Funció injectiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple de funció injectiva.
Exemple de funció no injectiva, l'element C de la imatge té dues antiimatges (3 i 4).

En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini). És a dir, quan no existeix cap imatge que tingui associada més d'una antiimatge del domini. De forma gràfica, en el cas de funcions reals d'una sola variable, s'acostuma a dir que una funció és injectiva quan la seva gràfica no es talla en més d'un punt per qualsevol recta paral·lela a l'eix X.

Aquelles funcions injectives que també són suprajectives s'anomenen bijeccions.

Definició formal[modifica | modifica el codi]

Sigui f : XY una aplicació, es diu que f és injectiva si i només si per a qualsevol a,bX, si ab aleshores f(a) ≠ f(b), o el que és el mateix, si el fet que f(a) = f(b) implica que necessàriament a = b.

Funcions invertibles[modifica | modifica el codi]

També es poden definir les funcions injectives com aquelles funcions per a les quals es poden desfer els canvis que provoquen. Així doncs, si f : XY és una aplicació injectiva aleshores existeix una altra funció g : YX tal que g(f(x)) = x per a tot valor x del conjunt X, és a dir que la funció composició gf és igual a la funció identitat del conjunt X.

Tingueu en compte que aquesta funció g pot no ser la funció inversa completa de f, perquè la composició en el sentit contrari fg pot no ser la identitat de Y.

En realitat però, convertir una funció f : XY injectiva en una de bijectiva i per tant invertible és tan senzill com substituir el seu conjunt d'arribada Y pel seu vertader recorregut I=f(X). És a dir, sigui fb : X → I tal que per a tot x del domini X es compleixi que fb(x)=f(x), tindrem que la funció fb és bijectiva.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]