Ernst Rudorff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErnst Rudorff

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 gener 1840 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1916 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, professor d'universitat, pedagog musical, compositor, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWoldemar Bargiel, Moritz Hauptmann, Carl Reinecke, Ignaz Moscheles, Julius Rietz i Louis Plaidy Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLeopold Godowsky Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d70d4b1e-b916-43c5-b0b9-2dde6f9bc3ee Lieder.net: 5576 IMSLP: Category:Rudorff,_Ernst Modifica el valor a Wikidata

Ernst Rudorff (Berlín, 18 de gener de 1840 - Berlín, 31 de desembre de 1916) fou un compositor i professor de música alemany, també un dels fundadors del moviment de protecció de la naturalesa.

Nascut a Berlín, Rudorff va estudiar piano amb Woldemar Bargiel del 1852 al 1857 abans de matricular-se al Conservatori de Leipzig el 1859, on va estudiar sota Ignaz Moscheles, Louis Plaidy i Julius Rietz. També fou deixeble privat de Moritz Hauptmann i Carl Reinecke.

El 1865 es va convertir en professor de piano al Conservatori de Colònia i va fundar el "Bach-Verein Köln" el 1867. Es va traslladar a Berlín el 1869 i, durant quatre dècades, es va retirar el 1910, va ser el professor titular de piano a la "Hochschule" de Berlín. També va dirigir la "Stern Gesangverein" entre els anys 1880 i 90, succeint a Max Bruch.

Entre els seus estudiants hi figuraven:

Entre les seves obres destaquen:

  • Simfonies Núm. 1 in B flat, Op. 31; Núm. 2 en re menor, op. 40; Núm. 3 en edat menor, op. 50;
  • Serenates per a orquestra (Op. 20 en A; Op. 21 en G);
  • tres obertures, a Märchen vom blonden de Ekstert de Ludwig Tieck (Op. 8); a Otto der Schütz (Op. 12); Ouverture Romantische (Op. 45);
  • Ballade en 3 moviments per a orquestra (Op. 15);
  • Variationen per a orquestra (Op. 24);
  • Romança per a violí i orquestra (Op. 41);
  • Der Aufzug der Romanze (llibret de Ludwig Tieck) per a solista, cor i orquestra (Op. 18);
  • Gesang an die Sterne (llibret de Friedrich Rückert) per a sis veus amb orquestra;
  • Herbstlied (Op. 43);
  • Sextet de cordes en A (Op. 5), i moltes cançons.

Rudorff també va orquestrar la fantasia de Franz Schubert en Fa menor; va editar la partitura completa de Weber, Euryanthe i els concerts de piano i les sonates de piano de Mozart; i publicà cartes de Weber a Heinrich Lichtenstein (1900). La seva correspondència amb Brahms i Joachim també ha estat publicada a les col·leccions de les dues últimes cartes.

Referències[modifica]

  • Nicolas Slonimsky, ed. (1958). "Rudorff, Ernst Friedrich Karl". Baker's Biographical Dictionary of Musicians (5th ed.). p. 1388.
  • This article or an earlier version incorporates text from the 3rd edition (1919) of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, a publication now in the public domain.