Enginyeria física

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coneixements físics; Energia de la llum.

L'Enginyeria física és la branca de l'enginyeria que busca assimilar i adaptar tecnologies noves i existents a processos industrials. Està orientada a generar, a través de la recerca aplicada, el desenvolupament de tecnologies alternatives per a usos industrials, mitjançant la formulació teòrica abstracta dels fenòmens físics que involucren un projecte.

Aquesta enginyeria estudia tots els fenòmens naturals com a tals, com correspon a una ciència, però alhora busca portar a la pràctica, en forma dinàmica, tots els seus conceptes teòrics i experimentals. Una característica fonamental de l'enginyer físic és la seva capacitat de disseny, disciplina i innovació; permetent disposar dels seus coneixements físico-matemàtics en projectes que involucren branques diverses de la física clàssica i la moderna, adaptant-les a finalitats pràctiques,[1] el que li atorga un avantatge sobre les altres enginyeries en les quals només s'adquireix una certa especialització.

Obres de l'enginyeria amb propòsits físics; Detector de muons, experiment del LHC.

L'enginyer físic està preparat per treballar en el camp del desenvolupament tecnològic. Aquesta especialització, en general, pot ser caracteritzada per les aplicacions de procediments físics multidisciplinaris i sovint especialitzats a problemes tècnics de la més variada índole. Com a conclusió, l'enginyer físic juga un rol fonamental en l'avanç tecnològic d'importància actual.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Enginyeria física va aparèixer per primera vegada en 1924 als Estats Units com a part del Pla de Richard que buscava enfortir les àrees científiques necessàries en totes les branques de l'enginyeria.[2][3][3] Avui dia el programa és ofert en altres països com ara Canadà, Anglaterra, Rússia, Japó, Bèlgica, Brasil, Suècia, Espanya, Colòmbia, Mèxic, Cuba, Perú i Xile.[4]

Formació[modifica | modifica el codi]

L'enginyeria i la tecnologia són de vital importància per la reducció de la pobresa. L'enginyer ha de ser l'autor de la construcció de capacitats d'innovació i desenvolupament tecnològic que el condueixin a desenvolupar permanentment nous productes, processos i serveis per suplir les necessitats que el mercat demanda. En els processos d'innovació, participen diversos actors, el sector empresarial ha de ser protagonista directe en l'activitat innovadora, però també és important el paper del sector universitari, ja que a través de la cooperació Universitat + Empresa, es revaloritza la interacció entre ciència, tecnologia i producció.

Algunes aplicacions en la indústria[modifica | modifica el codi]

Tren de levitació magnètica Maglev que connecta el centre de Shangai amb l'aeroport.

Per a la transmissió d'energia es poden dissenyar cables fabricats de materials superconductors que poden tenir una Corrent elèctric més gran que els cables convencionals amb un mínim de pèrdua.

En alguns països s'han desenvolupat trens de levitació magnètica. Aquests trens són ràpids i còmodes comparats amb els actuals sistemes de transport massiu, i aconsegueixen velocitats molt altes, encara que avui dia el cost energètic és molt elevat.

Enginyers enfocats a les àrees biològiques poden utilitzar les tècniques físiques per desxifrar l'estructura de les proteïnes, informació molt important per entendre els processos biològics i desenvolupar nous medicaments que permetran tractar algunes malalties.

L'estudi de la turbulència és un factor dominant que determina el funcionament de tots els sistemes de fluids tant de llargs oleoductes, sistemes d'injecció de carburants i dels models per a la predicció del temps global. Les millores tindran rendibilitat en la reducció de pèrdues d'energia en transport, la millora de l'eficiència de motors i aprofundir la comprensió del comportament global del clima.

Camps professionals[modifica | modifica el codi]

Estudiant d'Enginyeria física estudiant un làser de colorant.

Algunes de les àrees en les que pot exercir un Enginyer físic:[5][6][7][8][9][10][11]

Universitats[modifica | modifica el codi]

L'Enginyeria física pot ser estudiada a nivell de grau i màster. A continuació es mostra una llista amb les institucions universitàries que ofereixen aquesta carrera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Presentació grau en Enginyeria Física de la UPC».
  2. Willard Ross Yates. Lehigh University: A History of Education in Engineering, Business, and the Human Condition. Bethlehem [Pa.] : Lehigh University Press; London; Cranbury, NJ : Associated University Presses., 1992, p. 334. 
  3. 3,0 3,1 «Program in Engineering Physics - general information». [Consulta: 16-01-2010].
  4. «Justificación». [Consulta: 19-09-2009].
  5. «Perfils de l'Enginyeri fisic».
  6. «Perfil ocupacional».
  7. «Camp d'acció».
  8. «Camp ocupacional».
  9. «Camp ocupacional».
  10. «Academic Advising in the College of Arts & Science - Miami University». [Consulta: 16-01-2010].
  11. «ENGINEERING PHYSICS MAJORS». [Consulta: 16-01-2010].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]