Schutzmannschaft

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarSchutzmannschaft

Oficials de l'Ordnungspolizei visitant la unitat Schutzmannschaft a Zàrih, prop de Kíiv, desembre de 1942 Modifica el valor a Wikidata
Tipuspolicia auxiliar Modifica el valor a Wikidata
Fundaciójuliol 1941 Modifica el valor a Wikidata
FundadorHeinrich Himmler Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1945 Modifica el valor a Wikidata
PaísTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Part deOrdnungspolizei Modifica el valor a Wikidata
Guerres i batalles
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Durant l'ocupació nazi de l'Europa oriental, un Schutzmannschaft (pronuncia *xútsmanxaft, abreujat Schuma,[1] equip de policia),[2] era una unitat de polícia auxiliària composta de persones locals que col·laboraven amb les forces ocupants. Van participar activament en l'assassinat de desenes de milers de de jueus, partisans i oponents al feixisme nazi.[3][4]

Depenien del govern civil regional. Teoricàment depenien del ministeri de l'Interior i del govern civil (Zivilverwaltung) i eren integrades en l'estructura de la Ordnungspolizei (Orpo, polícia de l'ordre) alemanya. De facto eren totalment sotmesos a la Schutzstaffel (SS). Això corresponia al objectiu de nacionalitzar (Verreichlichung) les forces de l'ordre i evitar qualsevol poder local autònom.[5] Van rebre el sobrenom de Polizei per la població civil soviètica.

Eren organitzats en grups ètnics.[6] Hi havia uns dos-cents batallons: 26 lituans, 21 estonians, 47 letons,[7] 11 belarussos, 8 tatars i 71 ucraïnesos.[8]

Postular com a agent de la Schuma, permetia d'evitar la deportació a Alemanya per al servei laboral obligatori. El lloctinent alemany Deuerlein en missió a Brest-Litovsk, per exemple, es va queixar de la baixa qualitat i motivació dels candidats.[9] Tot i això van participar activament i sovint amb molta virulència en la persecució i l'assassinat dels jueus, comunistes i resistents.[9][10] Molts caps va poder fugir en la situació confusa dels primers anys després de la guerra.[11][12]

A final de 1941, uns 45.000 homes van servir a les unitats de Schutzmannschaft, aproximadament la meitat d'ells als batallons. Durant 1942, van expandir a uns 300.000 homes, amb batallons que representaven aproximadament un terç, o menys de la meitat de la força local. A tot arreu, la policia local va superar amb escreix el personal alemany a la majoria de llocs, la proporció d'alemanys a locals era d'ú a deu.[13]

A final de 1942, Roman Xukhèvitx (1907-1950), l'antic comandant del Batalló Nachtigall i el 201è Batalló de la Schtusmannschaft, va prendre el lideratge de l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA). El nou moviment lluitava ara contra els alemanys, però (fins al 1947) també contra els polonesos i sobretot (fins a la primeria dels anys 50) contra la Unió Soviètica.[14][15]

  • Organització : Cada batalló tenia un comandament i teòricament quatre companyies de 124 homes, però el nombre real era molt variable. Cadascun tenia un escamot de metralladores i tres escamots d'infanteria.
  • Uniformes : Gorra, jaqueta i pantalons negres, un pegat amb la nacionalitat a la màniga dreta, botes.[16]
  • Armament : Eren armats amb fusells soviètics Mosin Nagant 91/30, però els Alemanys, per a raons de seguretat, van donar poc o gaire munició.


Graus[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Gebräuchliche Abkürzungen der Wehrmachtauskunftstelle (WASt) bzw. der Deutschen Dienststelle für die Benachrichtigung der nächsten Angehörigen von Gefallenen der ehemaligen deutschen Wehrmacht» (en alemany). Bundesarchiv, 01-10-2020. [Consulta: 29 gener 2023].
  2. ↑ Schutzmann (1902) «home que protegeix» és un purisme alemany per a polizist, agent de policia, avui obsolet, que en l'alemany contemporani només es fa servir de manera irónica.«Schutzmann» (en alemany). Duden. [Consulta: 29 gener].
  3. ↑ Reuss, Anja «"Holocaust by bullets" The German organisation of mass murder in Belarus, 1941–1944». Occupation, Annihilation, Forced Labour: Papers from the 20th Workshop on the History and Memory of National Socialist Concentration Camps, 01-01-2017.
  4. ↑ Benz, Wolfgang. «U». A: Handbuch des Antisimetismus. Volum 5: Organisationen, Institutionen, Bewegungen. Berlín: De Gruyter, 2012-06-28, p. 606–618. DOI 10.1515/9783110278781.606. ISBN 978-3-598-24078-2. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ Robertson, Struan. «Hamburg Police Battalions during the Second World War» (en anglès). Arxivat de l'original el 22 de febrer 2008. [Consulta: 29 gener 2023].
  6. ↑ Dean, Martin. Collaboration in the Holocaust : crimes of the local police in Belorussia and Ukraine, 1941-44 (en anglès). Nova York: St. Martin's Press, 2000, p. 69. ISBN 0-312-22056-1. 
  7. ↑ Caballero Jurado, Carlos. Germany's Eastern Front allies (2) : Baltic forces, 2002. ISBN 978-1-78096-734-9. 
  8. ↑ Thomas, Nigel. Partisan warfare 1941-45 (en anglès). Londres: Osprey, 1983. ISBN 0-85045-513-8. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Browning, 1998, p. 258.
  10. ↑ «La Massacre de Khatyn». Holamon.Cat.
  11. ↑ «Ausweisung eines litauischen Nazi-Kollaborateurs steht bevor» (en alemany). Ha Galil: jüdische Leben online, 30-10-1998. [Consulta: 29 gener 2023].
  12. ↑ «Altnazi verläßt USA». TAZ, 4926, 18-05-1996, pàg. 9.
  13. ↑ Browning, Christopher. «Ordinary Germans or Ordinary Men? A Reply to the Critics». A: The Holocaust and history : the known, the unknown, the disputed, and the reexamined (en anglès). Bloomington, IN: Indiana University Press, 1998. ISBN 0-253-33374-1. 
  14. ↑ «Kollaboration mit den NS-Besatzern» (en alemany). Le Monde diplomatique, 10-08-2007. [Consulta: 29 gener 2023].
  15. ↑ Vàzquez i Mir, Jordi. «3.3 Nachtigall, Roland, Batalló Schutzmannschaft 201». A: El nacionalisme ucraïnès, 2022. 
  16. ↑ Deuster, Dieter. Deutsche Polizei-Uniformen 1936 - 1945 [Uniformes de policia alemanya 1936-1945]. 1. Aufl, 2009. ISBN 978-3-613-03105-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Schutzmannschaft&oldid=32781772»