Francisco Javier Planas de Tovar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Javier Planas de Tovar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1883 Modifica el valor a Wikidata
Camagüey (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort1964 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Hospital Militar Gómez Ulla (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Saragossa
11 d'abril de 1938 – 11 d'abril de 1939
  Governador civil de València
11 d'abril de 1939 – 11 d'abril de 1943
  Procurador en Corts
13 de maig de 1946 – 7 de desembre de 1964
Activitat
Camp de treballOrdre públic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco Javier Planas de Tovar (Puerto Príncipe, 7 d'agost - Madrid, 9 de setembre de 1964) fou un militar espanyol,governador civil de les províncies de Saragossa i València durant la dictadura franquista. Destacat per la repressió sistemàtica i cruenta que va dur a terme en l'última província, va ser conegut com a «ganes de destorbar», pel seu zel.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer el 7 d'agost de 1883 a Puerto Príncipe (Cuba).[2] Va fer carrera com a militar africanista en les campanyes del Marroc, si bé es va especialitzar en tasques d'ordre públic.[2] En 1931 va ser retirat de servei degut les reformes de Manuel Azaña.[3] Després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es va unir a les forces rebels. Va exercir de governador civil de Saragossa entre 1938 i 1939.[4] Nomenat per al càrrec de governador civil de la província de València, va exercir aquest càrrec entre el 31 de març de 1939 i el 14 d'abril de 1943,[5] destacant pel seu caràcter repressiu.[1][5] També va prestar importància durant el seu mandat a la conscienciació de les masses.[6] Durant el seu mandat a València foren executades 2.833 persones a les comarques valencianes, el 95,06% del total d'execucions que hi va haver des de la fi de la guerra fins al 1956.[7] El setembre de 1944 fou nomenat Delegat Nacional de Serveis Documentals sota dependència de Luis Carrero Blanco[8] fins 1946, quan fou nomenat delegat del govern per taxes i abastiments.[9] Des de maig de 1946 fins a la seva mort fou procurador en Corts designat directament pel Cap d'Estat.[10]

Va morir a l'Hospital Militar «Gómez Ulla» en 1964.[4][1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]