Erasmus Bartholin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 agost 1625 Roskilde (Dinamarca) |
| Mort | 4 novembre 1698 (73 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Copenhagen Universitat de Pàdua |
| Es coneix per | Doble refracció de la llum |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física, astronomia, medicina i matemàtiques |
| Ocupació | Matemàtiques Medicina |
| Organització | Universitat de Copenhagen |
| Família | |
| Fills | Anne Marie Bartholin (en)  |
| Pare | Caspar Bartholin |
| Germans | Thomas Bartholin |
Erasmus o Rasmus Bartholin (llatinitzat: Erasmus Bartholinus) (Roskilde, Dinamarca, 13 d'agost de 1625 - Copenhaguen, Dinamarca, 4 de novembre de 1698),[1] va ser un matemàtic, físic i metge danès, del segle xvii, conegut per haver descrit minuciosament la doble refracció de la llum.[2]
Vida[modifica]
Fill de Caspar Bartholin el Vell, metge i professor força conegut pels seus manuals d'anatomia, i d'Anna Fincke, filla del matemàtic Thomas Fincke, també era germà del conegut metge i professor de medicina Thomas Bartholin. El seu pare va morir quan només tenia quatre anys, però tot i així va tenir una curada educació amb tutors privats i l'escola de llatí.
El 1642 va començar els seus estudis a la Universitat de Copenhagen on es va graduar. Des de l'any 1645 va estudiar matemàtiques a la Universitat de Leiden. El 1651 viatja a França i després a Itàlia on es gradua en Medicina a la Universitat de Pàdua el 1654.
Retorna a Copenhagen el 1656 on és nomenat professor de geometria a la seva universitat. Però l'any següent passa a ocupar una càtedra extraordinària de Medicina que es convertirà en ordinària el 1671. Des del seu retorn, va romandre a la Universitat de Copenhagen en la que va ocupar successivament els càrrecs de degà de medicina, bibliotecari i rector.
Obra[modifica]
Tot i que va exercir més temps com a professor de medicina que de matemàtiques, és més conegut per les seves obres matemàtiques i físiques que per les mèdiques. Les seves obres mèdiques es limiten a algunes col·laboracions en la revista fundada pel seu germà, Thomas, Acta medica et philosophica Hafniensia.
Les seves obres més notables són:
- Una monografia sobre els harmònics proporcionals titulada Dissertatio mathematica qua proponitur analytica ratio inveniendi omnia problemata proportionalium (Copenhagen, 1657)
- Una edició i traducció d'un tractat grec d'òptica d'Heliodor de Larissa (Copenhagen, 1657)
- Una sèrie de treballs geomètrics recopilats sota el títol de Selecta geometrica (Copenhagen, 1664)
- Entre els anys 1657 i 1671 va anar publicant les dissertacions que feien els seus alumnes, editant-les i comentant-les; el 1674 van aparèixer en un volum amb el títol de De naturae mirabilibus quaestiones academicae
Però la seva obra més remarcable i per la que és conegut,[3] és Experimenta crystalli Islandici disdiaclastici quibus mira & insolita refractio detegitur (Copenhagen, 1669) en la que descriu la doble refracció de la llum en passar per un cristal de calcita de Groenlandia. Aquest experiment, que va ser amplament difós i conegut, posava en qüestió la teoria de la llum de Newton[4] i no va poder ser explicat fins que Thomas Young va exposar la teoria ondulatòria de la llum a començaments del segle xx.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Bartholin, Erasmo». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 107. ISBN 8429270043.
- ↑ Gregersen, pàgina 288.
- ↑ Buchwald
- ↑ Gregersen, pàgina 289.
Bibliografia[modifica]
- Buchwald, Jed Z. (editor); Pedersen, Kurt Moller (il·lustrador); Archibald, Thomas (traductor). Erasmus Bartholin, Experiments on Birefringent Icelandic Crystal (en (anglès)). Copenhagen: Danish National Library of Science and Medicine, 1991. ISBN 9788777090103.
- Gregersen, Erik (ed.). The Britannica Guide to Sound and Light (en (anglès)). Londres: Britannica Educational Publishing, 2011. ISBN 978-1-61530-374-8.
- Pedersen, Kirsti Møller «A Note on Bartholin and the Problem of Debeaune» (en (anglès)). Centaurus, Vol. 22, Num. 2, 1978, pàg. 99-107. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1978.tb00454.x. ISSN: 1600-0498.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erasmus Bartholin |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Erasmus Bartholin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Hall, A. Rupert Bartholin, Erasmus. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 1 juny 2014.
- Bartholin, Erasmus, The Galileo Project