Florence Griffith-Joyner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medaller
Florence Griffith-Joyner i el President Ronald Reagan a la Casa Blanca l'any 1988.

Florence Griffith-Joyner i el President Ronald Reagan a la Casa Blanca l'any 1988.
Atletisme
Jocs Olímpics
Plata Los Angeles 1984 200 m
Or Seül 1988 100 m
Or Seül 1988 200 m
Or Seül 1988 4x100 m
Plata Seül 1988 4x400 m
Campionat del Món d'Atletisme
Or Roma 1987 4x100 m
Plata Roma 1987 200 m

Florence Griffith-Joyner (nascuda com Florence Delorez Griffith a Los Àngeles, Califòrnia, el 21 de desembre de 1959 i morta a Misión Viejo, Califòrnia, el 21 de setembre de 1998) va ser una atleta nord-americana especialista en proves de velocitat. Coneguda al món de l'esport com Flo-Jo, guanyà tres medalles d'or i una de plata als Jocs Olímpics de Seül 1988 i va batre els rècords del món de 100 m i 200 m. Va ser reconeguda el 1988 atleta femenina de l'any per la IAAF, la primera del palmarès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Procedent d'una família humil, començà de nena a destacar en carreres, en què guanyava als nois de la seva edat i fins i tot de més grans. Tot i les seves prometedores qualitats l'atletisme no oferia un futur que pogués resoldre les dificultats econòmiques de la família, per la qual cosa a l'acabar els estudis secundaris l'abandonà per anar a treballar.

Tot canvià quan va conèixer a Bob Kersee, que seria el seu entrenador i que ràpidament veié el seu potencial com a velocista. Va aconseguir-li una beca per estudiar a la Universitat de Califòrnia, Los Àngeles (UCLA), i començaren a treballar seriosament.

Ràpidament arribaren els resultats. Florence va guanyar diversos títols als Campionats Universitaris dels Estats Units (NCAA), i els seus temps en 100 i 200 metres llisos van millorar notòriament.

Primers èxits[modifica | modifica el codi]

El 1983 participà en la primera edició del Campionat del Món d'Atletisme celebrat a Hèlsinki, on va ser 4ª als 200 m.

El 1984 aconseguí la medalla de plata als 200 m als Jocs Olímpics de Los Angeles, sent superada sols per la seva compatriota Valerie Brisco-Hooks.

Després dels Jocs, Griffith es casà amb l'atleta Al Joyner, campió olímpic de triple salt i germà de l'atleta Jackie Joyner-Kersee, i temporalment abandonà la pràctica de l'atletisme.

Amb tot, i amb la vista posada als Jocs Olímpics de 1988, Florence va reaparèixer als Mundials de Roma de 1987, on tornà a acabar segona als 200 m, aquest cop superada per l'alemanya Silke Gladisch. A més va guanyar la medalla d'or en la cursa de relleus 4 x 100 m.

1988[modifica | modifica el codi]

El 1988 seria el seu gran any, amb les victòries als Jocs Olímpics de Seül i amb els rècords del món de 100 i 200 metres llisos. Als trials d'Indianapolis, classificatoris pels Jocs, va córrer els 100 m en uns sorprenents 1049, una marca que feia miques l'anterior rècord de 1076 que tenia Evelyn Ashford, i que encara avui dia continua sent una marca inagualable per a cap altra atleta.

Ja als Jocs Olímpics de Seül, la seva actuació fou històrica, guanyant les medalles d'or en 100 m, 200 m i relleus 4 x 100 m, a més de la plata als 4x400m relleus. Cal destacar que als 200 m, va batre dues vegades el rècord mundial, una a semifinals i l'altre a la final, sent els 2134 d'aquesta darrera l'actual rècord del món de la distància.

Després dels Jocs[modifica | modifica el codi]

Poc després dels Jocs Olímpics, amb 29 anys i estant al capdamunt de la seva carrera esportiva, va anunciar la seva retirada de les pistes. Convertida en un ídol mediàtic del moment, es dedicà a la publicitat. Tingué la seva pròpia línia de roba, i fins i tot es va fer una nina anomenada Flo-Jo.

Amb sols 38 anys, el 21 de setembre de 1998, moria repentinament.

A Florence Griffith se la recorda sobretot per dues coses. En primer lloc per la seva imatge, amb una roba i maquillatge espectaculars, on destacaven per sobre de tot les seves llarguíssimes i acolorides ungles, que la feien inconfusible a les pistes d'atletisme.

En segon lloc per les sospites al voltant de les seves grans qualitats i el possible ús de substàncies dopants per augmentar el seu rendiment. Aquestes sospites es basaven en l'aspecte hipermusculat de Florence, que a més s'havia produït en poc temps. A això se li sumà l'escàndol provocat per Ben Johnson, i el creixent interès dels mitjans de comunicació pels temes relacionats amb el dopatge.

Marques personals[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florence Griffith-Joyner