Erskine Caldwell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErskine Caldwell

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Erskine Preston Caldwell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Moreland (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1987 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Paradise Valley (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOregon Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióErskine College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, prosa i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, escriptor de literatura infantil, novel·lista, periodista, prosista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMargaret Bourke-White (1939–1942) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0129708 Allmovie: p198776 IBDB: 10064 TMDB.org: 83238
Find a Grave: 6274476 Project Gutenberg: 31318 Modifica el valor a Wikidata
Erskine Caldwell fotografiat per Carl Van Vechten, 1938

Erskine Preston Caldwell (Coweta County, Geòrgia, 17 de desembre de 1903 – Paradise Valley, Arizona 11 d'abril de 1987) fou un escriptor estatunidenc.[1][2]

Biografia[modifica]

Caldwell va néixer en una casa als afores de Moreland (Geòrgia), fill d'un pastor de l'Església Presbiteriana[3] va passar la seva infantesa traslladant-se d'un estat a l'altre, ja que els seus pares van canviar sovint de residència. Tot i així, sempre es va moure pels estats del Sud. Més tard, va estudiar a l'Erskine College, tot i que no va arribar a graduar-se i va tenir diverses feines.

Va estudiar a la Universitat de Virgínia i l'any 1926 es va traslladar a Maine on escribia per diaris i revistes. Durant la dècada de 1930, Caldwell i la seva dona van tenir una llibreria a Maine. Caldwell va estar casat amb la fotògrafa Margaret Bourke-White des de 1939 fins a 1942,[3] i van col·laborar a You Have Seen Their Faces (1937).

Durant la Segona Guerra Mundial, Caldwell va treballar com a corresponsal estranger a Ucraïna. Va retornar als Estats Units l'any 1944 i es va instal·lar a San Francisco.

Durant els darrers vint anys de la seva vida es va dedicar a viatjar per tot el món durant uns sis mesos l'any. Va prendre moltes notes durant aquests viatges, tot i que la majoria no s'han publicat.

La casa on va néixer va ser traslladada de la seva ubicació original i preservada i convertida en un museu.

Caldwell va morir per les complicacions d'un emfisema i càncer de pulmó l'11 d'abril de 1987.

Obra polèmica[modifica]

Els seus dos primers llibres van ser Bastard (1929) i Poor Fool (1930), però és conegut sobretot per les seves novel·les Tobacco Road (La ruta del tabac) (1932) i God's Little Acre (El petit camp de Déu) (1933).

Quan va sortir publicat el seu primer llibre, les autoritats el van prohibir i van confiscar-ne totes les còpies. Més tard, amb la publicació de God's Little Acre, les autoritats encara van anar més lluny: van arrestar Caldwell i van tornar a confiscar tots els exemplars. Després d'un judici, el van declarar innocent.

Publicacions[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erskine Caldwell

Caldwell va escriure 25 novel·les, 150 contes, 12 col·leccions de no-ficció, i 2 llibres per a infants.

  • Bastard, conte (1929)
  • Poor Fool, conte (1930)
  • American Earth, conte (1931)
  • Tobacco Road (en català: La ruta del tabac) novel·la (1932)
    • Tobacco Road The Play adaptació per Jack Kirkland, basada en la novel·la.
  • We Are the Living, col·lecció de contes (1933)
  • God's Little Acre (en català: El petit camp de Déu) (1933)
  • Tenant Farmers, assaig (1935)
  • Some American People, Assaig (1935)
  • Journeyman (1935)
  • Kneel to the Rising Sun, contes (1935)
  • The Sacrilege of Alan Kent (1936)
  • You Have Seen Their Faces amb Margaret Bourke-White (1937)
  • Southways, conte (1938)
  • North of the Danube (1939)
  • Trouble in July (1940)
  • Say Is This the USA (1941)
  • Moscow Under Fire, com a corresponsal (1942)
  • Russia at War, com a corresponsal (1942)
  • All-Out on the Road to Smolensk, com a corresponsal (1942)
  • All Night Long (1942), A Novel of Guerilla Warfare in Russia (subtítol)
  • Georgia Boy (1943)
  • Tragic Ground (1944)
  • A House in the Uplands (1946)
  • The Sure Hand of God (1947)
  • This Very Earth (1948)
  • A Place Called Estherville (1949)
  • A Swell Looking Girl
  • The Humorous Side of Erskine Caldwell, editat per Robert Cantwell
  • Episode in Palmetto (1950)
  • Call It Experience, autobiografia (1951)
  • The Courting of Susie Brown, contes (1952)
  • A Lamp for Nightfall (1952)
  • Love and Money (1954)
  • The Complete Stories of Erskine Caldwell
  • Gretta (1955)
  • Gulf Coast Stories, contes (1956)
  • Certain Women, contes (1957)
  • Claudelle Inglish (1958)
  • Molly Cottontail, llibre d'infants (1958)
  • When You Think of Me, contes (1959)
  • Jenny by Nature (1961)
  • Men and Women, contes (1961)
  • The Last Night of Summer (1963)
  • In Search of Bisco, llibre de viatges (1965)
  • The Deer at Our House, llibre d'infants (1966)
  • Writing in America, assaig (1967)
  • Miss Mama Aimee (1967)
  • Deep South, llibre de viatges (1968)
  • Annette (1973)
  • Afternoons in Mid America, assaig (1976)
  • With All My Might, autobiografia (1987)
  • Erskine Caldwell: Selected Letters, 1929-1955, editat per Robert L. McDonald (1999)

A la cultura popular[modifica]

La seva obra Tobacco Road va ser portada al cinema per John Ford l'any 1941, amb la pel·lícula Tobacco Road i també es va fer una adaptació teatral que va estar en cartellera a Broadway set anys seguits.[3]

Referències[modifica]

  1. «Erskine Caldwell». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 31 març 2018].
  2. Oakes, Elizabeth H. American Writers. Infobase Publishing, 2004, p. 68–69. ISBN 978-1-4381-0809-4 [Consulta: 31 març 2018]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Caldwell, Erskine. El camino del tabaco (en castellà). 1ª ed.. Barcelona: Navona, gener de 2019, p. Solapa. ISBN 978-84-17181-67-3.