Eringaïta
 Eringaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₃Sc₂(SiO₄)₃ |
| Epònim | Eringa river mouth (en)   |
| Localitat tipus | Conca del riu Vilyui, Sakhà, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,19 Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | ia3d |
| Color | marró clar a groc |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc crema |
| Densitat | 3,654 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-054 |
| Any d'aprovació | 2009 |
| Símbol | Erg |
| Referències | [1] |
L'eringaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels granats. Rep el nom del riu Eringa, un afluent del Vilyui.
Característiques[modifica]
L'eringaïta és un nesosilicat de fórmula química Ca₃Sc₂(SiO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema isomètric. És el primer granat conegut amb escandi dominant, sent l'anàleg amb escandi de la grossulària, l'andradita i la uvarovita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersman, a Moscú, amb el número d'espècimen 3837/1.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la conca del riu Vilyui, a Sakhà, Rússia, on sol trobar-se associada a altres minerals com la vesuvianita, la kimzeyita, la grossulària i minerals del subgrup de la serpentina. A banda de la seva localitat tipus, també ha estat trobada al meteorit Allende, recollit a l'estat de Chihuahua, a Mèxic. Es tracta dels dos únics indrets on ha estat descrita aquesta espècie mineral.