Ermita de la Salut (el Papiol)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Verge Maria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i ermita | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Construcció | IX, X, XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Preromànic, romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Papiol (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Vessant sud del puig Madrona. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 18774 | |||
L'Ermita de la Salut és una església ubicada a la serra de Collserola vora el Puig Madrona, al municipi del Papiol, que està protegida com a bé cultural d'interès local. Els vilatans del Papiol hi celebren un aplec el segon diumenge de setembre. També cada 12 d'octubre els ciutadans de Valldoreix hi celebren el seu Aplec.[1]
Descripció[modifica]
Consta d'un edifici d'una sola nau, amb una part preromànica de cap al segle x que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau[2] i que se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta.[3] La coberta és de volta de canó sostinguda per diversos arcs torals.[1] D'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. L'absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració llombarda, són romàniques del segle xi, del mateix moment en què s'allargà la nau i es cobrí amb volta de canó amb arcs torals i s'hi afegiren els contraforts.
La porta d'accés, situada a migdia, és més tardana, possiblement de finals del segle xii, i està resolta amb dos arcs dovellats i un timpà llis.[1] És romànica però se suposa que s'obre al mateix lloc que s'obria la porta original del temple preromànic.[2][3] Les parets de l'antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica.[1] Els pocs elements conservats d'època preromànica (a part de l'estructura de la planta) són dues finestres, una de doble separada per una petita columna de capitell corinti i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s'hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat.[1]
Història[modifica]
La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del segle xi (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, però el 1315 es va traslladar la parròquia i la dedicació a la capella del castell del Papiol,[2] quedant l'ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut.[3] Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici va romandre com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona i al s. XVIII fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari.[1] Fou restaurada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.[1]
Galeria[modifica]
-
Façana de ponent, amb una finestra geminada del segle x -
La finestra geminada, amb un capitell en forma de mènsula i la llinda formada per dues peces en forma d'arc de mig punt -
Porta -
Interior
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Ermita de la Salut». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 CARABASSA, Lluïsa. Santa Eulàlia de Madrona (avui la Salut del Papiol), dins del vol. XIX de Guies Catalunya Romànica. Barcelona, 2002. Ed. Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0730-5
- ↑ 3,0 3,1 3,2 MÓRA, F. El romànic de Collserola. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987. ISBN 84-7202-870-4
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de la Salut |