Gajardoïta

Gajardoïta
Fórmula química	KCa0.5As3+₄O₆Cl₂·5H₂O
Epònim	Aníbal Gajardo Cubillos (en)
Localitat tipus	mina Torrecillas, Salar Grande, Província d'Iquique, Regió de Tarapacá, Xile
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 5,2558(8) Å; c = 15,967(2) Å
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Grup espacial	p6/mmm
Exfoliació	perfecta - {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	1,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,64 g/cm3 (mesurada); 2,676 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,780(3) nε = 1,570(5)
Birefringència	δ = 0,210
Impureses comunes	(Na, Mg)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2015-040
Any d'aprovació	2015
Símbol	Gaj
Referències

La gajardoïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor d'Aníbal Gajardo Cubillos (n. 1945), geòleg xilè amb més de 200 publicacions, especialment sobre els jaciments minerals no metàl·lics de Xile.

Característiques

La gajardoïta és un !!! de fórmula química KCa_0.5As³⁺₄O₆Cl₂·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015, sent publicada per primera vegada el 2016. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb els números de catàleg: 65585, 65586 i 65587.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Xile, concretament a la mina Torrecillas, situada a Salar Grande, dins la província d'Iquique (Regió de Tarapacá), on es troba en forma de plaques hexagonals associada a altres minerals com: torrecillasita, talmessita, chongita, arsenolita i arsènic. Aquesta mina és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.