Fototròfia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fotòtrofs terrestres i aquàtics: plantes que creixen en un tronc caigut sobre aigua rica en algues.

Un fotòtrof o fotoautòtrof (del grec: photo = llum, auto = si mateix, troph = nutrient) és un organisme (especialment plantes) que efectua la fotosíntesi per obtenir energia. Els organismes fotoautòtrofs utilitzen l'energia de la llum solar per fixar el diòxid de carboni (CO2); aquest és combinat amb aigua formant PGAL (fosfogliceraldehid). Aquesta molècula es fa servir per sintetitzar diverses molècules orgàniques, començant per la glucosa; usades en els processos cel·lulars com ara biosíntesi (processos anabòlics) i respiració cel·lular.

En un context ecològic els fotoautótrofos, juntament amb altres autòtrofs com ara els quimioautòtrofs proporcionen nutrients a totes les altres formes de vida. En els ambients terrestres les plantes són els principals organismes fototròpics mentre que en els ambients aquàtics s'inclouen una varietat d'organismes fototròfics com algues, protists, bacteris i cianobacteris. La fotosíntesi produeix sucres i al seu torn les emmagatzema en forma de midó. Aquesta reserva pot ser usada quan el nivell de llum és molt baix perquè l'organisme pugui satisfer les demandes immediates de producció de matèria orgànica. Es diu autòtrof fotolitotròfic a un organisme que usa l'energia lluminosa més una font inorgànica d'electrons (com ara l'aigua, hidrogen, sulfur d'hidrogen i diòxid de carboni. En els ambients aquàtics es diu zona fototròfica a aquella on penetra la llum i que, per tant, permet el procés de fotosíntesi.

Fototròfia[modifica | modifica el codi]

La fototròfia és el mecanisme biològic que utilitzen alguns éssers vius per a produir els seus propis nutrients a partir de l'energia de la llum solar. El diòxid de carboni i l'aigua es transformen en material orgànic que s'utilitzen en les funcions cel·lulars com la respiració i la biosíntesi. Aquest tipus de mecanisme per a produir energia és utilitzat principalment per bacteris i plantes. La font de carboni habitual és el CO2.

En plantes i bacteris, els donadors d'electrons són sovint compostos inorgànics (per exemple, H2O, H2 i H2S). Els bacteris fotòtrofs contenen un pigmen anomenat bactericlorofil·la, que absorbeix la llum. A més, utilitzen hidrogen o compostos reduïts de sofre, constituint el que rep el nom de fotolitòtrofs. Alguns bacteris fotòtrofs creixen a la llum amb substrats com ara els succinats i els acetats. En aquestes condicions, quan la font utilitzada a les reaccions de reducció és un substrat orgànic es tracta de fotoorganòtrofs. Quan la font principal és un substrat orgànic i no CO2, els organismes són heteròtrofs. Un producte d'aquest procés és el midó, que és una forma d'emmagatzemament o reserva del carboni, que pot ser utilitzat quan les condicions de llum són massa pobres per satisfer les necessitats immediates de l'organisme.