Enologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enologia (del grec οἶνος "vi" i λόγος "coneixement") és la ciència, tècnica i art de produir vi. L'enòleg és, tradicionalment, l'assessor tècnic responsable de dirigir el procés d'elaboració del vi. L'enòleg dirigeix al celler tant l'elaboració, el magatzematge, anàlisi, conservació, embotellat i comercialització del vi. Qui realitza la degustació d'un vi és el sommelier per a ressaltar les seves característiques i qualitat.

Aroma[modifica | modifica el codi]

Vinyers en producció
  • Afruitat: amb aroma de fruites. Fruits vermells (grosella negra, cirera o gerdó) per als vins tints i altres (préssec, albercoc o cítrics) per als vins blancs.
  • Animal: vi negre que presenta un bouquet de cuir, molsa, caça.
  • Balsàmic: encens, càmfora, resina, pi, vainilla.
  • Empireumàtic: pa torrat, cafè fumat, tabac, cacau.
  • Especiat: amb olors d'espècies (regalèssia, canyella, pebre, clau d'olor, nou moscada).
  • Floral: amb perfum de flors (rosa, violeta).
  • Fusteritzat: posseïx una olor particular producte de la seva criança en barrils de roure.
  • Vegetal: herba, fulla, mala herba, humus, fenc tallat, pebrot morró.

Sensacions[modifica | modifica el codi]

Interior d'un celler
  • Vellutat: vi harmoniós, lleuger, fos.
  • Aspre: vi rude, que grata, com és el cas dels vins tints molt joves.
  • Càlid: amb un grau alcohòlic elevat.
  • Cos: té consistència, amb una sensació gustativa de plenitud.
  • Equilibrat: harmònic.
  • Estructurat: sòlid, ric en tanins.
  • Flexible: bé equilibrat, d'astringència i acidesa febles.
  • Generós: ric en alcohol.
  • Llaminer: flexible i lleuger, fàcil de beure.
  • Licorós: dolç, ric en sucre, confitat en almívar.
  • Lleuger: pobre en alcohol, no és corpulent.
  • Melós: untuós, amb sensació de vellut en la boca, també s'usa per a vins dolços que contenen sucres residuals.
  • Nerviós: amb sabor àcid ben marcat, però no agressiu.
  • Rodó: harmoniós i lleugerament vellutat.
  • Sec: no té cap rastre de sucre.
  • Vigorós: carnós, estructurat i ric en alcohol.
  • Viu: amb acidesa molt notable.

Ceps[modifica | modifica el codi]

Entre unes altres podem nomenar les següents: Tintes:

Blanques

Rosades:

  • Pinot Grigio

Aspecte del vi[modifica | modifica el codi]

  • Brillant: correspon al color. Pot notar-se que els tanins en els vins tints s'oxiden i van prenent un color més "teula" o apagat típic de les substàncies oxidades.
  • Escumós: es caracteritza pel despreniment de bombolles de gas carbònic formades durant la fermentació.
  • Nítid: sense matèria en suspensió. No necessàriament transparent.
  • Cames: relatiu a la presència d'alcohol en els vins, és la untuositat i està lligada a la seva riquesa substancial. La presència de llàgrimes depèn bàsicament de la quantitat de glicerina present en el vi i, en gran mesura, de la seva dissolució en l'alcohol, pel que les llàgrimes depenen també del grau alcohòlic.
  • Tranquil: No presenta bombolles de gas.
  • Frisant o Frizee: vi amb agregat de gas carbònic.

Temperatura del vi[modifica | modifica el codi]

Tipus de vi Temperatura
Vins negres reserva 17-18°C.
Vins negres varietals 15-16°C.
Vins blancs reserva 10-12°C.
Vins rosats 9-12°C.
Vins blancs licorosos i dolços 6-8°C.