Jujuy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jujuy Argentina
Escut
Escut de Jujuy

En detall
Bandera:
Bandera de Jujuy

En detall
Capital: San Salvador de Jujuy
Superfície 53.219 km²
Població: 611.888 (2001)
Densitat 11,5 hab./km²
Quantitat de divisions 16
Analfabetisme n/d
Gentilici Jujeño/a
Fus horari GMT-3
Governador Eduardo Fellner (PJ)
Lloc web jujuy.gov.ar

Jujuy és una província de l'Argentina, situada a l'extrem nord-oest del país, entre les fronteres amb Xile i Bolívia. L'única província argentina amb la qual té frontera és Salta a l'est i al sud.

Aspectes geogràfics[modifica | modifica el codi]

Fotografia del "Cierro de los siete colores"

Província situada en el nord-oest argentí, situada en un relleu eminentment muntanyós. L'altura puja progressivament d'est a oest, essent la zona sud-est la més baixa, en coincidència en la vall del riu São Francisco. Se reconeixen tres grans unitats:

  • Les Serres Subandines.
  • La Cordillera Oriental, on es destaca la Quebrada de Humahuaca
  • La Puna

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa i localització de la capital de Jujuy

La Província de Jujuy es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen al seu torn en municipis i comissions municipals, i són els següents:

  1. Cochinoca (Abra Pampa)
  2. Doctor Manuel Belgrano (San Salvador de Jujuy)
  3. El Carmen (El Carmen)
  4. Humahuaca (Humahuaca)
  5. Ledesma (Libertador General San Martín)
  6. Palpalá (Palpalá)
  7. Rinconada (Rinconada)
  8. San Antonio de Jujuy (San Antonio)
  9. San Pedro (San Pedro de Jujuy)
  10. Santa Bàrbara (Santa Clara (Jujuy))
  11. Santa Catalina (Jujuy) (Santa Catalina)
  12. Susques (Susques)
  13. Tilcara (Tilcara)
  14. Tumbaya (Tumbaya)
  15. Valle Grande
  16. Yavi (La Quiaca)

Història[modifica | modifica el codi]

A l'iniciar-se la conquesta espanyola, l'actual territori de Jujuy estava poblat per diversos pobles indígenes. Predominaven els omaguacas, entre que les seves parcialidades es destacaven els ocloyas, purmamarcas, yavis, yalas, churumatas i els jujuyes, de qui deriva el nom de la província, encara que els atacameños -especialment la parcialidad lipe- eren predominants en la regió puneña.

Els omaguacas eren una síntesi ètnica de diaguitas i atacameños amb un fort component genètic arawak. La tenaç resistència d'aquestes poblacions va dificultar primer l'avanç dels quechuas i després l'avanç espanyol.

En 1536 Diego de Almagro va recórrer la Puna jujeña. El 20 d'agost de 1561 Juan Pérez de Zurita va fundar una ciutat amb el nom de Neva en l'actual territori jujeño entre els rius Gran i Xibi-Xibi, però a mitjan 1563 va ser destruïda pels indis. En 1563, el rei Felip II de Castella va expedir una Real Cèdula determinant els límits jurisdiccionals de la Real Audiència de Charcas dintre del Virregnat del Perú, incloent dintre d'ells a la governació del Tucumán.

D'aquesta manera la hi va separar de Xile, separació que es va completar en 1564 amb el nomenament d'un governador per a la "província del Tucumán, Diaguitas i Juríes", amb residència a Santiago del Estero. L'actual territori jujeño va quedar inclòs en la nova governació.

L'ordinari de Omaguaca Pedro O. de Zárate va fundar San Francisco de la Nova Província de Alava, el 13 d'octubre de 1575 en la zona cridada Punta de Diamant per la propera unió dels rius que franquegen la ciutat (el Gran de Jujuy i el Xibi Xibi), però a principi de 1566 va ser destruïda novament. La resistència dels omahuaca o omaguacas va estar compresa amb la dels diaguitas de manera que en la cridada Guerra Calchaquí participaven els pobles aborígens de Jujuy destacant-se en ells els caps Kipildor (Quipildor) i Viltipoco, va anar precisament en aquesta província que els espanyols van tancar el cèrcol als "calchaquíes" al ser fundat el 19 d'abril de 1593, en el lloc on està emplaçada actualment la plaça Belgrano, sent un dilluns de PasquaPasqua de Resurrecció i sota la invocació del Salvador, Don Francisco de Argañarás i Murguía va deixar establerta la fundació de la ciutat de San Salvador de Velasco en la vall de Jujuy on va quedar definitivament assentada.

La regió va formar part del Virregnat del Perú fins a 1776, que la corona espanyola va crear el Virregnat del Riu de la Plata. AL subdividir-se administrativament el Virregnat del Riu de la Plata, conforme a la Real Ordenança d'Intendents del 28 de gener de 1782, l'actual província de Jujuy va quedar situada dintre de la Governació Intendència de San Miguel de Tucumán. La Real Cèdula del 5 d'agost de 1783, va suprimir la Governació Intendència del Tucumán, amb la qual cosa Jujuy juntament amb Catamarca, Santiago del Estero, Salta, Tucumán i la Puna de Atacama, va passar a integrar la nova Governació Intendència de Salta del Tucumán, amb seu governativa en Salta.

En 1810 al moment de la Revolució de Maig Jujuy al costat de Tarija formaven la part septentrional de la Intendència de Salta del Tucumán, des del Perú i l'Alt Perú els realistes espanyols van emprendre onze invasions, la situació dels patriotes americans es va tornar crítica en la zona de Lípez, Tarija i Jujuy motivo pel qual en 1812, Manuel Belgrano comandando l'Exèrcit del Nord va dirigir l'Èxode Jujeño cap a la ciutat de Tucumán. El 24 d'agost de 1812, quan el comandant realista, el peruà Pío Tristán va ingressar a San Salvador, la va trobar destruída i deshabitada.

Durant la guerra d'independència, Jujuy va sofrir onze invasions realistes espanyoles. La primera invasió realista a Jujuy, dirigida pels generals Nieto i Còrdova es va produir en 1810, la segona invasió va ser dirigida pel general Pío Tristán en 1812. Per ordre de Belgrano, el poble de Jujuy va protagonitzar l'Èxode Jujeño, el 23 d'agost. En 1814 es va produir la tercera, dirigida pels generals Pezuela, Ramírez i Taló. La quarta va anar en 1815, dirigida pel general Pezuela.

Entre 1817 i 1821, la ciutat de San Salvador de Jujuy va ser ocupada sis vegades per les tropes d'Espanya: entre el 6 de gener i el 21 de maig de 1817 (aquest any es van produir dues invasions realistes amb dos combats en l'àrea de San Pedro de Jujuy, el 15 de gener i el 18 de desembre); entre el 14 i el 16 de gener de 1818; per tres hores el 26 de març de 1819; entre el 28 de maig i fins de juny de 1820; el 15 d'abril i entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produir la victòria de les forces jujeñas en el combat de León, que és recordat com el Dia Gran de Jujuy. El 6 de desembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'onzena i última invasió realista sobri Jujuy.

Després de sostenir diversos conflictes territorials amb la veïna província de Salta (a la qual va estar unida fins a aquest any), el 18 de novembre de 1834, el tinent coronel José María Fascio va cridar a un Cabildo Obert en Jujuy, que va aprovar l'autonomia i ho va nomenar governador, d'aquesta manera, Jujuy va passar a ser una de les catorze províncies fundacionals de l'Argentina.

En 1836 la major part de la província va ser envaïda per les tropes de la Confederació Peruanoboliviana. El 17 de desembre de 1836 es produïx el reconeixement oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional.

En 1876 una rebel·lió indígena en demanda de terres en els departaments de Rinconada, Cochinoca i Yavi és brutalment reprimida pel govern provincial després de ser derrotats els rebels en la batalla de Quera. En 1900, rectificacions dels límits internacionals fan que les petites poblacions de Esmoraca i Estarca quedin dintre de territori bolivià. Pel tractat del 10 de maig de 1889 amb Bolívia, Argentina renunciava al seu reclam sobri Tarija i Bolívia, en compensació, cedia la Puna de Atacama, que es trobava en poder de Xile després de la Guerra del Pacífic (1879-1880). Aquesta maniobra boliviana li atorgava a l'Argentina un territori que va formar part del Virregnat del Riu de la Plata, però que de fet estava en mans de Xile, buscant forçar una guerra entre Xile i Argentina.

Com Xile es negués a lliurar els territoris cedits per Bolívia, es va decidir sotmetre la qüestió a l'arbitratge del diplomàtic nord-americà William Buchanan que en 1899 va atorgar a l'Argentina el 75% del territori en disputa i la resta a Xile. Per la Llei N° 3.906 del 9 de gener de 1900 es va organitzar el Territori dels Andes.

Per decret del 12 de maig de 1900, el Poder Executiu Nacional va dividir al Territori dels Andes en tres departaments administratius: el de "Susques o del Nord", que limitava a l'Est amb la Província de Jujuy, la capçalera de la qual seria el poblat de Susques; el departament de "Pastos Grans o del Centre", lindante amb la Província de Salta i el departament de "Antofagasta de la Serra o del Sud", confinant per la Província de Catamarca. La Província de Salta va cedir San Antonio dels Cobres (aproximadament 5500 km²) per Llei N° 4.059 de 1902 per a ser la capital del territori, formant-se amb ella un quart departament en el Territori dels Andes.

En 1943, dissolta la Governació dels Andes, Jujuy rep el departament de Susques

Disputa de límits amb Salta[modifica | modifica el codi]

Les quatre zones per a les quals existien diferències limítrofes entre les províncies de Salta i de Jujuy van ser laudadas per l'Institut Geogràfic Militar el 12 d'agost de 1948 per a la Zona I, del 28 d'abril de 1949 per a la Zona II, del 7 d'octubre de 1952 per a la Zona III i del 12 de maig de 1953 per a la Zona IV.

Com a conseqüència d'una inundació ocorreguda el 1957, que va canviar el curs del riu Les Pedres, terrenys de la Colònia Agrícola de Yuto de Jujuy van quedar situats sobre el marge esquerre del nou curs en les zones denominades "La Isla" i "El Bolsón".

A causa de disputes de jurisdicció judicial, l'11 de març de 1983, els governadors de Salta i Jujuy van signar una declaració conjunta per la qual van acordar mantenir l'statu quo, pel que el límit interprovincial va continuar sent la llera històrica del riu de Les Pedres, anterior a la inundació de 1957, tal com el que establix la Real Cèdula de la Corona espanyola de l'any 1797 que va aprovar la fundació d'Orà de 1725.

La zona limítrofa en disputa, es troba propera a la localitat d'Urundel, departament d'Orà en la província de Salta ja al Talar, departament de Santa Bàrbara en la província de Jujuy. A finals de 2005, forces policials d'ambdues províncies estaven apostades en l'àrea.

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

  1. San Salvador de Jujuy (1.259 msnm)
  2. San Pedro de Jujuy
  3. La Quiaca (3.442 msnm)
  4. Ciudad Perico
  5. Libertador General San Martín
  6. Ledesma
  7. Palpalá
  8. Alto Comedero
  9. Fraile Pintado
  10. Caimancito
  11. Calilegua
  12. Tilcara (2.461 msnm)
  13. Humahuaca (2.939 msnm)
  14. El Carmen
  15. Monterrico
  16. Yuto
  17. Abra Pampa (3.484 msnm)
  18. La Esperanza
  19. Palma Sola
  20. Santa Clara
  21. Purmamarca
  22. Casabindo
  23. Cochinoca
  24. Susques
  25. Santa Catalina(Jujuy)
  26. Pampa Blanca
  27. Puesto Viejo
  28. El Aguilar
  29. San Antonio de Jujuy

Clima[modifica | modifica el codi]

En la zona de les Serres Subandinas el clima és càlid i humit; presentant un clima subtropical serrà.

Jujuy és una de les províncies amb major diversitat climàtica de l'argentina, ja que posseïx diversos ecosistemes (yungas, trencada, puna i valls).

Economia[modifica | modifica el codi]

L'estructura econòmica es basa en les activitats primàries. Entre els cultius s'hi troben la canya de sucre i el tabac, seguits dels cítrics com produccions "tradicionals" (encara que modernes, ja que daten del segle XX) de la província.

A això ha de sumar-se la producció de combustibles: petroli, gas i ancestral activitat minera: (plom, plata, coure, or, salnitre, potassi, bòrax. En la serralada oriental es destaca la producció de metalls com ferro, zinc, plata i plom (en les mines de Zapla i El Aguilar), mentre que en la Puna es destaca la producció de sals.

L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial on es troba la planta siderúrgica de Palpalá i en el sector oriental, en la zona de la vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustrias.

La situació de Jujuy és comercialment estratègica: la Quebrada de Humahuaca al nord i el Pas de Jama en l'oest són dues rutes comercials practicables en tota estació i amb un intens tràfic. Els bells paisatges i les seves antiquíssimes tradicions fan que aquesta província argentina sigui un dels pols turístics a escala mundial.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Entre els atractius turístics de la província se troba la Llacova d'Humahuaca, la que se destaca per la seua bellesa paisatgística i el seu ric patrimoni cultural. També resulta interessant fer un recorregut per la zona de Yunga i de la Puna, en paisatges totalment diferents que van de la selva exuberant a un territori desolat. En la Yunga se troba el Parc Nacional Calilegua, en l'àmbit de la Puna se troba la Reserva Natural Nacional Llacuna de Pozuelos, i la Reserva Provincial de la Llacuna Guayatayoc.

La Quebrada de Humahuaca fon declarada en l'any 2003 Patrimoni Natural i Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

La Bandera de la Província de Jujuy[modifica | modifica el codi]

La província de Jujuy és custòdia de la Primera Bandera de la República Argentina, distinció que li fou donada pel General Manuel Belgrano, el seu creador.

L'emblema fou conservat durant moltes anys en diferents llocs: l'edifici de l'Antic Ajuntament, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins al 20 d'abril de 1927 es va inaugurar el saló especialment dedicat a la seua guarda i veneració.

La Llei provincial Nº 4816 del 29 de novembre de 1.994 sancionada per la Llegislatura provincial diu:

Article 1: S'adopta la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL nomenada aixina per l'Ajuntament de la ciutat de San Salvador de Jujuy en l'acta respectiva del 25 de maig de 1813 i que fora donada ad est i al seu poble pel general En Manuel Belgrano com a BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.

Article 3: La bandera provincial sera representada en un pany blanc que reproduix exactament l'escut que té pintat el pavelló donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni serrells agregats als contorns.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jujuy


Coord.: 23° 45′ S, 65° 30′ O / 23.750°S,65.500°O / -23.750; -65.500