Enric Nieto i Nieto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric Nieto i Nieto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Enrique Nieto y Nieto Modifica el valor a Wikidata
6 octubre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Melilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
ArtArquitectura
MovimentModernisme
Influències
Obra
Obres destacables
Edificis modernistes a Melilla

Enric Nieto i Nieto (Barcelona, 6 d'octubre de 1880[1] - Melilla, 5 de gener de 1954) fou un arquitecte català nascut a Barcelona, fill de Joan Nieto i Viola un mestre d'obres i de Josefa Nieto Casas tots dos de Barcelona. Va establir-se a Melilla, on va dur a terme tota la seva obra arquitectònica, que és principalment d'estil modernista, i va contribuir a la configuració urbanística d'aquesta ciutat.[2]

Va finalitzar els seus estudis l'any 1906, i va estar col·laborant amb Antoni Gaudí en els treballs de la Casa Milà de Barcelona. Va exercir el càrrec d'arquitecte municipal de Barcelona durant 8 anys.

L'any 1909 arribà a Melilla, on va construir la majoria de la seva obra. Primer va fer grans edificis modernistes com la Casa Manuel Buxedas i Aupí, aquest també natural de Barcelona, i posteriorment en un total de quaranta anys va fer edificis d'estils o neoestils clàssics barrocs i finalment art déco. Entre els seus 457 projectes destaquen la casa Tortosa (1914), l'edifici La Reconquista (1915), la casa de los Cristales (1917), la casa El Acueducto (1928) i el palau de la Asamblea (1933-1948).

Obres[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Nieto i Nieto
  1. «Naixements.1880.Registre núm.5309». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-10-1880. [Consulta: 30 juliol 2019].
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 153. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].