Front d'Esquerra i de Treballadors - Unitat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

Infotaula d'organitzacióFront d'Esquerra i de Treballadors - Unitat
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFIT-U Modifica el valor a Wikidata
Tipuscoalició electoral
coalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticatrotskisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 abril 2011
Governança corporativa
Seu
Format per
Partido Obrero (Argentina)
Partit dels Treballadors Socialistes
Izquierda Socialista (Argentina)
Movimiento Socialista de los Trabajadores (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Facebook: fte.izquierda Twitter (X): FdeIzquierda Modifica el valor a Wikidata

El Front d'Esquerra i de Treballadors-Unitat (FIT-O) és una coalició electoral argentina d'esquerra.[1] Conformat per a les eleccions presidencials de 2011, està integrat pel Partit dels Treballadors Socialistes, el Partit Obrer i Esquerra Socialista. El front va ser concebut sota el nom «Front d'Esquerra i dels Treballadors», però des de les eleccions de 2019 el Moviment Socialista dels Treballadors constitueix la coalició afegint «Unitat».[2] També són comuns les referències com a «Front d'Esquerra-Unitat».

En les eleccions legislatives de 2013 va aconseguir tres diputats al Congrés Nacional. Compta a més amb representació en les legislatures de província de Buenos Aires, Ciutat de Buenos Aires, Còrdova, Jujuy, Mendoza, Neuquén, Salta i Santiago del Estero i en desenes de consells deliberants.[cita [cal citació]

Història[modifica]

El Front d'Esquerra en una marxa a la Plaça de Maig.


El 14 d'abril de 2011 es va presentar el front amb una conferència de premsa a l'Hotel Bauen. Dies més tard es van presentar els candidats, Jorge Altamira i Christian Castillo com a fórmula presidencial Myriam Bregman i José Castillo com a fórmula per a la Prefectura de Govern porteny, Marcelo Ramal com primer legislador a la Ciutat de Buenos Aires, José Montes com a candidat a governador de la província de Buenos Aires, Néstor Pitrola com a candidat a diputat nacional i Edgardo Reynoso com a candidat a senador nacional.[3]

També van declarar el seu recolzament al Front organitzacions com el PSTU, Convergència d'Esquerra, MIR, MP La Dignitat , Opció Socialista, POR-Masses, Moviment 20 de Desembre, Poble en Marxa, CC-POR, Comunisme Revolucionari, Causa Obrera, o el FUT.

Propostes[modifica]

El Front d'Esquerra posseeix un programa amb vint-i-set punts, entre ells els següents:[4]

  1. Salari mínim equivalent a la canastra bàsica familiar.
  2. Pagament del 82% mòbil del salari als jubilats, amb aplicació retroactiva.
  3. Repartiment de les hores de treball disponibles i formació professional a càrrec dels ocupadors, per a combatre la desocupació.
  4. Fi de la tercerització; ingrés a planta permanent, vigència del conveni més favorable en totes les empreses.
  5. No pagament del deute extern.
  6. Nacionalització, sense indemnització, dels bancs, el petroli, la mineria, les telecomunicacions i el comerç exterior agrari.
  7. Nacionalització dels ferrocarrils, lliurant-los el seu control i gestió als treballadors en tots els nivells.
  8. Judici i càstig a tots els culpables del crim de Mariano Ferreyra.
  9. En matèria de política internacional, suport a la rebel·lió popular, l'expulsió de l'imperialisme de tots els països, suport a la unitat socialista d'Amèrica Llatina i al socialisme internacional.
  10. Suport a les Revolucions Àrabs, rebuig a la intervenció de l'OTAN a Líbia; rebuig a l'ocupació Israeliana en els Territoris Palestins.

El Front d'Esquerra també va elaborar una Declaració Programàtica amb les seves propostes més àmpliament esplaiades.[5]

Finançament i difusió[modifica]

El Front d'Esquerra compta amb les aportacions de militants i simpatitzants. Els partits que integren el front posseeixen diversos mitjans de comunicació, editant setmanaris com a Premsa Obrera o El Socialista. També existeix el diari virtual L'Esquerra Diari, propietat del PTES.

Suport d'intel·lectuals i artistes[modifica]

En 2011 es va iniciar una campanya de suport al capdavant entre intel·lectuals i artistes del país. Més de dos-cents intel·lectuals van cridar a votar pel Front, entre els quals es troben Eduardo Grüner i Martín Kohan.[6]

A més, diversos artistes van manifestar el seu suport al Front d'Esquerra, entre ells, Ciro Pertusi, Mikel i Javier Manera de la banda Kapanga, Eduardo Graziadei de Cadena Perpètua, Hernán de Vega de las Manos de Filippi, Adriana de los Santos,Salta La Banca, Brenda Asnicar, Gastón Sardelli de la banda Airbag, Norman Briski, Alejandro Bercovich, Daniela Herrero i Cristian Pauls.[7][8][9][10][11][12]

Partits que ho integren[modifica]

Partit President Ideologia Posició
Partit Obrer Gabriel Solano Trotskisme Esquerra
bgcolor="Plantilla:Color político" | Partit dels Treballadors Socialistes José Montes Trotskisme Esquerra
bgcolor="Plantilla:Color político" | Esquerra Socialista Graciela Virginia Fariña Trotskisme (morenista) Esquerra
bgcolor="Plantilla:Color político" | Moviment Socialista dels Treballadors Alejandro Bodart Trotskisme (morenista) Esquerra

El FIT en eleccions[modifica]

Eleccions de 2011[modifica]

En les eleccions primàries la fórmula Altamira-Castillo va obtenir el 2,48%, aconseguint superar el llindar del 1,5% establert per llei per a participar de les generals.[13] En les presidencials de 2011 finalment va obtenir el 2,31% (497.082 vots), situant-se en sisè lloc.[14]

Eleccions legislatives de 2013[modifica]

El Front va continuar per a les eleccions legislatives que es van desenvolupar a l'agost i octubre de 2013 en les PAS i eleccions generals, respectivament, obtenint resultats històrics. Es va aconseguir ingressar a diversos legisladors provincials i a tres diputats nacionals: Néstor Pitrola (PO), Pablo López (PO), i Nicolás de la Canella (PTS). A més es van duplicar els vots obtinguts respecte a l'elecció anterior.

No obstant això els partits integrants del Front van tenir diferents actituds respecte als càrrecs obtinguts. El PO va pretendre integrar un únic bloc legislatiu anotant als seus diputats Pitrola i López en un bloc denominat "Front d'Esquerra", mentre que el PTS va inscriure la seva banca (De la Canella) en nom propi. Aquest fet va ser caracteritzat com una "usurpació política" per part del primer.[15] La situació es va repetir després que Pitrola renunciés a la seva banca per a deixar el lloc a la candidata del PTS Myriam Bregman.[16]

Eleccions de 2015[modifica]

En les eleccions primàries, el front va presentar dues fórmules de les quals va resultar proclamada per a participar de les eleccions presidencials la conformada per Nicolás de la Canella i Myriam Bregman. En les eleccions generals, aquesta fórmula va obtenir el quart lloc.

A més va aconseguir una nova banca en la Cambra de Diputats ocupada per Néstor Pitrola.

Eleccions de 2019[modifica]

Per a les eleccions de 2019 el Front va cercar ampliar l'aliança, aconseguint el suport del Moviment Socialista dels Treballadors, de tradició morenista.

El front, que va passar a denominar-se Front d'Esquerra i de Treballadors-Unitat, va ser rubricat després de la publicació d'un "acord programàtic" que inclou 20 punts. Segons aclareix aquest acord no s'implica una integració plena del MST sinó l'inici de "una experiència comuna" en el terreny electoral.[17]

En la primera tanda d'eleccions provincials d'aquest any, el front va retrocedir en percentatge en totes elles. Especialment sagnants van ser els resultats a Mendoza (d'un 11.69% al 3.67%) o a Jujuy (17.74% al 3.15%).

Malgrat l'ampliació del Front, la campanya va estar caracteritzada per la crisi interna que el PO va sofrir aquest any, la qual cosa va repercutir en el seu desenvolupament. La crisi va esdevenir en l'aparició de dos grups interns en el si d'aquest partit, un agrupat entorn de la nova direcció i l'altre al voltant de figures públiques, que en aquestes circumstàncies van constituir, al costat d'altres militants partidaris, una fracció pública interna.[18] En el seu document fundacional la fracció pública denúncia que el CC ha exclòs als seus integrants de les llistes.[19]

En aquest context la direcció dels principals partits del front van buscar aïllar la crisi i apuntar a la conquesta de votants referenciats amb el centreesquerra.[20]

Eleccions de 2021[modifica]

En les eleccions legislatives de 2021 el Front va presentar llistes internes de cara a les primàries atès que el MST, que s'havia integrat en la coalició l'any anterior, va presentar les seves pròpies llistes en la major part de les províncies.

Representació parlamentària[modifica]

Diputats Nacionals[modifica]

Bloc Front d'Esquerra i de Treballadors - Unitat (PTS)Presidenta: Myriam Bregman



Retrat Nom Província Mandat
Inici Fi
Nicolás <b id="mwAYQ">de la Canella</b>  Buenos Aires 2021 2025
Myriam Bregman  Ciudad de Buenos Aires 2021 2025
Alejandro <b id="mwAaA">Vilca</b>  Jujuy 2021 2025
Bloc Partit Obrer - Front d'Esquerra i de Treballadors - UnidadPresidenta: Romina Del Plá



Retrat Nom Província Mandat
Inici Fi
Romina <b id="mwAcI">Del Plá</b>  Buenos Aires 2021 2025

Resum electoral[modifica]

Eleccions presidencials[modifica]

Año Formula Primarias Primera vuelta Resultado Nota
Presidente Vicepresidente votos % votos %
2011 Jorge Altamira (PO) Christian Castillo(PTS) 527Plantilla:Esd237 2.35 503Plantilla:Esd372 2.30 No No electo
2015 Nicolás del Caño (PTS) Myriam Bregman (PTS) 375Plantilla:Esd874 1.67 812Plantilla:Esd530 3.23 No No electo
Jorge Altamira (PO) Juan Carlos Giordano (IS) 356Plantilla:Esd977 1.58
2019 Nicolás del Caño (PTS) Romina Del Plá (PO) 723Plantilla:Esd147 2.83 579Plantilla:Esd197 2.16 No No electo Acordó una lista de unidad con el MST. Compitió bajo el nombre de Frente de Izquierda y de Trabajadores - Unidad.
2023 Myriam Bregman (PTS) Nicolás del Caño (PTS) 442Plantilla:Esd085 1.87
Gabriel Solano (PO) Vilma Ripoll (MST) 186Plantilla:Esd808 0.79

Vegeu també[modifica]

  • Partit dels Treballadors Socialistes
  • Esquerra Socialista
  • Partit Obrer
  • Moviment Socialista dels Treballadors

Referències[modifica]

  1. ↑ «La izquierda cierra su frente» (en castellà). Página/12, 13-04-2011. [Consulta: 29 juny 2011].
  2. ↑ Salas, Eduardo. «Elogios del PTS al discurso de Máximo Kirchner en el Congreso» (en castellà). Prensa Obrera – Noticias del movimiento obrero y análisis político., 16-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-25. [Consulta: 17 maig 2020].
  3. ↑ Adriana Meyer. «ALTAMIRA-CASTILLO, CANDIDATOS A PRESIDENTE Y VICE. La izquierda presentó su fórmula.» (en castellà). Página/12, 28-04-2011. [Consulta: 29 juny 2011].
  4. ↑ Programa del Frente de Izquierda
  5. ↑ PTS. «DECLARACIÓN PROGRAMÁTICA DEL FRENTE DE IZQUIERDA Y DE LOS TRABAJADORES» (en castellà), 02-06-2011. [Consulta: 24 juliol 2011].
  6. ↑ «Los intelectuales y el Frente de Izquierda», editorial de Prensa Obrera
  7. ↑ Ciro Pertusi saluda al Encuentro de Artistas que apoyan el Frente de Izquierda
  8. ↑ «Encuentro de artistas en apoyo al Frente de Izquierda y de los Trabajadores». Arxivat de l'original el 2012-01-04. [Consulta: 16 agost 2023].
  9. ↑ Brenda Asnicar: “Voto al Partido Obrero”
  10. ↑ «Norman Briski junto a los trabajadores de Zanon». Arxivat de l'original el 17 de juny de 2011. [Consulta: 14 agost 2011].
  11. ↑ [1]
  12. ↑ «Apoyo de artistas». [Consulta: 2 agost 2016].
  13. ↑ Dirección Nacional Electoral. «Elecciones Primarias 2011» (en castellà), 15-08-2011. Arxivat de l'original el 23 d'agost de 2011. [Consulta: 16 agost 2011].
  14. ↑ Dirección Nacional Electoral. «Elecciones Nacionales 2011» (en castellà), 24-10-2011. Arxivat de l'original el 3 de novembre de 2011. [Consulta: 5 novembre 2011].
  15. ↑ «Los diputados del FIT prometieron unidad, pero siguen las dudas». mdzol.com, 23-04-2014. Arxivat de l'original el 13 de juny de 2015. [Consulta: 11 juny 2015].
  16. ↑ «Nueva usurpación a una banca del Frente de Izquierda». Prensa Obrera, 11-06-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 11 juny 2015].
  17. ↑ «Los 20 puntos del acuerdo programático del Frente de Izquierda y Trabajadores "Unidad"» (en anglès). po.org.ar. [Consulta: 14 juny 2019].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ «Echaron a Jorge Altamira del Partido Obrero» (en castellà). Lmneuquen.com. [Consulta: 18 juliol 2019].
  19. ↑ Página12. «Crisis en el Partido Obrero: los documentos completos de la división». PAGINA12, 01-07-2019. [Consulta: 18 juliol 2019].
  20. ↑ Piscetta, Juan. «El FIT-Unidad aisla la crisis con Altamira y busca los votos de la "desaparecida" centro izquierda» (en espanyol europeu). Infobae. [Consulta: 19 juliol 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Front d'Esquerra i de Treballadors - Unitat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Front_d%27Esquerra_i_de_Treballadors_-_Unitat&oldid=32857054»