Ericaïta
 Ericaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₃2+(B₇O13)Cl |
| Epònim | Bruc |
| Localitat tipus | Riedel Potash Works, Hänigsen, Celle, Baixa Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.GA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.GA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/L.04 |
| Dana | 25.6.1.2 |
| Heys | 10.1.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,58Å; b = 8,65Å; c = 12,17Å; |
| Duresa | 7 a 7,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,731 nβ = 1,755 nγ = 1,755 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Mg, Mn(II) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1950 |
| Símbol | Eic |
| Referències | [1] |
L'ericaïta és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la boracita. Rep el seu nom pel seu color porpra, característic del gènere Erica.
Característiques[modifica]
L'ericaïta és un borat de fórmula química Fe₃2+(B₇O13)Cl. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls pseudocúbics, dominats per {100} i modificats per {111}, de fins a 2,2 centímetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 7 i 7,5. És una espècie dimorfa de la congolita, i és l'anàleg amb Fe2+ de la chambersita i la boracita, espècie amb la que forma una sèrie de solució sòlida.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ericaïta pertany a «06.GA - Tectoheptaborats» juntament amb els següents minerals: boracita, chambersita, congolita, trembathita i korzhinskita.
Formació i jaciments[modifica]
És un component poc freqüent de dipòsits evaporítics marins. Va ser descoberta l'any 1950 als treballs de Riedel Potash, a Hänigsen, Celle (Baixa Saxònia, Alemanya).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ericaïta |