Emirat de Walbà i Xaltix
Localització de la taifa de Huelva i Saltés v.1037 |
|
| Capital | Walbà (Huelva) Xaltix (Saltés) |
| Creació | 1012. Independència respecte del Califat de Còrdova |
| Dissolució | Vers 1052. Annexió per Sevilla |
| Llengua oficial | Àrab |
La taifa de Huelva i Saltés, o emirat de Walba i Xaltix, fou un petit estat musulmà que va existir en Gharb al-Àndalus (a l’extrem sud-oest de l’actual Espanya i zones limítrofes de Portugal), aproximadament entre els anys 1012 i 1053. El territori en principi tingué per capital Huelva (en àrab ولبة) i més tard l’illa fluvial de Saltés (en àrab شلطيش).
[modifica] Història
Arran la descomposició del Califat de Còrdova un dels notables de la regió de Huelva, Abu Zayd Muhammad ibn Ayyub (1008-1012), va asumir el poder en la zona i el va succeir el seu fill Abd-al-Aziz al-Bakri, (1012/13-1051), el gran geògraf. Era una taifa pròspera, amb una economia basada en la mineria i el comerç. Però aviat va despertar les apetències d’al-Mútadid de Sevilla que anava incorporant, una darrere altra, totes les petites taifes de la zona. En 1051 van començar les hostilitats i al-Bakri va pactar amb el reietó sevillà cedir tota la seva taifa excepte Saltés, cap a on es va traslladar. Al-Mútadid va establir un embargament comerciar amb Saltés. Davant de les pressions, Abd-al-Aziz es va retirar a la vida privada en 1051/1052 o 1053.[1] La taifa fou completament annexionada per Sevilla dions la qual fou un simple districte.
[modifica] Notes
- ↑ Hi ha un relat críptic a l'Enciclopèdia de l'Islam, IX, 267, on diu que el fill Abd al-Aziz va regnar del 1012 al 1051 i que quan aquest va abdicar "el seu fill Abd al-Aziz ibn Muhammad al-Bakri tenia una trentena d'anys; no queda clar si es tracta d'un error però Ibn al-Aziz havia de ser el fill d'Abu Zayd Muhammad - i de fet així l'assenyala inicialment- i no d'un altra Abd al-Aziz, però no podia tenir trenta anys ja que feia uns 39 anys que governava
