Fenicocroïta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fenicocroïta
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Pb2O(CrO4)
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí Monoclínic
Color Grana, taronja vermellós, taronja, taronja grogós.
Exfoliació Perfecte a {201}; dolenta a {001}, {010} i {011}
Duresa 2,5-3,5
Lluïssor Adamantina a resinosa
Ratlla Roig totxo a taronja grogós.
Diafanitat Translúcida, transparent en talls fins
Densitat 7,01-7,075 g/cm3

La fenicocroïta[1] és un mineral de plom, oxigen i crom, químicament és una sal doble, un oxicromat de plom, de fórmula Pb2O(CrO4), de colors que val del roig totxo al taronja grogós, una duresa de 2,5-3,5, i una densitat de 7,01-7,075 g/cm3, cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu nom fa referència al seu color grana, vermell fosc de Fenícia, i de crom, forma sufixada del mot grec "khrôma", color.[2] Fou descoberta el 1839 a Beryozovskoye, Urals, Rússia.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenicocroïta
  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4-abril-2012]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Phoenicochroite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4-abril-2012].