Ermita de Sant Josep (la Salzadella)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Salzadella (Baix Maestrat) | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.098-003 | |||
L'Ermita de Sant Josep de la Salzadella, a la comarca del Baix Maestrat, és un lloc de culte catòlic catalogat, de manera genèrica, Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007); amb el codi: 12.03.098-003.[1] La hi localitza en el conegut com a Paratge Bolavar, en la part més elevada de la serra del seu nom, a 635 m d'altitud i pràcticament sobre la ratlla divisòria amb el terme de Santa Magdalena de Polpis.[2]
Història[modifica]
Se sap, per documentació existent, de l'existència d'aquest lloc de culte des del segle xiv. Primerament l'ermita estava dedicada a Sant Cristòfol, però en 1670 es va canviar la seva advocació a la de Sant Josep, possiblement per la presència de franciscans a la zona, els quals promovien devoció al patriarca.[2][3] Va sofrir greus desperfectes durant la guerra civil, perdent-se pràcticament totes les peces de valor, excepte la imatge del sant, que encara avui és l'original gràcies a haver estat protegida dins d'una cova durant la guerra. Per això, pesi haver estat restaurada en 1921, va haver de tornar-se a intervenir a l'edifici. Actualment es conserva en un perfecte estat, ja que es realitza el seu oportú manteniment i existeix una continuïtat en el culte.[2]
Descripció[modifica]
És un petit i senzill edifici (de planta rectangular de 8 m de profunditat per 5 m d'amplària) de parets, de fàbrica de maçoneria, emblanquinades, cantonades reforçades amb carreus i coberta exterior a dues aigües. La seva construcció es va dur a terme en una zona que s'anivella posant els fonaments-se en les roques del cim. En el lateral esquerre, formant angle recte amb la façana, s'eleva una dependència que permet protegir-se de les inclemències del temps.[2] Mentrestant, en el costat dret es pot accedir a la part posterior del temple, utilitzant una escala llaurada en la roca. L'accés es fa per una porta de forja i cristall, que se situa al final d'unes graderies i s'emmarca en un arc de mig punt, amb dovelles irregulars i sobre elles una espitllera. La façana es remata en capcer, que s'utilitza, a manera d'espadanya una construcció metàl·lica on s'alberga l'única campana que l'ermita disposa.[2] Interiorment l'ermita presenta dues crugies, decorades amb sòcol ceràmic en les parets. La coberta interior és en forma de volta de canó.[2]
Festivitat[modifica]
La festa se celebra el segon dia de Pasqua de Resurrecció, i consisteix en un romiatge a l'ermita (que porta organitzant-se des de 1738), Missa solemne, cant dels gojos, menjar, música, ball, entre altres actes.[2]