Fe, esperanza y caridad

Fe, esperanza y caridad
Fe, Esperanza y Caridad
Fitxa
Direcció	Alberto Bojórquez Patrón, Luis Alcoriza de la Vega i Jorge Fons
Protagonistes	Katy Jurado; Milton Rodríguez; Armando Silvestre; Anita Blanch; Lilia Prado; Sasha Montenegro; Sara García; Stella Inda
Guió	Luis Alcoriza de la Vega
Música	Rubén Fuentes
Dissenyador de so	Francisco Alcayde i Ramón Moreno
Fotografia	Gabriel Torres.
Muntatge	Carlos Savage
Vestuari	Juan Oliver
Maquillatge	Elda Loza
Productora	Estudios Churubusco
Dades i xifres
País d'origen	Mèxic
Estrena	14 febrer 1974
Durada	113 min
Idioma original	castellà
Color	Eastmancolor
Descripció
Gènere	drama

Fe, esperanza y caridad és una pel·lícula dramàtica mexicana de 1974. Consta de tres capítols o històries: Fe, de l'autoria de Alberto Bojórquez; Esperanza, de Luis Alcoriza, i Caridad, de Jorge Fons. Les protagonitzen: Fe: Fabiola Falcón, Armando Silvestre, David Silvestre, Roberto Ramírez; Esperanza: Milton Rodríguez, Raúl Astor, Lilia Prado, i Caridad: Katy Jurado, Julio Aldama, Pancho Córdova.^[1]

Producció[modifica]

Fe, esperanza y caridad es va rodar entre l'11 de setembre i el 25 d'octubre de 1972 en els Estudis Churubusco, en Culhuacán, en la colònia Rosita, en el Exconvent de Churubusco, en les oficines de la Procuradoratge del Districte Federal, en Chalma, en Iztapalapa i a la colonia Portales.^[2] L'escenografia corria a càrrec de Jorge Fernández, i la decoració de Carlos Arjona.^[2] La producció va ser de Ramiro Meléndez, de Producciones Escorpión i els Estudios Churubusco Azteca amb l'autortizació 47942-C de l'Instituto Mexicano de Cinematografía.^[2] Es va estrenar el 14 de febrer de 1974 al Cine Varietades, a la Ciutat de Mèxic.^[2]

Fe: Regina està casada amb un home que sofreix dolors a les seves cames, la qual cosa li impedeix caminar, per la qual cosa ella decideix fer una mana religiosa i viatja al santuari del Senyor de Chalma per a demanar un miracle que curi al seu espòs; en la peregrinació, li ofereixen alcohol, i en embriagar-se és víctima de violació. Al retorn del seu viatge, troba que el seu marit ha millorat, per la qual cosa promet tornar novament al santuari.
Esperanza: El faquir Gabino s'exhibeix crucificat en una carpa, per a guanyar els diners que necessita i comprar una casa a la seva mare. Els claus usats per a la crucifixió no són totalment d'or, perquè l'empresari els compra lleugerament banyats en aquest metall, així que Gabino malalta i mor.
Caridad: La caritat d'una anciana provoca una sèrie de reaccions: gent necessitada agraïda i al seu torn, nens barallant per monedes, donant com a resultat que les mares s'agarrin a cops pels seus fills i involucrant als esposos en la revenja de la baralla. Aquests conflictes provoquen la mort d'un dels esposos, i la vídua sofreix tota classe de vexacions burocràtiques per a rescatar el cadàver del seu difunt i poder vetllar-lo. Els nens, al final, es reconcilien.^[3]

(Llibret: Julio Alejandro | Director: Alberto Bojorquez)

(Llibret: Luis Alcoriza | Idea: Luis Alcoriza i José de la Colina | Director: Luis Alcoriza)

(Llibret: Jorge Fons | Director: Jorge Fons)

↑ Una gran antología llamada «Fe, esperanza y caridad», cineoculto.com
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Fe, esperanza y caridad». [Consulta: 19 novembre 2015].
↑ «Fichas de Filmes Nacionales». Centro de Documentación e Información, Expediente No. A-00327, [Consulta: 14 febrer 2015].