Felix Borowsky

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Felix Borowsky (Burton, Anglaterra, 10 de març de 1870 - Chicago, Estats Units, 6 de setembre de 1956) fou un compositor i violinista polonès nascut a Anglaterra i nacionalitzat nord-americà.

El 1897 la família Borowsky es traslladà del Regne Unit als Estats Units, on Borowsky estudià de bon principi amb mestres particulars, passant després a Colònia (Alemanya), Conservatori en el qual es graduà en violí, piano i composició.

Fou director de la secció de composició i professor d'història musical des de 1897 a 1916 en el Col·legi de Música de Chicago, on entre altres alumnes tingué a Gena Branscombe.[1] Més tard fou professor de música moderna i forma musical en la Universitat de Northwestern. Autor de gran nombre de composicions, figuren entre les més notables:

  • Simfonia nº. 1,
  • Marxa triomfal, dues suites
  • Valse Pathétique,
  • Le Printemps pasionné,
  • Ecce Homo,
  • Elégie simphonic,
  • Peintures,
  • Fantasie-Overture,
  • Youth, (premiada en un concurs)
  • Semiramis, etc.totes elles per a orquestra, a més d'altres per a piano i per a violí.

Per l'escena va donar Boudour, pantomima coreogràfica; A Century of the Dance, coreografia, i l'òpera còmica Fernando del Nonsentsico. la seva tasca professional s'estengué a la crítica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 499 (ISBN 84-239-4572-3)