Emeleusita
 Emeleusita | |
|---|---|
 Cristalls marronosos d'emeleusita en matriu | |
| Fórmula química | Li₂Na₄Fe₂Si₁₂O30 |
| Localitat tipus | illa d'Illutalik (Igdlutalik), Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DN.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.22 |
| Dana | 66.3.4.3 |
| Heys | 14.20.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,07Å; b = 17,35Å; c = 14,01Å; |
| Duresa | 5 a 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,596 nβ = 1,597 nγ = 1,597 |
| Birefringència | δ = 0,001 |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Impureses comunes | Ti, Zr, Al, Mn, Mg, Ca, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-021 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Eme |
| Referències | [1] |
L'emeleusita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la tuhualita.
Característiques[modifica]
L'emeleusita és un inosilicat de fórmula química Li₂Na₄Fe₂Si₁₂O30. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'emeleusita pertany a «09.DN - Inosilicats amb 6 cadenes dobles periòdiques» juntament amb els següents minerals: tuhualita, zektzerita, semenovita-(Ce) i ashcroftina-(Y).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1978 a l'illa d'Illutalik, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia), l'únic indret on ha estat trobada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, aegirina, quars, riebeckita, mica, zircó, pectolita, apatita, calcita, narsarsukita, nordita o torita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emeleusita |
- ↑ «Emeleusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 octubre 2016].
- ↑ «Emeleusite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 octubre 2016].