Fenicocroïta
De Viquipèdia
| Fenicocroïta | |
|---|---|
 |
|
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Fórmula química | Pb2O(CrO4) |
| Propietats fisicoquímiques: | |
| Color | Grana, taronja vermellós, taronja, taronja grogós. |
| Sistema cristal·lí | Monoclínic |
| Exfoliació | Perfecte a {201}; dolenta a {001}, {010} i {011} |
| Duresa en l'escala de Mohs | 2,5-3,5 |
| Lluïssor | Adamantina a resinosa |
| Ratlla | Roig totxo a taronja grogós. |
| Diafanitat | Translúcida, transparent en talls fins |
| Densitat | 7,01-7,075 g/cm3 |
La fenicocroïta[1] és un mineral de plom, oxigen i crom, químicament és una sal doble, un oxicromat de plom, de fórmula Pb2O(CrO4), de colors que val del roig totxo al taronja grogós, una duresa de 2,5-3,5, i una densitat de 7,01-7,075 g/cm3, cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu nom fa referència al seu color grana, vermell fosc de Fenícia, i de crom, forma sufixada del mot grec "khrôma", color.[2] Fou descoberta el 1839 a Beryozovskoye, Urals, Rússia.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenicocroïta |
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4-abril-2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Phoenicochroite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4-abril-2012].
