Francesc Vayreda i Bofill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Vayreda i Bofill
Biografia
Naixement1927 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort2011 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata

Francesc Vayreda i Bofill (Olot, 1927 - 2011) fou un arquitecte català.[1]

Biografia[modifica]

Fill del pintor Francesc Vayreda i Casabó i Francesca Bofill, va néixer a Olot el 1927.[2] El seu avi, el pintor Joaquim Vayreda i Vila, té un carrer dedicat al barri de Montbau de Barcelona,[3] on ell hi construiria un edifici d'habitatges i l'església parroquial. Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on es graduà el 1956. Va treballar sempre en equip, tret d'algunes petites obres, amb el company Pau Monguió i Abella. Va exercir de professor a l'ETSAB durant 18 anys en les càtedres de Topografia, Urbanisme i Projectes, amb els professors Ribas Piera, Oriol Bohigas i Robert Terradas. L'any 1958 Vayreda i Monguió van ingressar el Grup R, que aglutinava els arquitectes catalans moderns de la postguerra que van reaccionar contra l'academicisme de l'època, entre altres Josep Antoni Coderch, en Josep Maria Sostres o l'Antoni de Moragas. Va implicar-se de manera activa, conjuntament amb Dom Pere Busquets Sindreu, monjo de Montserrat i arquitecte, en l'organització de les 'Conversaciones de Arquitectura Religiosa' celebrades a Barcelona del 8 a l'11 d’octubre de 1963.[4]

Obra (selecció)[modifica]

  • El 1961 va projectar juntament amb Joan Montero Pazos i Jaume Seguí Alea el bloc J del polígon de Montbau.[1]
  • Blocs d'habitatges al sud-oest del Besós, juntament amb Pau Monguió i Abella, Joan Montero Pazos i Jaume Seguí Alea.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Francesc Vayreda i Bofill». Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
  2. «Francesc Vayreda, de l'impressionisme al Noucentisme a Catalunya». Museu de la Garrotxa - Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot.
  3. «Nomenclàtor dels carrers». Ajuntament de Barcelona.
  4. 4,0 4,1 Negre, Narcís «La 'nova església' de Sant Pau de Segúries». Taüll. Núm, 19. Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat a Catalunya, desembre 2006, pàg. 31-35.
  5. Arboix i Alió, Alba. Barcelona. Esglésies i construcció de la ciutat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 47-53. ISBN 978-84-9156-094-4. 
  6. «Església parròquia Sant Jeroni» (en castellà). Fundación docomomo Ibérico.
  7. «Olot». Generalitat de Catalunya.