Emília Sureda i Bimet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:29, 7 maig 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaEmília Sureda i Bimet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1865 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1904 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Portopí (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoan Sureda Bimet Modifica el valor a Wikidata

Emília Sureda i Bimet (Palma, Mallorca 1865-1904) fou una poetessa mallorquina. És autora d'una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines (1905).[1]

Biografia

Escriptora del segle XIX, va néixer a Palma el 1865. Filla de Juan Sureda Villalonga, un personatge destacat econòmic de Mallorca, i de Celerina Bimet, d’ascendència francesa. Néta de Juan Sureda Ripoll pertanyent a la primera generació d’arquitectes mallorquins. El seu germà, Juan Sureda Bimet, també va ser un personatge molt destacat de la cultura literària i de l'art. Comença la seva carrera de poetessa escrivint en castellà però el seu contacte amb altres escriptors destacats com Miquel Costa i Llobera, Mateu Obrador i M. Antonia Salvà fan que s’encamini cap a la utilització del català com a llengua per a les seves obres.

A pesar de la genialitat dels seus poemes, té una escassa producció poètica, dispersa en diferents publicacions, que posteriorment va ser reunida al volum Poesies mallorquines, el 1905, on evoca la mort de la mare quan els seus fills encara eren petits. Aquest volum incloïa 33 composicions seves i l’homenatge a alguns escriptors contemporanis de les Illes Balears destacats a l’època. La seva obra està influïda pel corrent de Bécquer i Costa i Llobera. Segueix una estètica romàntica en els seus poemes, sempre partint de fórmules tradicionals. A la seva temàtica destaca la idealització de la vida pagesa com es pot apreciar a l'obra Vida pagesa, del 1898.

Un cop morta, Joan Alcover li dedicà l'elegia Morí jove.[2]

Obres

  • Vida pagesa (1898).
  • Poesies mallorquines (1905).

Bibliografia

  • Gran Enciclopedia de Mallorca. Palma: Promomallorca, vol. 17.
  • Bosch, Carme; Cuadrado, Perfecto-E. (1987). «Juan Sureda Bimet: Una cultura Centrifuga». A: Caligrama, vol. 2, núm. 2.

Referències