Gemini 2
 | |||||||
 Vista de la terra des de la finestra de la cabina Gemini 2 durant la reentrada.  | |||||||
| Tipus de missió | vol espacial no tripulat i vol de proves | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  NASA | ||||||
| NSSDCA ID | GEMINI2 | ||||||
| Durada de la missió | 18 minuts, 16 segons | ||||||
| Distància mínima | 3,422.4 quilometres (1,847.9 nmi) | ||||||
| Apogeu | 171.1 quilometres (92.4 nmi) | ||||||
| Propietats de la nau | |||||||
| Nau espacial | nau Gemini | ||||||
| Fabricant | McDonnell Aircraft Corporation | ||||||
| Inici de la missió | |||||||
| |||||||
| Vehicle de llançament | Titan II GLV | ||||||
| Fi de la missió | |||||||
| |||||||
| Recuperat per | USS Lake Champlain | ||||||
Activitat orbital
| |||||||
← Gemini 1
Gemini 3 → | |||||||
La Gemini 2 (Gemini-Titan 2; GT-2)[1] fou el segon vol espacial del Projecte Gemini de vol espacial tripulat estatunidenc. La Gemini 2, com la Gemini 1, fou una missió no tripulada duta a terme com un vol de prova de la nau espacial Gemini. A diferència de la Gemini 1, que arribà a l'òrbita, la Gemini 2 dugué a terme un vol suborbital, servint principalment per posar a prova l'escut tèrmic de la nau espacial.[2] Fou llançada en un coet Titan II GLV.[3] Més endavant, la nau espacial utilitzada per la missió Gemini 2 fou restaurada i llançada en un nou vol suborbital, juntament amb OPS 0855, com una prova pel Manned Orbital Laboratory de la Força Aèria dels Estats Units.
La Gemini 2 fou la primera nau espacial en ser reutilitzada, i l'única fins que el transbordador espacial Columbia dugué a terme la seva segona missió.
La missió[modifica]
GLV[modifica]
El vehicle de llançament Titan II / Gemini va haver de ser desmuntat per protegir-lo de dos huracans l'agost i el setembre de 1964. La segona etapa del vehicle es va retirar i es va emmagatzemar en un hangar el 26 d'agost de 1964 davant la imminent arribada de l'huracà Cleo. A principis de setembre d'aquell mateix any, el vehicle també va haver de ser desmuntat i retirat del complex de llançament de l'estació de la Força Aèria del Cap Kennedy abans no arribés l'huracà Dora el 9 de setembre. El vehicle de llançament de la Gemini es va erigir per última vegada el 12 de setembre de 1964.[2]
El novembre de 1964 es van realitzar algunes proves a terra tant al coet Gemini 2 com al Titan. El 24 de novembre, Gemini-Titan (GT) 2 va completar amb èxit el llançament simulat Wet Mock, un exercici de compte enrere a gran escala que incloïa la càrrega del propulsor. Durant el llançament simulat es van practicar els procediments per a l'adaptació de la tripulació de vol. La tripulació principal prevista pel vol de la Gemini 3 es va posar vestits de pressió i instrumentació biomèdica completa, assistida pel seu equip de recolzament secundari, la bioinstrumentació de vestits espacials i el personal aeromèdic que participaria en l'operació de llançament del GT-3. Com a resultat d'aquesta operació de pràctica, es va establir que tots els exàmens físics, l'adhesió del sensor de bioinstrumentació i el vestit es realitzarien a la sala per a pilot del complex de llançament 16.
La Gemini 2 s'havia d'enlairar el 9 de desembre de 1964. En aqueslla data, el compte enrere va arribar a zero i els motors de la primera etapa es van encendre. Tanmateix, el sistema de detecció de defectes del vehicle de llançament va detectar problemes tècnics a causa de la pèrdua de pressió hidràulica i va apagar els motors aproximadament un segon després del contacte.[2]
En el segon intent, realitzat el 19 de gener de 1965, la Gemini 2 es va enlairar finalment del complex de llançament 19 de Cap Kennedy a les 9:03:59 EST (14:03: 59,861 UTC).[4]
Poc després del llançament, el Centre de Control de la Missió va patir un tall d'alimentació. El control de la missió es va transferir llavors a un vaixell de seguiment. Posteriorment es va poder verificar que aquell tall d'energia es va deure a la sobrecàrrega del sistema elèctric procedent dels equips de televisió de la xarxa utilitzats per cobrir el llançament.[5]
La Gemini 2 va volar un arc suborbital balístic sobre l'Oceà Atlàntic aconseguint una altitud màxima de 92,4 milles nàutiques (171,1 km). La nau espacial estava dirigida per un seqüenciador automàtic de bord. Als 6 minuts i 54 segons després del llançament, es van disparar els retrocoets. La nau va aterrar a 1.847,9 milles nàutiques (3.422 km) de la plataforma de llançament.[2] El vol va durar 18 minuts i 16 segons.[2] L'aterratge va ser 26 milles nàutiques (26 km) per sota del punt d'impacte previst, i a 45 milles nàutiques (83 km) del portaavions de recuperació, l'USS Lake Champlain. La nau espacial es va recuperar a les 15:52 TU (10:52 hores EST).
La majoria dels objectius es van aconseguir, excepte quan les cel·les de combustible havien fallat abans de l'enlairament i s'havien apagar. També es va trobar que la temperatura del sistema de refrigeració de la nau espacial era massa alta. La nau Gemini 2 estava en excel·lents condicions. El seu protector tèrmic i retrocoets funcionaven com era d'esperar. La missió Gemini 2 va comptar amb el suport de 6.562 membres del Departament de Defensa dels Estats Units, 67 avions i 16 vaixells.
La Gemini 2 tenia palets d'instrumentació de vol instal·lats a la cabina de la tripulació, similar als de la Gemini 1.[6]
MOL[modifica]
El mòdul de reentrada de la Gemini 2 es va restaurar i es va reutilitzar el 3 de novembre de 1966 en un vol de prova per al programa de laboratori d'òrbites de les forces armades dels Estats Units. Va ser llançada des de la LC-40 del cap Kennedy en un coet Titan IIIC i va realitzar un vol suborbital de 33 minuts. És l'única nau espacial del programa Gemini que va volar amb insígnies de lel Forces Aèries dels Estats Units.
Referències[modifica]
- ↑ Hacker i Grimwood, 1977.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Gemini 2» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2019-02-23. [Consulta: 19 juliol 2019].
- ↑ «Titan-2-GLV» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ «Gemini Flight History» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 19 juliol 2019].
- ↑ Kraft, 2002, p. 206.
- ↑ «Gemini 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12» (en anglès). Space Skyrocket. [Consulta: 16 juliol 2019].
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemini 2 |
- Hacker, Barton C; Grimwood, James M. On the Shoulders of Titans: A History of Project Gemini (en anglès). NASA, 1977 (NASA History Division, Office of Policy and Plans. NASA History Series). ISBN 9781493775910. Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine.
- Kraft, Christopher. Flight: My Life in Mission Control. lume; Edición, 2002. ISBN 978-0452283046.
| Missions |
| | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Components | ||||||
| Zones de llançament | ||||||
| Desenvolupaments | ||||||
