptades de L'excommunié Dominique Zardi, "l'home de les 600 pel·lícules" fa gairebé el mateix paper, el d'un presoner desactivador de mines que mor per una explosió a la platja.

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. El clan dels marsellesos. esadir.cat. 
  2. ↑ José Giovanni, l'autor de la novel·la d'origen, L'Excommunié (1958), s'havia inspirat per a Villanova de Simon Sabiani, pilar de la Legió dels voluntaris francesos contra el bolchevisme (LVF), que havia estat el seu mentor al PPF, el partit feixista antisemita de Jacques Doriot.
  3. ↑ «La scomoune». The New York Times.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_clan_dels_marsellesos&oldid=31446362»