Eleccions legislatives gregues de maig de 2012

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eleccions legislatives gregues de maig de 2012
300 escons al Parlament Hel·lènic
28 de novembre de 2010
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Andonis Samaràs Alexis Tsipras Evangelos Venizelos
Cap de llista Andonis Samaràs Alexis Tsipras E. Venizelos
Candidatura ND SIRIZA PASOK
Escons anteriors 72 11 129
Escons aconseguits 108 52 41
Variació escons +36 +41 -88
Percentatge 18,9% 16,8% 13,2%
4a candidatura 5a candidatura 6a candidatura
Aleka Papariga
Cap de llista Panos Kammenos Aleka Papariga N. Mikhaloliakos
Candidatura ANEL KKE XA
Escons anteriors 11 21 -
Escons aconseguits 33 26 21
Variació escons +22 +5 +21
Percentatge 10,6% 8,5% 6,7%
Fotis Kuvelis
Cap de llista Fotis Kuvelis
Candidatura DIMAR


Escons anteriors 10
Escons aconseguits 19
Variació escons +9
Percentatge 6,1%

Primer Ministre escollit

2006 Grècia 2012

Les eleccions legislatives gregues de 6 de maig de 2012 van ser unes eleccions anticipades al Parlament grec realitzades en l'esmentada data. Estaven previstes per al 2013, quatre anys després de les anteriors, però en novembre de 2011 es va arribar a l'acord d'avançar-les sota el mandat d'un govern de coalició format per a implementar les decisions preses amb altres països de l'Eurozona i amb el Fons Monetari Internacional un mes abans.

Els sondatges previs a les eleccions[modifica | modifica el codi]

Els sondatges que s'han anat fent d'ençà el 2009 mostraven una clara davallada del suport pels dos partits principals, el PASOK i Nova Democràcia, i de tots dos era el partit socialista, al govern des del 2011, el que patia una pèrdua més important de votants. En canvi, es podia observar la progressió d'alguns partits abans minoritaris com ara SIRIZA i l'arribada del partit d'extrema dreta Alba Daurada, que va recuperar molts votants del LAOS decebuts pel suport a la coalició de govern, gairebé empatats al mes d'abril.

Tendències segons els sondatges d'opinió

No va haver-hi sondatges durant les dues setmanes anteriors a les votacions, ja que la llei grega no permet de publicar-ne durant aquest període.

Els resultats de les eleccions[modifica | modifica el codi]

Les eleccions les va guanyar el partit conservador Nova Democràcia, que, tot i que va perdre una quantitat considerable de vots, va guanyar escons gràcies al sistema electoral. El panorama polític tradicional s'ha vist capgirat arran de les conseqüències de la crisi, així el PASOK, tradicionalment un dels dos grans partits, va caure fins a la tercera posició en perdre al voltant de dos terços dels seus escons. Dos partits que fins ara no gaudien de cap presència destacable s'han vist propulsat al capdavant de l'escenari polític: la coalició d'esquerres SIRIZA que es va situar com a segon partit del país amb el 16,8% dels vots i el partit nacionalista d'extrema dreta Alba Daurada que va obtenir el 6,7% dels sufragis i assolí per primera vegada representació al parlament amb 21 escons.

Formació del govern[modifica | modifica el codi]

Com que no hi ha cap majoria absoluta, el sistema preveu que el partit més votat, Nova Democràcia, tinga tres dies per a intentar formar una coalició. Si no ho aconsegueix, el torn passa al segon i al tercer partit respectivament (SIRIZA i PASOK), també amb tres dies cadascú. Si cap no ho aconsegueix, hi haurà una nova convocatòria d'eleccions.[1]

Nova Democràcia, un dia després de les eleccions, es va reunir amb els partits més propers al seu ideari, però no més va aconseguir el compromís del PASOK per a formar govern, pel que unes hores després va anunciar la impossibilitat de formar govern, passant el torn al SIRIZA.[2] El mateix dia, el 7 de maig, el partit esquerrà DIMAR va anunciar que no formaria cap coalició amb Nova Democràcia i el PASOK, que estan a favor dels rescats econòmics, i va deixar la porta oberta a "participar en un govern de coalició amb altres forces progressistes", fent referència al SIRIZA i al KKE.[3]

Ni SIRIZA ni el PASOK van aconseguir formar govern, pel que el President Kàrolos Papúlias, d'acord amb la Constitució, va convocar una reunió amb els líders dels tres partits més votats i de DIMAR per a intentar assolir un acord al qual no es va arribar, pel que la convocatòria de noves eleccions legislatives per a juny seria necessària.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions legislatives gregues de maig de 2012 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Greece exit polls suggest no majority win – Europe». Al Jazeera English, 4 octubre 2011. [Consulta: 7 maig 2012].
  2. Σκάϊ, Πρότη γραμμή, 8 maig 2012 (grec)
  3. «Exclusive: Greece's Democratic Left Refuses to Join Bailout Alliance». Reuters, 7 maig 2012 [Consulta: 7 maig 2012].
  4. [www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/1db22ab7d4f97d7491d79e46dafb8cae Grecia celebrará nuevas elecciones en junio al no poder formar gobierno] www.milenio.com [Consulta: 16 maig 2012]