Esforç d'arrufament i crebant
En mecànica de sòlids, enginyeria d'estructures i construcció de vaixells, l'arrufament i crebant descriuen la forma en què es deformarà una biga o objecte llarg quan s'aplica la càrrega. L'arrufament descriu una biga que es corba cap avall pel centre, i el crebant descriu quan es corba cap amunt.
En enginyeria naval, aquestes combinacions de forces que pateixen els vaixells per diferents causes poden posar en perill la seva integritat estructural.
Esforços dinàmics[modifica]
Quan un vaixell navega entre les ones, la seva estructura travessa crestes i valls com mostra la figura.
Quan la longitud de l'ona és aproximadament igual a l'eslora es produeix la situació gràfica que és la més desfavorable a l'estructura de la nau.
En el cas superior, la proa i popa reben més empenta que el centre del vaixell (que es troba en un si) i això combinat al desplaçament generen tres forces que podem considerar representades per les fletxes que tendeixen a col·lapsar l'estructura com un llibre que es tanca.
Es diu llavors que la biga vaixell està sotmesa a l'esforç d'arrufament.
La situació inversa, és a dir, la secció mitjana en una cresta mentre que proa i popa En respectius pits tendeixen a trencar al nucli com una branca. Això és el que es coneix com a esforç de crebant.
Lògicament que a mesura que el vaixell progressa entre les onades aquesta situació alterna entre una i altra.
Esforços estàtics[modifica]
Aquests esforços (arrufament i crebant) poden donar-se en aigües tranquil·les si la distribució de càrrega en el vaixell no és l'adequada.
Suposem una nau amb la bodega central carregada i les bodegues de proa i popa buides: es veurà llavors afectat per l'esforç d'arrufament (1), mentre que una bodega central buida i les de proa i popa plenes generaran un esforç de crebant (2). Aquest va ser el cas del Prestige que el 19 de novembre de 2002 es va partir en dos a la Costa da Morte, a Galícia.[1]
Per aquesta raó, és vital per a la seguretat d'una nau conèixer aquests esforços que combinats poden sobrepassar els valors calculats de resistència ocasionant la pèrdua de vides i béns.[2]
Esforços en la varada i treta dels vaixells[modifica]
Les operacions de varada i treta a terra dels vaixells provoquen esforços molt importants que cal tenir en compte. Les maniobres anteriors han tingut una gran influència en la construcció i manipulació dels bucs i vaixells sencers.[3]
Bibliografia[modifica]
- Elements d'Arquitectura Naval. Antonio Mandelli. Llibreria editorial Alsina Buenos Aires 1986. ISBN 950-553-026-9 (pag 174).
Referències[modifica]
- ↑ «Julio Reyes Fuentes - El naufragio del Prestige». [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ Puig, Joan Olivella. Teoría del buque. Estabilidad, varada, e inundación (en castellà). Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2004-12-31. ISBN 978-84-9880-304-4.
- ↑ Estudi general sobre drassanes i vaixells. Detalls sobre els esforços en les maniobres d'avarada i treure a terra. (castellà)
