Espai de dolor
 Imatge externa no lliure | |
| Tipus | instal·lació artística  |
|---|---|
| Creador | Joseph Beuys |
| Creació | 1983 |
| Col·lecció | CaixaForum Barcelona (la Font de la Guatlla) |
Espai de Dolor, originalment i en alemany Hinter dem Knochen wird gezählt - Schmerzraum (traduït al català, Es compta darrere l'os - Espai de dolor), és una instal·lació permanent de Joseph Beuys, feta el 1983, que es troba en exposició permanent al CaixaForum Barcelona.
Història[modifica]
La instal·lació[1] es va presentar per primera vegada a Düsseldorf, a la galeria Konrad Fischer, on Beuys recobriria totes les parets de la galeria amb plom, col·locant una petita bombeta encesa al sostre, junt d'unes anelles, de mides diferents, fetes amb plata. L'any 1985 la Fundació "la Caixa" va comprar l'obra, iniciant així la seva col·lecció d'art contemporani, actualment (2011) formada per gairebé 1.000 obres.[2]
El 1994 es va organitzar una exposició retrospectiva de Beuys al Museu Reina Sofia. El comissari de la mostra, Harald Szeemárin, va intentar que l'obra, que aleshores ja era propietat de La Caixa però estava emmagatzemada, es mostrés a Madrid. L'hereva de Beuys, Eva Beuys, es va negar, al·legant que la instal·lació només s'hauria de tornar a muntar per a quedar instal·lada de forma definitiva.[3] No seria fins al 2002, quan es va inaugurar el CaixaForum Barcelona, que l'obra quedaria instal·lada de manera permanent i oberta al públic.[4]
Composició[modifica]
La instal·lació està realitzada amb planxes de plom, ferro, algunes anelles de plata i una bombeta de llum. L'artista intenta explorar diverses connexions simbòliques entre els fenòmens naturals i els sistemes filosòfics, intentant que el visitant experimenti una sensació d'hermetisme i aïllament en entrar a la instal·lació, gràcies a la presència del plom, matèria que absorbeix la poca llum que emet la bombeta penjada del sostre. Aïlla i protegeix alhora.[5] Les mides de les anelles de plata representen la grandària d'un crani adult i d'un infant, respectivament. Estan fetes amb plata, ja que aquest és un gran conductor, en contrapartida a l'aïllament del plom.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Dins i fora. Viure l'espai amb Beuys i Isozaki». La Caixa. [Consulta: 23 abril 2011].[Enllaç no actiu]
PDF
- ↑ Palau, Maria. «Un quart de segle de col·lecció». El Punt, 15-03-2010. [Consulta: 23 abril 2011].
- ↑ Jarque, Fietta. «El espiritu de Beuys revive en Madrid» (en castellà). El País, 15-03-1994. [Consulta: 23 abril 2011].
- ↑ North American Catalan Society; Quaderns Crema (Firm). Catalan review. Published under the auspices of the North American Catalan Society by Edicions dels Quaderns Crema, 2002 [Consulta: 23 abril 2011].
- ↑ «Quadern Central». Barcelona Metròpolis Mediterrània. Ajuntament de Barcelona, 2004. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2010. [Consulta: 23 abril 2011].
- ↑ «Descobreix una Joia del Museu». CaixaForum, 18-05-2010. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2012. [Consulta: 23 abril 2011].PDF
Bibliografia[modifica]
- Galán Serrano, Júlia «Beuys, Fluxus, Duchamp: Historias de Provocación» (PDF) (en castellà). Recerca. Revista de Pensament i Anàlisi. Universitat Jaume I [Castelló], VII, 5, 1995, p134-150 [Consulta: 23 abril 2011].
- Joseph Beuys; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Joseph Beuys. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1994 [Consulta: 23 abril 2011].