Fernando Álvarez de Miranda y Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:46, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFernando Álvarez de Miranda

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Fernando Álvarez de Miranda y Torres Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 de gener de 1924
Santander (Cantàbria)
Mort8 de maig de 2016(2016-05-08) (als 92 anys)
Madrid (Comunitat de Madrid)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart Modifica el valor a Wikidata)
  President del Congrés dels Diputats
juliol de 1977 – març de 1979
  Diputat al Congrés dels Diputats
5 de juliol de 1977 – 18 de novembre de 1982[1]
Circumscripcióprovíncia de Palència
  Defensor del Poble
30 de novembre de 1994[2] – 30 de novembre de 1999
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Madrid
Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid) (en) Tradueix - llicenciatura en Dret
Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor universitari
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitUCD
Membre de
Família
FillsRamón María Álvarez de Miranda García Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fernando Álvarez de Miranda y Torres (Santander, Cantàbria 1924 - Madrid, 7 de maig de 2016)[3] va ser un polític i professor universitari espanyol que fou President del Congrés dels Diputats en el primer govern de la UCD.

Biografia

Va néixer el 14 de gener de 1924 a la ciutat de Santander. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa, finalitzant-la a la Universitat de Madrid l'any 1948. Interessat en la docència fou professor de dret processal a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat política

D'ideologia democristiana i monàrquica, va ser deportat a Fuerteventura pel règim franquista després d'assistir al Congrés del Moviment Europeu a Munic (el denominat despectivament per la dictadura Contuberni de Munic) l'any 1962. Membre del Consell Personal de Joan de Borbó des de 1964, fou també militant de Izquierda Democrática.

Durant la Transició espanyola va fundar Izquierda Democrática Cristiana, com a escissió d'Izquierda Democràtica i s'integrà en el Partit Popular Demòcrata Cristià que com a Partit Demòcrata Cristià es va unir, per la seva banda, a la Unió del Centre Democràtic (UCD), amb la qual fou escollit diputat al Congrés per la província de Palència. En l'obertura de la Legislatura Constituient l'any 1977 fou nomenat President del Congrés dels Diputats, càrrec que va ocupar fins al març de 1979. Reescollit diputat en les eleccions generals de 1979, fou vocal de la Diputació Permanent, de Justícia, Assumptes Exteriors i del Defensor del Poble.

L'any 1986 fou nomenat ambaixador al Salvador pel govern socialista, càrrec que va desenvolupar fins al 1989. Posteriorment entre 1994 i 1999 fou nomenat Defensor del Poble.

Referències

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Hernández Gil
President del Congrés dels Diputats

1977 - 1979
Succeït per:
Landelino Lavilla Alsina
Precedit per:
Álvaro Gil-Robles
Defensor del Poble
1994 - 1999
Succeït per:
Enrique Múgica Herzog