Francesco Zabarella
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 agost 1360 Piove di Sacco (Itàlia) |
| Mort | 26 setembre 1417 (57 anys) Constança |
| Sepultura | Pàdua |
| Cardenal | |
| 6 juny 1411 (Gregorià) – | |
| Bisbe de Florència | |
| 18 juliol 1410 – 17 juny 1411 ← Jacobus de Teramo – Amerigo Corsini → Diòcesi: bisbat de Florència | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme i Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Bolonya Università degli Studi di Firenze |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, sacerdot catòlic |
| Ocupador | Universitat de Pàdua (1390–1410) |
| Professors | Baldo degli Ubaldi i Antonius de Butrio |
| Alumnes | Niccolò Tedeschi |
| Proclamació cardenalícia | 17 de juny de 1411 per l'antipapa Joan XXIII |
| Participà en | |
| 5 novembre 1414 | Concili de Constança |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Arnold Gheyloven |
Francesco Zabarella o Francesco de Zabarellis (Pàdua, 10 d'agost de 1360 - Constança, 26 de setembre de 1417) fou un cardenal i canonista italià.[1] Els seus escrits principals foren sobre lleis canòniques: Lectura super Clementinis (Nàpols, 1471); Commentarius in libros Decretalium (Venècia, 1502); Consilia (Venècia, 1581). Se li atribueixen també: De felicitate libri III (Pàdua, 1655); De arte metrica; De natura rerum diversarum; De corpore Christi. Hi ha moltes cartes seves a la Österreichische Nationalbibliothek de Viena.
_-_Gisant_del_Cardinal_Francesco_Zabarella.jpg)
-
Consilia, édition du 1490
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopedia Hispano-Americana (en castellà), 1909. «editada entre 1909 i 2004 en 72 volums originals i 34 apèndixs.»
| Precedit per: Iacopo Palladini |
 Arquebisbe de Florència 1410-1411 |
Succeït per: Amerigo Corsini |
| Precedit per: Pietro Stefaneschi |
 Pseudocardenal diaca de Sants Cosme i Damià 1411-1417 |
Succeït per: Ardicino della Porta |