George Neville Watson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeorge Neville Watson
Biografia
Naixement31 gener 1886 Modifica el valor a Wikidata
Westward Ho! (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1965 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Royal Leamington Spa (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChurch of St. Mary, Ardley 51° 56′ 32″ N, 1° 12′ 44″ O / 51.942214°N,1.212258°O / 51.942214; -1.212258 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTrinity College (1904–1908)
St. Paul's School (–1904)
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiEdmund Whittaker Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, matemàtiques, anàlisi complexa i funció especial Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Birmingham (1918–1951)
University College de Londres (1914–1918)
Universitat de Cambridge (1910–1914) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsEdmund Whittaker Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeElfrida Gwenfil Lane
ParesGeorge Wentworth Watson i Mary Justina Griffith
Premis

Find a Grave: 93566500 Modifica el valor a Wikidata

George Neville Watson (Westward Ho!, 31 de gener de 1886 - Royal Leamington Spa, 2 de febrer de 1965) va ser un matemàtic anglès.

Vida i Obra[modifica]

El pare de Watson era mestre d'escola, però v sr més conegut com a genealogista, ja que va tenir un paper important en la publicació de The Complete Peerage, una genealogia completa de la noblesa britànica en 13 volums, publicada entre 1887- i 1898, que va revisar de forma exhaustiva. Aquesta minuciositat en el treball la va heretar el seu fill.[1] Després d'educar-se a la St. Paul's School de Londres, va ingressarel 1904 al Trinity College (Cambridge) amb una beca.[2] El 1907 es va graduar en matemàtiques com senior wrangler, el 1909 va obtenir el premi Smith i l'any següent es va convertir en fellow del Trinity College.[3]

El 1914 va ser nomenat professor assistent de matemàtiques al University College de Londres on va romandre fins al 1918 en que va ser nomenat catedràtic de la universitat de Birmingham, en la qual va estar fins a la seva jubilació el 1951.[4]

Dos llibres li van donar merescuda fama: A Course of Modern Analysis (segona edició de 1915, escrita conjuntament amb Edmund Whittaker)[5][6] i A Treatise on the Theory of Bessel Functions (1922).[7] Tots dos es van convertir en llibres de referència sobre el tema per la seva claredat i profunditat. També se li deuen altres contribucions importants com el lema de Watson, sobre el comportament asimptòtic de les integrals, o la identitat del producte quíntuple, una identitat fonamental en l'anàlisi combinatori.[8]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Neville Watson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Rankin, R.A. «Watson, George Neville». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 juliol 2020]. (anglès)
  • Whittaker, J.M.; Sneddon, Ian N. «Watson, George Neville». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 14 juliol 2020]. (anglès)