Ester Ferrando

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEster Ferrando

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1972 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Escola Massana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista visual, escultora Modifica el valor a Wikidata
Lloc webesterferrando.cat Modifica el valor a Wikidata

Ester Ferrando Casas (Reus, 1972) és una artista visual catalana que treballa en els camps de l'escultura, la fotografia i les instal·lacions multimèdia. Aborda temes de la intimitat de les persones i utilitza materials pobres.[1] És professora de secundària i ha actuat com a gestora cultural.[2]

Biografia[modifica]

Ester Ferrando. Silenci diari, 2004. Instal·lació. Museu Art Modern Tarragona.

Llicenciada per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona el 1995, va fer estudis d'escultura a l'Escola Massana (1991-1993). Compagina l'activitat creativa amb la docència. És professora titular de l'Institut Gabriel Ferrater de Reus en l'especialitat de Batxillerat Artístic. Ha estat professora col·laboradora a l'Institut Obert de Catalunya (2013 -2016).[3] Ha estat directora d'exposicions del Centre de Lectura de Reus i coordinadora d'exposicions d'Art i Creació de l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus.[2]

Trajectòria artística[modifica]

Ester Ferrando. Havent dinat, 2016. Ajuntament de Cambrils.

L'any 2000 va crear la sèrie Vacuïtat (2000) amb la qual obre una línia de treball basada l'aigua, la llum i el só,[3] amb objectes com banyeres, desaigües, cossis, contenidors, a més dels colors i els sons de l'aigua. Les obres articulen l'abstracció i la quotidianitat amb la presència d'objectes i una estètica minimalista.[4]

Entre les exposicions personals hi ha “Remors” (2002) a la Capella de Sant Roc del Museu de Valls, “Jo, variació i origen” (2003) a l'Antic Ajuntament de Tarragona, "Silence quotidien" (2003) al Centre d'Ètudes Catalans a la Universitat de La Sorbona de París i “De cos absent i altres restes orgàniques" (2006) al Museu d'Art Modern de Tarragona. A la mostra “Fràgil” (2008) a la Galeria Antoni Pinyol de Reus, va presentar un treball sobre la identitat que es va centrar en la llum i en la transparència d'objectes de vidre i va obrir una nova línia de treball amb aquests elements.[5] L'any 2021 va realitzar una exposició titulada "Viure a mitges"[6] a la Galeria Amill (Vinyols), en aquesta exposició responia, a través de la seva obra, a la pregunta de "Què ens mata?" a partir d'un text de Sebastà Martori Toyas.

Ha participat en exposicions de grup, algunes per difondre el col·lectiu artístic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre aquestes hi ha "Reset. Estratègies per reformular la trajectòria de l'artista" (2015) a la Galeria Silvestre de Tarragona, Sala Àmbits de l'Ajuntament de Cambrils i Centre d'Art Lo Pati d'Amposta[7] o el cicle "Femeni plural"(2016) al Museu d'Art Modern de Tarragona.[3] Altres col·lectives han estat iniciatives per connectar artistes de dierents territoris catalans com : "La vida en comú", projecte d'Aureli Ruiz, amb Pep Dardanyà i Jordi Canudas al Centre d'Art Cal Massó de Reus (2010)[5] i "Artveuivot" (2014) al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, la Fundació Valví de Girona, l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa.[5] El 2019 va ser seleccionada per a l'exposició commemorativa "Julio Antonio - Stendhal" al Museu d'Art Modern de Tarragona.[8] L'any 2020, deguda la situació de pandèmia, va participar en una mostra d'art en format documenta[9]l Ports Art i Natura Arxivat 2022-12-19 a Wayback Machine. (5a Edició). L'any 2021 va participar a "l'art transforma ravals", una iniciativa a la ciutat de Reus per fer reviure el centre i donar vida als locals tancats. Posteriorment, també va formar part de "Territoris commutables a l’espai aldtu".[10]

Premis[modifica]

Ha rebut el Premi Julio Antonio d'Escultura de la Diputació de Tarragona del 2004[8] i el Premi d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils del 2016.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ Diversos autors. Remors. El dolor és el só fonamental de la natura. Valls: Capella Sant Roc. Museu de Valls, 2002. DL: T-312-2002. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Ferrando, Ester i Pérez, Lídia. Desig. Cicle d'exposicions col·lectives. Sala Fortuny. Centre de Lectura de Reus, Temporada 2000. DL: T-1757-2000. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació 1951-1975, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016. p. 52-57. ISBN 9788415264453
  4. ↑ «Ester Ferrando». Raül David Martínez. Si ES.TV. [Consulta: 19 febrer 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «L'Irradiador». CA Tarragona i Centre d'Art Lo Pati d'Amposta. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 19 febrer 2019].
  6. ↑ {{{títol}}}. 
  7. ↑ Martorell, Jordi «Reset. Reformular la trajectòria de l'artista». Artiga. Revista d'Art i pensament Contemporani, Núm. 26, 2015, pàg. 16. ISSN: 2013-0597.
  8. ↑ 8,0 8,1 Diversos autors. Julio Antonio - Stendhal (en català -castellà). Museu d'Art Modern. Diputació de Tarragona, gener 2019. ISBN 978 84 15264 71 2. 
  9. ↑ Error en el títol o la url.«».
  10. ↑ Error en el títol o la url.«».
  11. ↑ «Catàleg Biennal d'Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils». Ajuntament de Cambrils, 2016. [Consulta: 24 febrer 2019].
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

9. Què ens mata? de Ass. d'Iniciatives Culturals Carles Amill | Ona Llibres

10. Lo Pati | Centre d'Art - Terres de l'Ebre: Els Ports. Natura i Art (5a Edició) - El Documental Arxivat 2022-12-19 a Wayback Machine.

11. Reus inaugura 'aldTU', un nou espai d'arts visuals (infocamp.cat)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ester_Ferrando&oldid=33206648»